What do you think?
Rate this book
La causa obrera és la causa d'Irlanda
Una selecció d'articles sobre qüestió nacional i social que, un segle després de ser escrits, mantenen tota la vigència.
L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.
Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.
L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.
Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.
308 pages, Paperback
Published January 1, 2023
About the author
James Connolly
166 books74 followersJames Connolly (Irish: Séamas Ó Conghaile) was an Irish socialist leader. He was born in the Cowgate area of Edinburgh, Scotland, to Irish immigrant parents. He left school for working life at the age of 11, but became one of the leading Marxist theorists of his day. Though proud of his Irish background, he also took a role in Scottish and American politics. He was executed by a British firing squad because of his leadership role in the Easter Rising of 1916.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
July 3, 2025
Els agricultors d’Irlanda denunciaven com a antipatriòtica qualsevol cosa que no servia als seus interessos de classe, incloent-hi fins i tot la reivindicació dels jornales de tenir una cabana. Fem que la classe obrera segueixi el seu exemple i examinem la sinceritat del patriotisme de cadascú per la seva entrega als interessos de la classe treballadora. A ulls de l’agricultor, el fet de voleiar banderes verdes no para patriota un acaparador de terres; fem que els obrers apliquin el mateix test i marquin com a enemics d’Irlanda tothom que creu en el sotmetiment de la classe obrera al capital, marquem com a enemic d’aquest país tothom que viu descorxar la classe obrera irlandesa.
Per a la classe obrera del món, la llicó també és clara. A cada país el socialisme és estranger, antipatriòtic, i ho continuarà essent fins que la classe obrera l’adopti com a salvació i en faci la força política dominant. Llavors predominaran els interessos de la classe obrera i el patriotisme de cadascú es mesurarà pels seus serveis i entrega a aquests interessos. Així, el socialisme serà patriòtic i natiu arreu, i seran els defensors de la propietat capitalista els antipatriòtics.
(pàgina 89)
No faig guerra per patriotisme; no n’he feta mai. Però contra el patriotisme del capitalisme, que fa dels interessos de la classe capitalista la prova suprema de deures i drets, poso el patriotisme de la classe obrera, el qual jutja cada acte públic segons l’efecte sobre la sort dels qui treballen. El que és bo per a la classe obrera ho considero patriòtic, però el partit o moviment que és l’encarnació més perfecta del patriotisme és el que treballa amb més exit per la conquesta de la classe obrera del control dels destins del país.
Per a mi, doncs, el socialista d’un altre país és un compatriota, mentre que el capitalista del meu país és un enemic natural. Considero cada nació com a posseïdora d’una contribució determinada al patrimoni comú de civilització, i la classe capitalista de cada nació, com l’enemic lògic i natural de la cultura nacional que constitueix aquella contribució. Per tant, com més forts són els meus afecte i simpatia per la tradició, literatura i llengues nacionals, més fermament arrelada és la meva oposició a aquella classe capitalista sense ànima que, en la seva avidesa de poder i or, moldria les nacions com llavors en un morter.
(pàgina 202)
recull d’articles magnífic. dos que he gaudit molt són el d”’antipatriòtic”i el de “una revolució continental”. només puc fer que recomanar-lo!
Per a la classe obrera del món, la llicó també és clara. A cada país el socialisme és estranger, antipatriòtic, i ho continuarà essent fins que la classe obrera l’adopti com a salvació i en faci la força política dominant. Llavors predominaran els interessos de la classe obrera i el patriotisme de cadascú es mesurarà pels seus serveis i entrega a aquests interessos. Així, el socialisme serà patriòtic i natiu arreu, i seran els defensors de la propietat capitalista els antipatriòtics.
(pàgina 89)
No faig guerra per patriotisme; no n’he feta mai. Però contra el patriotisme del capitalisme, que fa dels interessos de la classe capitalista la prova suprema de deures i drets, poso el patriotisme de la classe obrera, el qual jutja cada acte públic segons l’efecte sobre la sort dels qui treballen. El que és bo per a la classe obrera ho considero patriòtic, però el partit o moviment que és l’encarnació més perfecta del patriotisme és el que treballa amb més exit per la conquesta de la classe obrera del control dels destins del país.
Per a mi, doncs, el socialista d’un altre país és un compatriota, mentre que el capitalista del meu país és un enemic natural. Considero cada nació com a posseïdora d’una contribució determinada al patrimoni comú de civilització, i la classe capitalista de cada nació, com l’enemic lògic i natural de la cultura nacional que constitueix aquella contribució. Per tant, com més forts són els meus afecte i simpatia per la tradició, literatura i llengues nacionals, més fermament arrelada és la meva oposició a aquella classe capitalista sense ànima que, en la seva avidesa de poder i or, moldria les nacions com llavors en un morter.
(pàgina 202)
recull d’articles magnífic. dos que he gaudit molt són el d”’antipatriòtic”i el de “una revolució continental”. només puc fer que recomanar-lo!
July 14, 2026
Se'm fa complicat puntuar el recull d'articles. Alguns articles són per emmarcar, per gravar a foc i per fer d'aquestes ratlles la nostra teoria política sencera. D'altres, són menors i no enganxen tant. Com sempre en els articles. En tot cas, no desmereixen el llibre.
Em quedo amb la idea (potentíssima) que defensar el país i els seus treballadors és una mateixa cosa. El socialisme només triomfa quan esdevé plenament nacional. Quan està arrelat a la terra tal com ho estan els seus treballadors, no els rics que van cap aquí i cap allà i només onegen la bandera dels diners.
D'altra banda, recorda tota l'estona als errors del Procés. "El primer element essencial per a l'èxit de qualsevol moviment és creure que compleix totes les condicions per assolir el seu objectiu (per ells mateixos)". Sinn Féin en gaèlic vol dir Nosaltres Sols. De fet, els d'ara agafen l'exemple irlandès, però això és una altra història.
En tot cas, que quedi clar que ni Europa ens mira, ni la ONU o la UE ens salvarà, ni Rússia enviarà soldats. Si guanyem serà per nosaltres mateixos i no perquè ningú vingui al rescat. Això que sembla una obvietat no es va fer. D'altra banda, la moderació i el pactisme dels partits nacionalistes irlandesos també ressona.
L'article Antipatriòtic és, de llarg, el millor. En concret, m'ha remogut "els agricultors d'Irlanda denunciaven com a antipatriòtica qualsevol cosa que no servia al seus interessos de classe, incloent-hi fins i tot la reivindicació dels jornalers de tenir una cabana"
Doncs va, que llegir història no és per fossilitzar-se sinó per agafar eines per baixar al fang i guanyar-los, i tenim molta feina per fer. El Hard Rock és una mesura anticatalana. Els AirBnbs arrassen el nostre país. El turisme destrueix Catalunya. Els partits catalans que defensen aquestes mesures maten els pobles i els paisatges que veneren. L'actual model econòmic mata el català.
A l'illa diuen "Qui estima Mallorca no la destrueix" i em sembla que per aquí hem d'anar.
L'Aixecament de Pasqua de 1916 va ser una derrota total. James Conolly va ser afusellat. El 1921 el signen el Tractat, que dona una autonomia molt gran (a una part de l'illa). El 1949 tenen la independència. El 1998 signen els Acords de Divendres Sant al Nord. D'aquí uns anys es reunificaran sota la bandera verda. No tenen pressa, però no malgasten el temps.
De fet, la frase preferida dels republicans irlandesos és "El nostre dia arribarà"
Em quedo amb la idea (potentíssima) que defensar el país i els seus treballadors és una mateixa cosa. El socialisme només triomfa quan esdevé plenament nacional. Quan està arrelat a la terra tal com ho estan els seus treballadors, no els rics que van cap aquí i cap allà i només onegen la bandera dels diners.
D'altra banda, recorda tota l'estona als errors del Procés. "El primer element essencial per a l'èxit de qualsevol moviment és creure que compleix totes les condicions per assolir el seu objectiu (per ells mateixos)". Sinn Féin en gaèlic vol dir Nosaltres Sols. De fet, els d'ara agafen l'exemple irlandès, però això és una altra història.
En tot cas, que quedi clar que ni Europa ens mira, ni la ONU o la UE ens salvarà, ni Rússia enviarà soldats. Si guanyem serà per nosaltres mateixos i no perquè ningú vingui al rescat. Això que sembla una obvietat no es va fer. D'altra banda, la moderació i el pactisme dels partits nacionalistes irlandesos també ressona.
L'article Antipatriòtic és, de llarg, el millor. En concret, m'ha remogut "els agricultors d'Irlanda denunciaven com a antipatriòtica qualsevol cosa que no servia al seus interessos de classe, incloent-hi fins i tot la reivindicació dels jornalers de tenir una cabana"
Doncs va, que llegir història no és per fossilitzar-se sinó per agafar eines per baixar al fang i guanyar-los, i tenim molta feina per fer. El Hard Rock és una mesura anticatalana. Els AirBnbs arrassen el nostre país. El turisme destrueix Catalunya. Els partits catalans que defensen aquestes mesures maten els pobles i els paisatges que veneren. L'actual model econòmic mata el català.
A l'illa diuen "Qui estima Mallorca no la destrueix" i em sembla que per aquí hem d'anar.
L'Aixecament de Pasqua de 1916 va ser una derrota total. James Conolly va ser afusellat. El 1921 el signen el Tractat, que dona una autonomia molt gran (a una part de l'illa). El 1949 tenen la independència. El 1998 signen els Acords de Divendres Sant al Nord. D'aquí uns anys es reunificaran sota la bandera verda. No tenen pressa, però no malgasten el temps.
De fet, la frase preferida dels republicans irlandesos és "El nostre dia arribarà"
June 26, 2025
Evidentment, a mesura que vas llegint el llibre et vas adonant de les coses, però cop te l’acabes és molt boig parar-te a pensar per assimilar com de vàlids i aplicables són tots els arguments i les idees d’en Connolly a l’actualitat.
Els tres articles que més m’han agradat són: “El Sinn Féin i el socialisme”, “Les masses irlandeses en la història” i “Elogi a l’imperi”.
Els tres articles que més m’han agradat són: “El Sinn Féin i el socialisme”, “Les masses irlandeses en la història” i “Elogi a l’imperi”.
December 9, 2024
què dir-te que no sàpigues james connolly
Displaying 1 - 4 of 4 reviews