Em vaig enterar d'aquest llibre gràcies a la exposició que va fer la UB Raval sobre el centenari de la revolució soviètica. Díficil de trobar fóra de la seva obra completa.
En aquest recull d'articles del viatge que fa Pla a Rússia l'any 1925 hi trobem un autor jove sense prejudicis i amb una capacitat analítica brillant. Dissecció feta per un cirúrgia de la Rússia post-revolució.
Està dividit en diferent articles, cadascun aborda un tema de la societat russa del moment; per exemple: Moscú, la qüestió nacional, el soviet, el partit, les eleccions, la terra, la indústria, el sindicat, els salaris.
És un llibre genial per treure't de sobre totes aquelles idees mal concebudes sobre la URSS.
Lluny de ser el millor Pla, val la pena per interessats en la Rússia d'aquell moment. Els capítols són curts, 3-4 pàgines, i la lectura, com sempre en el mestre de la prosa, molt fluïda. No té moments àlgids ni sublims però aconsegueix recrear una realitat que va canviar la història del món.
Del capítol "La política dels obrers":
Vaig quedar sorprès de llegir a l'Estat i la revolució de Lenin, que la finalitat del moviment d'octubre era la realització de la democràcia. Què s'entèn per democràcia? El govern de la majoria. M'hauria d'enganyar molt, però em sembla que la democràcia, en el sentit veritable de la paraula, està en moltes ciutats russes perfectament realitzada. D'aquí ve, precisament, la repugnància que produeix en molts esperits d'aquest país.
I és que portem el cap ple de clixés, el de la democràcia, per exemple. Aquest clixé és purament verbal. Ningú no pot negar que a la llista oficial dels països democràtics n'hi ha que estan governats per minories insignificants. Qui esborrarà el nom de la llista, però? no solament no s'esborra, sinó que, en arribar en un país que té per plítica l'aplicació dels principis que s'han predicat en els últims cents anys, se'ns revolten les entranyes.
És per això que per a molta gent el retorn de Rússia és com el retorn del fill pròdig