Llibre de les solituds

by Miquel Martí i Pol

El poeta dedicà aquest llibre a Josep Guardiola i a Cristina Serra. Els que fugen de la poesia com si d’un blavenc llamp dirigit per satèl·lit es tractés, hi trobaran una còmoda sonoritat i un llenguatge quasi diàfan. Posseeix la raríssima propietat antieinsteniana d’aturar el temps alhora que pensem.

Genres: Poetry

64 pages, Paperback

First published January 1, 1997

About the author

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003) ha estat el poeta més llegit i un dels més prestigiosos de la literatura catalana contemporània. Entre els seus llibres destaquen El poble, La fàbrica, Vint-i set poemes en tres temps, Estimada Marta, L'àmbit de tots els àmbits, Primer llibre de Bloomsbury, Llibre d'absències, Els bells camins, Suite de Parlavà, Un hivern plàcid, Llibre de les solituds i Haikús en temps de guerra. La seva obra poètica completa, aplegada en quatre volums, ha estat publicada per Edicions 62. Mereixedor de múltiples premis i distincions, la seva obra ha estat molt difosa per diversos cantants i ha estat objecte d'espectacles teatrals.

Reviews

[Pere Alonso]

Fins ara havia llegit ben poc a Miquel Martí i Pol i he de dir que m'ha agradat molt. Tot un descobriment per a mi

[Teresa Belda Aragonés]

AAAAAAH! Per a llegir d'una sentada i entendre -si es pot- la vida.

[Jana Ribas]

de sobte diu "No hi ha més drama que el que es configura dins els escassos quatre pams quadrats d'una vida viscuda a les palpentes.
La lingua batte dove il dente duole." i penso ai lhe de llegir més

[Oscar]

«Amb tants retalls de present no me’n surto
de fer-me un ara presentable.»
(del poema “Muralla”)

«Em canso dibuixant circumferències
i cap no em surt rodona com voldria.»
(del poema “Apunts”)

«Com més escric més em deixo per escriure
i com més visc més poca vida em queda.»
(del poema “D’oca a oca”)

[Albert Vargas]

No se com valorar aquest llibre, perque varia molt entre un estil molt menys pensat de fer poesia (una poesia quotidiana potser? No soc un teoric d’aixo, em guio per la sensació) al estil de Joan Brossa; i després de tant en tant hi ha poemes molt emocionalment profunds o versos que m’han parlat directament a l’anima. Aixi que no sé, m’ha agradat. Dintre de les dos tipologies hi ha poemes molt mes bons que altres. Sembla més un quadern de poesia personal que un llibre amb un concepte clau.

[Roger Pluma]

No havia llegit res de Miquel Martí i Pol més enllà de poemes solts i mare meva, brutal. No sé per què he esperat tant a descobrir-lo, té una manera de dibuixar imatges i sensacions que et deixen amb una sensació ben rara

[Nats Sellés]

Increïble com sempre. Un poemari que m'ha commogut però que és re-lectura obligatòria en uns anys, quan sigui vella i pugui apreciar-ho encara més.

"I enyoro el que no he estat, contradictori,
com qui se sent atret per un abisme
i sap que mai no gosarà llançar-s'hi."

[Nathalia Calvo]

Preciós

[Helena T. Soldevilla]

“El que passa pel món és pura anècdota
que algú interpreta en clau de trascendència”.