What do you think?
Cremen cels
Tres escriptors reunits una setmana a una casa rural al Delta de l’Ebre, sota els efectes d’una onada de calor, ressegueixen els arrossars en bicicleta, busquen refugi al mirador del riu o es tanquen a teclejar a l’habitació amb música clàssica de fons.
Una escriptora s’obsessiona amb un batalló de brigadistes franco-belgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar l’Ebre en una missió condemnada al fracàs. Aclaparada pels dubtes i la imatge dels cossos d’uns soldats surant i tenyint de vermell l’Ebre es tanca al búnquer on van deixar rastre. Serà capaç d’explicar la seva veritable història? Sabrà fer-los justícia?
Una carta a l’oncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. I potser també una lloança a una vida dedicada a la dèria de seguir les pròpies dèries fins a les últimes conseqüències. Peripècies d’una vida que encarna obsessions.
Na Conxa està malalta i els metges no saben si se’n sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans. Es veu a si mateixa en una andana, esperant un tren. En un estació que no té portes ni sostre, envoltada de pins assedegats i núvols baixos. Els personatges de la seva vida se li apareixen per portar-la cap a l’altre món. Dur-se l’ampolla als llavis és un gest recurrent. Aquest viatge definitiu serà refugi de veritats on trobar il·lusions i poesia.
Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens formen un triangle literari irrepetible que brilla en el panorama de la narrativa actual. En totes tres històries el passat ressona en el present. I totes tres, cadascuna a la seva manera, us faran endinsar en remolins d’aigües tèrboles.
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein i Ancoratge. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans, i centra el seu interès en la música, la literatura i el cinema.
Martí Sales Sariola (Barcelona, 1979) és escriptor, traductor i músic. Autor, entre d’altres, de Huckleberry Finn, Dies feliços a la presó, Ara és el moment o La cremallera. Ha estat col·laborador de Time Out Barcelona i traductor d’autors com John Fante, Shirley Jackson, Kurt Vonnegut i Jim Dodge. Ha liderat els grups Els Surfin Sirles i Convergència i Unió.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a l’ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l’evolució del seu procés d’escriptura desemboca en la poesia amb Lovely, seguit de Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tots els cavalls. Amb aquest conte de Cremen Cels torna a la narrativa.
Una escriptora s’obsessiona amb un batalló de brigadistes franco-belgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar l’Ebre en una missió condemnada al fracàs. Aclaparada pels dubtes i la imatge dels cossos d’uns soldats surant i tenyint de vermell l’Ebre es tanca al búnquer on van deixar rastre. Serà capaç d’explicar la seva veritable història? Sabrà fer-los justícia?
Una carta a l’oncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. I potser també una lloança a una vida dedicada a la dèria de seguir les pròpies dèries fins a les últimes conseqüències. Peripècies d’una vida que encarna obsessions.
Na Conxa està malalta i els metges no saben si se’n sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans. Es veu a si mateixa en una andana, esperant un tren. En un estació que no té portes ni sostre, envoltada de pins assedegats i núvols baixos. Els personatges de la seva vida se li apareixen per portar-la cap a l’altre món. Dur-se l’ampolla als llavis és un gest recurrent. Aquest viatge definitiu serà refugi de veritats on trobar il·lusions i poesia.
Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens formen un triangle literari irrepetible que brilla en el panorama de la narrativa actual. En totes tres històries el passat ressona en el present. I totes tres, cadascuna a la seva manera, us faran endinsar en remolins d’aigües tèrboles.
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein i Ancoratge. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans, i centra el seu interès en la música, la literatura i el cinema.
Martí Sales Sariola (Barcelona, 1979) és escriptor, traductor i músic. Autor, entre d’altres, de Huckleberry Finn, Dies feliços a la presó, Ara és el moment o La cremallera. Ha estat col·laborador de Time Out Barcelona i traductor d’autors com John Fante, Shirley Jackson, Kurt Vonnegut i Jim Dodge. Ha liderat els grups Els Surfin Sirles i Convergència i Unió.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a l’ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l’evolució del seu procés d’escriptura desemboca en la poesia amb Lovely, seguit de Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tots els cavalls. Amb aquest conte de Cremen Cels torna a la narrativa.
132 pages, Paperback
Published February 1, 2017
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
February 26, 2018
Segona trobada experimental per part de la editorial que té com a resultat aquest llibre de petites històries (una per cada autor). Tres relats. El primer de la Míriam Cano, un homenatge amb molt de sentiment, el segon una petita i meravellosa oda a una vida obsessionada escrit pel Martí Sales; i el tercer, un últim viatge on la Antonia Vicens ens fa pujar i baixar d’un tren a cops de batecs.
He tingut una molt bona experiència amb aquest petit llibre. Incrementant-me les ganes de llegir més dels autors i d’agafar del meu prestatge l’anterior trobada (La recerca del flamenc), que ja porta temps esperant...
He tingut una molt bona experiència amb aquest petit llibre. Incrementant-me les ganes de llegir més dels autors i d’agafar del meu prestatge l’anterior trobada (La recerca del flamenc), que ja porta temps esperant...
September 26, 2023
Les dues primeres històries m’han agradat moltíssim l’última no gaire. Sap greu
June 10, 2018
Tres relats punyets, diria que en ordre d’intensitat: el primer de la Míriam Cano més planer i amb una història real de denúncia per l’estroncament i pèrdua de vides per les inútils guerres; el segon del Martí Sales amb una història fictícia narrada des de diferents narradors i el tercer de l’Antònia Vicens que ens embolcalla àcidament amb una història amb malapler, amanida amb recursos literaris lliures, recursos instal•lats en el pensament que els fa discórrer per les pàgines amb delit.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews