Tota la vida sent entrenats a pensar d'una manera i, pocs mesos abans del moment més important de les seves vides i de portar orgull als seus compatriotes, els atletes soviètics veuen com el que era el seu país desapareix. I ara? Qui són? A qui representen? Com es senten? És una de les preguntes que es fa el llibre, que busca el punt de vista dels medallistes soviètics a Barcelona 92. Eren qui eren gràcies al sistema soviètic, i és interessant veure com molts se'n seguien considerant. També és molt interessant veure els camins que van prendre les seves vides posteriorment. Son russos proputin? Viuen a Las Vegas? Cadascun fa el seu camí. Recomanable pel punt de vista històric, però també per les petites històries personals dels medallistes, que en la seva majoria son entranyables i deixen entreveure els sacrificis i esforços dels atletes.
L’Alias contacta amb tota una sèrie d’atletes soviètics (fins al 1991) i ens explica les seves històries a part de fer un llibre de l’URSS i la seva història olímpica amb llums i foscors. Interessant però per moments repetitiu.
D’una manera amena i ben documentada Manel Alías ens explica el metode de l’URSS per crear esportistes d’elit. Les histories dels esportistes que apareixen en aquest llibre son sorprenents, i com la maquinaria sovietica arriva a influir sobre la voluntat, la força i la competitivitat que es crea entra ells. Per ells l’exit es aconseguir la medalla d’or, la plata i bronce no es considera un exit! Tot el llibre agafar com a referent els esportistes q van tenir algun paper a les olimpiades de Barcelona 92.
Manel Alias torna a "viatjar" a Rússia i l'URSS amb l'Última victòria de l'URSS, un llibre on repassa el paper dels atletes de l'"Equip Unificat" que va competir a BCN'92. Atletes d'un país inexistent que s'havien format com a atletes en un país que al moment de les olimpíades ja havia desaparegut, la URSS. Tot i que es centra principalment en BCN 92 fa un repàs històric i arriba fins practicament els nostres dies. Repasa l'esport soviètic i post-soviètic a partir de les històries individuals dels seus atletes. Històries on l'esport s'encavalca amb la vida privada i la política en un país on l'esport sempre ha estat una eina de propaganda i de reivindicació política. Un llibre on es coneixen intra-històries de les olimpíades a través dels esportistes soviètics participants. Sense arribar a ser la meravella de llibre que va ser "Rússia, l'escenari més gran del món", un altre gran llibre d'Alias per conèixer una mica més aquest gegant desconegut que és Rússia, aquest cop amb una lectura amena a través dels seus herois esportius.
Mes enllà de les curiositats diverses del sistema sovietic y Rus, és interessant conèixer la història de l’esport olímpic del segle XIX, i sobtretot, les històries personals d’esportistes olímpics. M’ha captivat la melencolia en que els esportises recorden i defensen el mètode soviètic per aconseguir èxits, on només te valor la medalla d’or en qulsevol disciplina. D’una banda he recordat la película whiplash (cal arribar al limit per conseguir l’excelencia), i d’altra banda he pensat amb la mentalitat equivalent i contraposada alhora de “winners i loosers” individual del sistema americaà. Una gran lectura que dona per moltes reflexions.
Em sembla un llibre ben treballat amb un recull d'informació i dades molt bo. Si t'agrada la temàtica, es converteix en imprescindible. Es llegeix ràpid gràcies al seu llenguatge senzill i directe. Molt bon llibre però el deixo amb 4 estrelles perquè trobo a faltar alguna imatge més, sobretot dels esportistes. Lectura molt recomanable!
Als que potser penseu que aquest llibre parla només d'esports, us diré que, com tots els llibres de Manel Alías , les seves documentades històries parlen, senzillament, de persones reals. Al marge de banderes, pàtries, ideologies i territoris.
En Manel relata la història dels esportistes que pertanyien a l'URSS que van guanyar la medalla d'or a Barcelona 92. També relata breument la vida de Vladimir Putin. D'estructura és molt semblant al seu anterior llibre.