La novel·la es llegeix bé, no només perquè el llenguatge és planer (per no dir poc elaborat), sinó també perquè manté el ritme i els esdeveniments estan més o menys ben enllaçats (tot i que hi ha aspectes que no hi encaixen del tot, com l'aparició del frare Salvador, la història dels Reis Mags, els pirates...), però el problema rau en l'escassa construcció d'uns personatges excessivament plans, sense cap mena de profunditat psicològica ni rerefons, sense clars i obscurs, organitzats d'una manera tan maniquea que la història esdevé inversemblant i acaba desenvolupant-se de forma infantil (fins arribar a un final d'allò més insuls).