«Aquest serà el principi», la novel·la d’Anna Murià, que ara publiquem, pot considerar-se en un cert sentit -com ella mateixa reconeix en el pròleg- com la novel·la de la seva vida, tant pel que fa el temps de gestació -han passat més de quaranta anys des que n'escrigué les primeres ratlles- com pel període històric i escenaris que descriu: la Barcelona de la República i la guerra, l'exili a França i a Amèrica, el retorn a les darreries del franquisme amb l'esperança de contribuir a la construcció d'un món nou.
Les circumstàncies de tota una vida vistes amb uns ulls de dona a través de les figures d'unes dones amb les quals -fidels als propòsits de la col·lecció «Clàssiques Catalanes»- recuperem un moment important de la nostra història col·lectiva: l'eclosió del conflicte entre el desig de participació en la vida pública i la recerca d'una relació d'igualtat amb l'home, per una banda, i el pes encara fort de la imatge heretada del que ha de ser una dona, per l'altra; un conflicte que coneixem molt bé, encara que el resolguem de diferent manera.
Anna Murià (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002). Narradora, traductora i periodista. Durant la Guerra Civil espanyola va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser una de les escriptores fundadores del Grup Sindical d'Escriptors Catalans (1936), precedent de l'actual Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es va iniciar en la novel·la amb Joana Mas (1933). En acabar la guerra civil, es va exiliar a França i, després, amb el poeta Agustí Bartra, a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, on van viure durant trenta anys. Van tornar a Catalunya el 1970 i es van instal·lar a Terrassa. És autora de Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967) i L'obra de Bartra (1975), on explica la vida que va viure amb el poeta, tant l'aventura familiar com la intel·lectual. Amb la novel·la El meravellós viatge de Nico Huehuet a través de Mèxic va obtenir el premi Folch i Torres (1974).