Una primera presa de contacte molt positiva a l’univers literari de Warhammer 40k.
És cert, que ja comptava amb un cert coneixement del lore general, les faccions o alguns personatges gràcies al wargame de miniatures, però la part literària la desconeixia completament. L’univers de Warhammer 40.000 pot aclaparar, ja que es tracta d’un univers massiu, amb un lore tremendament extens i desenes i desenes de novel·les, relats i històries que s’han anat escrivint al llarg dels anys. Però crec que precisament el fet de ser tan massiu fa que es pugui llegir sense un ordre cronològic ni de lectura massa estricte. Es pot començar per allò que t’atregui més o que et cridi més l’atenció. La trilogia d’Eisenhorn és un molt bon punt d’entrada.
GÈNERE I TO
Aquest primer llibre m’ha sorprès molt gratament. Un molt bon ritme, una prosa bastant fàcil i molt addictiu. A Xenos, no ens trobem una novel·la de guerra i acció trepidant constant, coneixem a Gregor Eisenhorn, un inquisidor de l’Imperi de la Humanitat que s’encarrega de perseguir els heretges que cauen sota la influència de les forces del Caos, és a dir, es tracta d’una història més pròpia de la literatura d’investigació, gairebé és una història de cinema negre amb el context de WH40k. Això fa que sempre hi hagi una certa intriga, que vulguis saber a què conduirà la següent pista i a voler continuar avançant.
Pel que fa al to… GRIMDARK TOTAL. De fet, el terme grimdark prové d’aquest mateix univers: ”In the grim darkness of the far future, there is only war.” Personatges grisos, el bé i el mal és quelcom relatiu, mons i entorns hostils i despietats, una certa cruesa en la narració i en tot allò que succeeix als protagonistes… en definitiva, TRALLA DURA.
LORE WH40K
Tot i que es parla o es fa referència a molts elements del lore de WH40k, tot allò que és necessari i bàsic per entendre la història s’explica en el llibre. Això no vol dir que per entendre-ho tot al complet, no calgui, de vegades, consultar alguna wiki per saber amb més profunditat sobre, per exemple, alguna institució, una tecnologia, un personatge, un planeta o una facció. El que és segur és que no cal ser un gran coneixedor del lore per gaudir-lo.
GREGOR EISENHORN
Probablement, el millor de la novel·la és el seu protagonista. A més, està narrat en primera persona, cosa que em va sorprendre per les perspectives que tenia del llibre i de l’univers en general, m’ho imaginava tot en una tercera persona del passat, i hagi de dir, que en aquest cas és un absolut encert. Com hi ha molts moments que la voluntat i la integritat moral del protagonista es veuen temptades, el fet de conèixer la història des del seu punt de vista ens ajuda molt a entendre les seves reflexions, els seus processos mentals i a empatitzar més amb ell.
Eisenhorn és dur, però també sap ser empàtic, és just, però implacable, té un geni important, però en moments determinats se sap contenir. A més, la seva duresa i rudesa fan que molts moments, en llegir els seus pensaments o reaccions sobre allò que es va trobant, es generi una certa comicitat molt divertida.
Molt content per haver entrat tant a peu dret en l’univers i amb moltes ganes de seguir, no només amb l’Omnibus d’Eisenhorn sinó també amb altres sagues d’altres personatges i històries de WH40k.
🪐🩸