Espècies protegides

Francesc Petit i Juan Lloris #2

by Ferran Torrent

La fauna valenciana és rica en exemplars reincidents. Juan Lloris, l'empresari que va intentar convertir-se en personatge social sense aconseguir-ho, no està disposat a rendir-se ni a renunciar-hi encara. I per això, lluny de fer vida sedentària al seu tancat de l'Albufera, amb les peculiars converses amb l'oncle Granero, s'assegurarà que aquesta vegada no hi haja res que puga barra-li el pas. Per començar es cobrarà tants favors com calga de Francesc Petit, el secretari general del Front, un partit que gràcies a ell s'ha convertit en la força que decidirà el Govern. Però també comptarà amb ajudants bastant més inesperats, com ara Celdoni Curull, un agent català de la FIFA que s'ha passat mitja vida a l'Àfrica, i el seu col·laborador Toni Hoyos, individu netament valencià i, per tant, ple de secrets inconfessables... amb els quals seria capaç de destruir el Front. Tot i això, l'ecosistema no funcionaria sense altres Ndiane Bouba -un autèntic crack destinat a salvar el València C.F.-, Josep Maria Madrid -el peculiar responsable de les finances socialistes-, Santiago Guillem -un veterà periodista esportiu-, Júlia Aleixandre -que es veurà desterrada de l'oasi conservador i forçada a conèixer els seus límits-, Rafael Puren -el president de la coordinadora de penyes, amb un amor més que ardent pel València- i altres criatures dolcíssimes, com ara la Claudia, una alegre cubana que contempla el gran ascens de Lloris.

1 pages, Paperback

First published January 1, 2004

Reviews

[Gloria Gna · Rating 1 out of 5]

Reconozco que no es una temática que me atraiga, pero el libro estaba por casa y yo me leo todo lo que cae en mis manos.
La trama arranca con una formación política regionalista que ha duplicado sus votantes -y se ha convertido en decisiva para formar gobierno autonómico- gracias a la donación en B de un empresario bastate peculiar. El empresario reaparece en la vida de estos políticos cuyo éxito se debe al dinero negro y ajeno, que no a sus propuestas, para reclamar una justa compensación por la ayuda prestada, en concreto quiere ser alcalde de la ciudad más importante de la autonomía. Para quitárselo de encima, los políticos le convencen de optar a presidir el primer club de futbol de la autonomía, lo que le hará más popular que ser alcalde.
Pero para optar a la presidencia de dicho club -que no le guste el futbol ni sepa nada sobre la historia del equipo que quiere presidir es lo de menos- hacen falta dos cosas: que el principal accionista del club le venta sus acciones y que se presente con un jugador anhelado por media Europa -o eso hace creer su representante-.
Así que la maquinaria de vender humo se pone en marcha.
Reconozco que me está constando lo suyo la lectura. La trama es pesada, los diálogos no tienen chispa, todos los personajes son fulleros y carentes de lealtad: los empresarios solo buscan tela y no se preocupan por nadie, los políticos idem, puesto que dependen de los favores de los empresarios -y viceversa, pero con muchas amenazas y engaños de unos a otros- y los demás se buscan la vida mediante timos y estafas. Además los independentistas o regionalistas o lo que sean me parecen unos pueblerinos desnortados y su único creo es su solvencia. Así que no hay un personaje que se salve, salvo el periodista.

[Alberto García · Rating 2 out of 5]

A mí personalmente no me ha gustado mucho porque el tema tampoco me gustaba los entresijos políticos y mamoneos varios entre políticos empresarios y fútbol. me ha aburrido 🥱 tenía ganas de acabarlo para cambiar de libro.

[Mateu · Rating 3 out of 5]

Segona part de la trilogia , on s'afeigeix el món del futbol al de la política valenciana amb la corrupció i la construcció com a base. Entretingut entreteniment.

[Héctor · Rating 3 out of 5]

Continuación de "Societat limitada", no llega a alcanzar al anterior ni en lo que respecta a la trama ni en lo que respecta a la forma y al ritmo.

[Daniel · Rating 4 out of 5]

Continuació de "Societat limitada", no és tan impactant com el primer. La història enganxa, de tota manera, encara que al començament no té el mateix ritme d'intriga que l'altre llibre.

Igualment, seguix sent un retrat molt bo de les altes esferes socials valencianes.