1998Baronia de Sant Oïsme, Montsent, pla dels Forcs, Verdaguer, l?obra sonora de les fonts, l?estructura carenal pirinenca, el montnegre bardissenc de les tintes, la brisa oronímica, l?òrfica remor, el
«de mica en mica, aquells forats de noms esberladissos prenen veu i el poeta els la pren al seu pas i els creix, als forats, una lletra lletruda, alenosa i immesurable com un suro figurós, un suro fàcil d'apessebrar si aquest home que el llegeix "porta —com diu josep maria de segarra— el llevat rústic d'una tossuda pagesia."»
«avancem lligats a aquest fil de saber successiu que és l'escriptura, d'oblit successiu, d'estretesa successiva que dona al desordre una forma passadora, que conté el desordre tan sols per passar-hi i seguir.»
«a mesura que avancem, trobem un terra, sorgeix un terra, un ferm àmpliament incomprensible on l'escriptura és just un rastre: el rastre d'alguna cosa que ha passat. llegir és rastrejar...»
doncs això, llengua, paraules, relleu, cims, territori, localitat, alzines, retaules, so i escriptura partint dels croquis de verdaguer. perejaume encertadíssim com sempre.