L'home de la maleta

by Ramon Solsona

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L’home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L’home de la maleta n’ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

296 pages, Hardcover

First published January 1, 2011

About the author

Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) és un escriptor, periodista i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses collaboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona) i de ràdio (Catalunya Ràdio), actualment és collaborador al programa de ràdio El món a RAC 1, de l'emisora Rac 1, en la secció "La paraula del dia".

També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs. La seva novella Les hores detingudes va conquerir tres premis literaris el mateix any i va ser traduïda al castellà. Per a la televisió, ha treballat com a guionista per les sèries Agència de viatges i Estació d'enllaç, emeses per TV3.

Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, ​​1950) is a Catalan writer, journalist and publicist. He has a PhD in Roman Languages. He is renowned for his ironic style. He has also written poetry under the pseudonym Lo Gaiter del Besòs.

Reviews

[Eva · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat com en Ramon Solsona ha anat teixint aquest relat, amb elements del passat i del present, amb mentides i veritats, amb elements històrics de tot un país i elements molt personals del narrador, que ens explica la seva història en primera persona amb molt d'humor. Un llenguatge molt ric, amb moltes locucions i frases fetes, a vegades amb el catanyol de l'època franquista i a vegades, en els "escrits", en català normatiu. I amb molta, molta música de quan el narrador era jove. "Sense música no hi ha vida". L'he gaudit molt i el recomano molt a qui busqui un bon llibre en català per passar una bona estona.

[Gynee · Rating 5 out of 5]

Molt i molt divertit, he rigut com una boja amb aquest senyor. Hi he vist en molts moments la meva àvia, i realment penso que Solsona ha fet un molt bon treball psicològic retratant una generació perduda dins un món que no entén. D'altra banda l'escriptura és brutal i es manté l'interès durant tota la novel·la.

[Núria Pichel Canals · Rating 5 out of 5]

Per petar-se de riure. L'hem llegit néta, mare i àvia!

[Júlia · Rating 5 out of 5]

Si no fos pel club de lectura aquest llibre no l’hauria llegit mai, i de fet pensava que no em faria el pes, però resulta que m’ha agradat molt!

El narrador i la seva perspectiva, diferent a la meva en molts aspectes, m’ha semblat molt autèntica. La representació de pensaments típics de generacions passades tipo “Per què coi adopten a una nena xineta (quan hi ha prou gent orfe o a qui ajudar fent de bon cristià a tocar de casa) que té la cara rara i a sobre li posen Montserrat? No la conto com a part de la família” o “El cafè descafeïnat és una mariconada i la gent de l’altra acera és desconcertant” o “La gent ja no respecta l’ordre normal de les coses, tenen fills sense casar-se i inclús fills de diferents pares” en part m’ha fet riure molt, perquè està escrit de forma divertida, en part m’ha recordat a la meva iaia, que podria dir literalment i amb tot el convenciment del món algunes de les frases, i alhora també m’ha alegrat perquè aquestes opinions a la meva generació ja no són les més esteses i sento que, almenys en alguns aspectes, el món va a millor.

L’opinió que comparteixo amb el narrador i que m’ha agradat veure representada, és que hi ha massa gossos i massa llibertats/drets per a aquests gossos i pels seus amos: que la gent per exemple deixi el gos tancat al balcó de casa tot el dia, bordant i molestant a tot el veïnat, i tu siguis la persona dolenta quan et queixes de la bèstia, m’ha semblat molt realista.

També he gaudit de les expressions i frases fetes i de la manera de parlar no normativa o gramaticalment incorrecte i alhora molt autèntica. Em sembla una novel·la molt ben aconseguida i definitivament la recomano!

[Kpru · Rating 1 out of 5]

Malgrat que la història sigui interessant, el redactat és horrible. Tot ple de col·loquialismes (amb un terç ja s'hauria captat a la perfecció l'estil del protagonista) i repeticions de contingut. M'ha costat moltíssim de llegir i d'acabar de llegir.

[Samuel · Rating 5 out of 5]

This is a wonderful book in Catalan. I'm liable to think too highly of books I read in other languages because I'm so proud of myself for having read them, but in this case I have no doubt that I would have thought very highly of the book no matter what language it was written in.
The story is about an old man, a widower, who grew up in an orphanage, and spent his working life as an accountant and a musician. He has decided to sell his apartment and spend his time rotating between the homes of his three daughters, a la King Lear. The language is sparkling, the situation is carefully conceived and insightfully portrayed, and the protagonist is beautifully drawn. I have not felt as strongly as this about a book in a long time.

[Jordi · Rating 4 out of 5]

És un llibre distret. La història per si sola és entretinguda però no és res de l'altre món. El que marca la diferència és el el narrador en primera persona: un trombonista jubilat enfadat amb el món i sense haver-se adaptat als nous temps que utilitza un llenguatge ple de castellanismes i expressions d'abans especialment ric, sobretot a l'hora de queixar-se de tot. Una riquesa lèxica que Ramón Solsona ja havia demostrat amb maestria a RAC1 amb "El mot del dia".

[Gerard Soler · Rating 5 out of 5]

La veritat és que molt xulu com està escrit. Tot i que el narrador sigui un vell carca en tots els sentits, és molt interessant veure com juga amb els registres, la informalitat i la genuïnitat del català.

[Iolins · Rating 3 out of 5]

Malgrat que està molt ben escrit i el llenguatge del narrador en primera persona és ric i autèntic (m’ha recordat als meus pares i àvia en moltes expressions), no m’ha enganxat gens. L’argument de base m’havia semblat interessant però al final potser l’única intriga que tenia i motivació per acabar-lo era saber qui seria la mare i en canvi després de donar-hi moltes voltes al llarg del llibre, la resolució al final és precipitada i sense gaire interès.

[Moisès · Rating 4 out of 5]

A punt de deixar-la estar per no saber treure-hi aigua clara de les seves primeres pàgines. Després, però, m'he arribat a acostumar a rebre la petita dosi quasi diària del discurs directe, irreverent i poc cuinat d'en Venerando, qui fa un repàs de la seva vida ara que queda vidu, de l'asil inicial al final,
saltejat de lletres de cançons ja enyorables quan les vaig començar a sentir a la meva infantesa.

[Aran Solé Castillo · Rating 3 out of 5]

Una història excel·lentment explicada, que enganxa i que fa riure a parts iguals. Al final, però, se m'ha fet un pèl repetitiva. També he trobat a faltar un canvi de pensament del protagonista respecte dels seus comentaris masclistes, principalment, una evolució després de conviure amb les seves filles. Tot i així, el recomano molt.

[Ester · Rating 1 out of 5]

No l'he pogut acabar. Molt pesat i el fet que no es respectin les normes ortogràfiques dificulta la lectura i no aporta gaire.

[Ali C M · Rating 4 out of 5]

La lectura m'ha agradat, m'hi he enganxat i és original. Ara bé, encara no sé si el protagonista em cau bé. Potser necessito assentar la història, primer.

[Alain Garrido · Rating 3 out of 5]

6/10

[jmbadia · Rating 3 out of 5]

És divertit, sobretot pel llenguatge de barri-mal-escrit-tal-com-raja que fa servir. Divertit però simple, sense suc.

[Martí CV · Rating 4 out of 5]

Solo ante el peligro, com el Gary Cooper

[Anna_Leteramsum · Rating 5 out of 5]

Enamorada del personatge principal, dels seus renecs, de la història i del final. Quants desencants a la vida i quina manera d'esquarterar els tòpics.

[Ferran Vicent · Rating 5 out of 5]

Una obra molt destacable i enriquidora. Amb un llenguatge força adaptat a cada personatge.
Ens presenta un personatge principal inovidable, així com la seua suposada producció literària.
Una reflexió sobre la memòria, la relació amb la família i el envelliment en forma de narració amb humor àcid i acostament cru, però alhora tendre, als personatges.

[Joaquim Alvarado · Rating 4 out of 5]

Novel·la distreta sobre els avatars d'un músic jubilat que està enfadat amb el món. Bon joc de canvis de llenguatge i bona conexió dels diferents elements d'un passat que va marcar al protagonista per a la resta de la seva vida.

[Maria Isabel · Rating 4 out of 5]

Història senzilla, sense grans drames ni trama complicada.
M'ha fet gràcia que el llibre estigui escrit tal i com parla el protagonista, m'ha fet pensar en els meus avis.
Per passar una molt bona estona llegint.