Tres són els amors de Rosalba Carriera: un home, Felice; una dona, Valeria; i l'art de la pintura. En quin ordre? Escoltem-la, perquè ella mateixa ens ho explica des de Venècia en un dietari que va d'octubre a novembre de 1753. Som a la Venècia encara orgullosa del XVIII, però ja amenaçada de ruïna. Els amors de Rosalba són apassionats i difícils; són contraris i necessaris. Ella els va viure en secret mentre s'acomplia el seu somni: retratar la noblesa d'Europa. A la tarda de la seva vida, Rosalba Carriera, amb la corona de llorers que moltes vegades es posava, ens escriu la seva glòria amb una desesperada resistència a la mort.
Olga Xirinacs (Tarragona, 1936). Escritora y profesora de piano. Posee una sólida formación artística, que da profundidad a su obra literaria. Autora versátil, ha escrito poesía, novela, cuentos y ensayo. Muchos de sus libros han merecido los premios más importantes de la literatura en lengua catalana, entre ellos: Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984, y Crítica Serra d'Or de novela, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Llavis que dansen (Carles Riba, 1987); Marina (Crítica Serra d'Or de literatura infantil y juvenil, 1987); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990); Sense malícia (Ciutat de Palma, 1994), y Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona de narrativa juvenil, 2000). Es la única mujer Mestra en Gai Saber por los Juegos Florales de Barcelona después de Mercè Rodoreda. En 1990, la Generalitat de Catalunya le concedió la Creu de Sant Jordi.
Es miembro de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.