Antología

by Vicent Andrés Estellés, Jaume Pérez Montaner (Contributor), Vicent Salvador (Contributor)

Catalan

Genres: Poetry

134 pages, Paperback

First published January 1, 1982

About the author

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

***

Vicent Andrés Estellés fue un periodista y poeta español. Está considerado como uno de los principales renovadores de la poesía contemporánea en valenciano, con un papel similar al que tuvieron en otras épocas Ausiàs March y Joan Roís de Corella.

Reviews

[Clara Palop · Rating 5 out of 5]

Jo només vull enamorar-me per entendre encara més a Estellés.

[Gràcia · Rating 4 out of 5]

M’agrada esta antologia d’Estellés. Celebrem l’any Estellés malgrat els nostres dirigents analfabets funcionals.

[Marc Rufí · Rating 4 out of 5]

Valga'm déu quina obsessió amb la mort tu.

[lectoraestilosa: Alba · Rating 5 out of 5]

I ara què faig? 💚🪻
Aixina estic.

Estic en una angoixa per haber-lo acabat
però tant emocionada d'haber-lo descobert...
Vos dixe uns trocets:

1) Duies a la cintura
el risc i l'aventura.

Als teus ulls, com creixia
la llum de cada dia!

2) Ésser, és preguntar
sense obtenir resposta?

Un beset,
A ♡

[borxa · Rating 4 out of 5]

Una obra que et fa connectar amb la vida i obra del poeta burjassotí: pèls de punta.Una meravella!!

[Paqui Bernal]

“No hi havia a València dos amants com nosaltres
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
I rodolem per terra entre abraços i besos
No comprenem l'amor com un costum amable
Com un costum pacífic de compliment i teles
Es desperta, de sobta, com un vell huracà
I ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
I en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te
Ara un muscle i després el peçó d'una orella
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
I tenim l'enyorança amarga de la terra
D'anar a rebolcons entre abraços i arraps
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer
Després, tombats en terra de qualsevol manera
Comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser
Que no estem en l'edat, i tot això i allò
Que no estem en l'edat, i tot això i allò
No hi havia a València dos amants com nosaltres
Car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs“ No hay palabras para comentar este poema.

[gabricolaje · Rating 4 out of 5]

els poemes més guarros k he llegit mai..

és el primer llibre de poesia k llig,, no te res a vore k m'haja llegit poeta chileno fa poc 👀👀,,, però són tan bonics els poemes.. el mural del País Valencià el k més m'agradat i el horny pimentó torrat

[Andrea · Rating 4 out of 5]

poemes molt molt emocionants i trencadors i d'unió, entenc que siga un clàssic i altres que simplement no m'han arribat tant. la perspectiva de gènere regulin. igualment contenta perquè me l'ha deixat el meu amic davidd i he gaudit molt de la intro.

[Laiasaez · Rating 5 out of 5]

Lo Vicentico es menja tots els intel·lectuals avorridots de la literatura catalana. Poeta del poble per al poble

[Alberto · Rating 4 out of 5]

Bona antologia per poder celebrar l'any Estellés.

[Vaquita lectora · Rating 4 out of 5]

ho deixe escrit humilment en silenci
perquè potser ho llegiràs un dia
reconeixent una pena d'amor.
la teua mà petita dins la meua
a la foscor d'un carrer que estimàvem.
per tu per tu únicament per tu
vaig retrobar l'encant d'un temps passat.
no deixaré cap dada compromesa
sospesaré tristament les paraules.
et pots casar per mi tal com Déu mana
tota de blanc i amb flors de taronger.
entonaran cants i música d'orgue
t'enramaran d'arròs habitual.
tot ha passat com passen tantes coses.

(Per a tota la mort. 1977)

[Winter · Rating 3 out of 5]

Fue un regalo, un bonito regalo. Lectura rápida y relajante.

[Andrea · Rating 4 out of 5]

No he pogut evitar sentir-me atreta per eixos poemes que parlen de la nostra terra i de l'orgull d'haver nascut ací. Simplement fascinant.