La idea de l’artista torturat és interessant però que un cop el comences a llegir i te n’adones que per l’autor la tortura són les dones i que segons ell són totes putes, aquí ja m’has perdut la veritat.
Que cada capitol sigui una dona la qual quasi sempre es ven per diners, mor o simplement s’aprofita del protagonista; al cap de 2 capitols ja perd la gràcia.
Tot i així el final m’ha sorprès, m’esperava que fossin ells dos contra el mundo però m’agradat que el Vincent “li torni” perquè escolta entenc que de més petit sigui passiu davant tot el que li passa però el tio ja te una edat.
No el recomano gens.