Aleix és un xiquet quan coneix la senyora Pauleta, una xica molt jove casada amb l'administrador de les terres de la família. En un principi, serà com una segona mare i l'estima naix de manera natural. En passar els anys, però, aquest amor es transformarà en una passió incontenible, que transgredeix les convencions de l'època. En la novel·la «sens dubte, una de les més reeixides d'Enric Valor» sura, a més, un lirisme paisatgístic que converteix la natura en un personatge més i trasllada al lector la passió pels indrets naturals de la nostra terra.
Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.
És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista i escriptor. L'any 1930, als dinou anys, entra en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint El Tio Cuc, a poc a poc, a la normativa actual.
Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: La República de les Lletres, El Camí, El País Valencià.
Arriba a València poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules "sense haver après la lliçó", s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista, Gorg, va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caràcter nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.
Després de la mort de Franco, Enric Valor pogué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Pocs mesos abans, el 4 de novembre de 1999, va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant.
Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.
Si bé la història no ha resistit massa bé el pas del temps, s’ha de reconèixer que reflexa perfectament l’ambient dels començaments del segle passat en un poble muntanyenc xicotet i tancat en la seua closca. Ara bé, el que queda palès al llarg de tota la novel·la és el perfecte coneixement del valencià de Valor, la seua brillant manera de narrar i, sobre tot, el profund amor per la terra, pel seu estimat País Valencià.
ha sigut una lectura voluntaria per l'institut, però duia temps volent llegir-la per començar amb Valor. és una llàstima que l'acció es veja constantment frenada per les descripcions extremadament minucioses, però és una marca de l'autor. el seu amor i admiració pel País Valencià estan sempre present i donen un valor especial a l'obra