A la vora del camí, és la història íntima i menuda d'una vila, Salt; d'una ciutat, Girona; d'un país a mig fer i sense brúixola, Catalunya; contada per un home que ho ha viscut en primera persona i que ha volgut explicar-nos la seva història, que és també la nostra. En Salvador Sunyer ens descriu els dies llargs de la seva infantesa i de com va veure congriar-se els ressentiments que provocaren d'una manera inevitable l'enfrontament tràgic de la guerra civil; ressegueix amb la seva lúcida mirada les amargors de la postguerra i després el llarg i esperat camí cap a la llibertat. I finalment ens descriu tots els viaranys que el portaren primer al Senat, després al Parlament de Catalunya i finalment a l'alcaldia de la seva vila, que havia recobrat feliçment la independència.
En Salvador Sunyer era amic de joventut del meu avi i el meu avi em va donar les memòries del mític alcalde de Salt perquè conegués millor el meu poble. Sorprenentment, també m'hi he trobat la història d'un defensor de la llengua catalana des del franquisme. Arriba a dedicar capítols sencers a la política lingüística dels anys 70 i 80. Destaco que, tot i ser un llibre del 2002, hi ha reflexions sobre la situació de la llengua i de la política que es podrien escriure avui mateix. És prou desmoralitzador.