Amb aquesta novel·la, Emili Teixidor torna al món de Pa negre, en un aspecte nou d'aquell temps de després de la guerra, el de l'entrada als pobles i comarques d'una tropa que aquest cop no és militar, sinó cultural. Són Els convidats, que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l'ajut de la gent del país i col·laboradors convençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb el rerefons d'un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacte els àmbits personals i grupals amb les tragèdies col·lectives. Amb un estil àgil i acurat, l'autor ens transporta a uns temps difícils, que alguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre, des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans per acabar d'omplir les fàbriques del tèxtil. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen.
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona, Catalonia, 1933). Writer, educationalist and journalist. He wrote literature for children and young adults, published over thirty books, including novels for an adult readership.
Some of his earlier works are now considered children’s and young adult classics, these include Les rates malaltes (1967), awarded with the Joaquim Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) and L'ocell de foc (1969). As an adult's novelist, he wrote Sic trànsit Gloria Swanson (1979), awarded with the Crítica Serra d'Or, Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), awarded the Sant Jordi de novela, and his most acclaimed novel, Pa negre (2003), which obtained the awards Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura and Maria Àngels Anglada. He also published the novels Laura Sants (2006) and Els convidats (2010).
He also wrote radio and television scripts, journalistic articles and article compilations from his collaborations on the radio, such as En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
His work has been translated into French, Italian, Portuguese and Spanish.
3,5. Dividida en tres parts (al seu torn dividides en vuit breus capítols), el mèrit més gran d'aquesta novel·la és saber (re)crear l'ambient de l'època i el lloc que descriu, un espai poblat de dubtes, d'incerteses, d'innocències i culpabilitats que sap arribar al lector. La prosa és directa i sòbria i la successió de passatges resulta narrativament interessant, per bé que a la tercera part hi ha vegades en què la trama es dispersa i l'interès decau (tot i que també hi figuren els moments més corprenedors). Però en conjunt és una obra recomanable que cal reivindicar i recuperar de l'oblit.
M’ha costat moltíssim entrar en la història del llibre. Pel meu gust l’argument i la història estan bé, però la manera de mostrar-nos i descriure’ns-la a mi no m’ha agradat massa. Cap a meitat-final del llibre he entrat una mica més en la història tot i que després el final és del tot fluix. En definitiva, no reciclaré el llibre perquè és un regal i està dedicat, però no el recomanaré per res del món!
M'ha agradat molt, més que "pa negre". L'únic emperò és la sensació que aquest llibre podria tenir el doble o triple de pàgines. Conté molts personatges interessants, la qual cosa fa que només se'n pintin tres pinzellades dels principals només, deixant el lector amb ganes de més.