Un pavoroso incendio en plena noche, una muerte inesperada, deseos amorosos nunca resueltos que, sin embargo, siempre estuvieron latentes, el poder perverso de los ricos y señores, la dura vida de servidumbre y resignación de las mujeres en la España de los años cincuenta, hijos secretos, mentiras y perjuicios...
Olor de colonia, una excelente novela coral, evoca la dura vida de una colonia textil y las envenenadas relaciones sociales que allí se crean día a día. Asistiremos a los silencios cómplices que envuelven a los personajes, a las relaciones -como si de muñecas rusas se tratase- que se van tejiendo entre ellos, al poder asfixiante que ejerce la Iglesia o al misterio que subyace en tantas pasiones insatisfechas, para retratar, de forma magistral, una época y un escenario únicos.
Traducción por Dolors Udina
Imagen de cubierta: Danita Delimont/Getty Diseño de cubierta: Pedro Viejo/Departamento de diseño, División editorial del Grupo Planeta
Sílvia Alcàntara (Puig-reig, Berguedà, 1944) és escriptora. Als seixanta-cinc anys irromp en el panorama literari català amb la publicació de la novel·la Olor de Colònia (2009), que evoca la vida d'una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950. Aquesta obra, que ben aviat esdevé un èxit absolut de vendes i de crítica, rep els guardons Qwerty Btv, Joaquim Amat-Piniella i Regió7 de Cultura, i és finalista del premi Llibreter de Narrativa. També és adaptada per a la televisió. L'any 2011 publica la seva segona novel·la, La casa cantonera, que explica la història d'una família a través dels records de dues germanes. El 2016 apareix la seva tercera novel·la, Els dies sense glòria.
Un clàssic que narra les xarxes i conxorxes d'una petita colònia tèxtil del Baix Llobregat al llarg de les dècades. Tot el fil es desencadena a partir de l'incendi a la fàbrica i va detallant com a ritme frenètic es van industrialitzant i modernitzant les vides de la colònia. He trobat molt original la manera d'anar entrellaçant els capítols.
Superant totes les meves expectatives. No sé si és perquè no les hi tenia molt altes, però l'he devorat fins a l'última pàgina. M'hagués agradat seguir la vida dels Palau i els Climent una mica més (i penso fer-ho amb la Cèlia Palau). El retrat de la vida a la colònia, de les diferències de classe, i dels secrets amagats m'ha resultat addictiva.
(...) Quatre ulls que imaginaven que potser algun dia -només potser- compartirien uns néts. Era tan poca cosa per qui havia somniat compartir els fills(...) Signat per l'autora.
crec que a l'emma de 3er de la eso li hagués agradat molt llegir aquesta novel·la. amb 21 anys, no m'ha convençut formalment, però l'he gaudit força igualment. el primer llibre que em deixa el jordi que m'acabo 😎 estem progressant adeqüadament
És un llibre interessant des del punt de vist que ofereix un imatge molt realista de com era vida en una colònia tèxtil mítica catalana. No obstant, el trama no em va semblar massa interessant.
La trama principal queda una mica tallada al llibre i l'acabas perdent l'interès. Això si, m'agrada el llibre si el prens com una sèrie de relats sobre els diferents habitants de la Colònia.
Un llibre que m'encanta llegir. Representa un quadre de la Catalunya als anys cinquanta, en el punt de mira de la classe treballadora. Una colònia textil allunyada de les noves corrents, tocada per la postguerra i encallada en un pensament antiquat que no transcendeix a les següents generacions.
Maravilloso. Al principio me costó adentrarme en la historia. Luego he quedado atrapada en la mañana de historias del libro. Tan bien escrito, los personajes tienen peso y detrás hay un enigma que no te esperas.
Ens el van fer llegir a l'escola i va ser una tortura; lèxic complicadisim, molts personatges, linea temporal un xic confusa, etc. Tot i això, una vegada agafat el ritme va ser molt entretingut i interessant, tant que em vaig comprar la segona part.
Personatges molt ben retratats, mostrant l'interior més que el actes, dispersats al voltant d'un conjunt de subtrames personals molt més interessants que la trama principal.
"Olor de colònia" és una novel.la amb molts personatges, trames i secrets, alhora que es un retrat de la Catalunya dels anys 50. Tot i que el relat és més aviat clàssic, la manera com està escrit és original i sorprenent, i fa que la lectura llisqui sola fins al final.
Té alguns detalls estilístics originals i una trama interessant. És una obra treballada i amb algun desenllaç d'alguna de les trames que no m'esperava.