Una dona que va viure fa cent anys escriu d'amagat a la llum d'una espelma en un lloc perdut de Catalunya. Les seves lletres la lligaran amb fil invisible a una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble nevat en un quadre que aparentment només té taques... L'art i les lletres, però també el dolor i sentiments molt intensos, són el que portarà aquestes dues dones a patir com ningú, però també a viure plenament la vida, probablement con nungú l'ha viscut.
Blanca Busquets is a Catalan journalist and writer. She is the author of nine novels, for which she has won the 2011 Catalan Booksellers' Prize and the 2015 Alghero Donna Award in Italy. As a journalist, she's worked for Catalunya Ràdio, Catalan public radio broadcaster, since 1986. --Wikipedia
2 de 5 estrellas ⭐️⭐️ (no está mal) En el libro se desarrollan dos historias de una misma familia en diferentes épocas. Dos historias que tienen muchos nexos en común, tantos que resulta poco creíble. Es una novela que te entretiene, con la que se pasa un buen rato pero que no tiene nada que te cale, nada que quede en ti. Me ha parecido que más que de amor se ha tratado de una novela sobre la familia, sobre todo de las hermanas Tònia y Roser que sinceramente es lo que más me ha gustado, su relación y sus vidas de casadas.
I read almost all the books by this author and I did enjoy every bit of them. I know there are not so many people here who can read Catalan, but it is the case I wish there were more of them. Anyway, I hope this novel gets some good translations so more people could appreciate it. it is a story of a family, more precisely, a story of two women from one family, Tònia and Lali, who live at different times (one at the beginning of the twentieth century and the other in our days) but who have a lot in common. The two of them are special: books, reading and writing is their passion. But it becomes not only a passion but also a salvation, a kind of bunker that saves them from unfriendly and cruel world around them. Tònia writes her memoirs and impressions hiding it from her family (because a hundred years ago writing or reading wasn't considered an appropriate occupation for a peasant woman in Catalonia, like in many other countries). Lali, who as a teenager is not accepted by her schoolmates, also finds her consolation in writing. Later she manages to become a successful writer and also discovers the story of her family... All in all, the books helps us to understand the difficulties these women had to overcome and the wonderful role that literature played in it. It gives us a historical context: the story of a family is also a story of a country, a story of an epoque. Besides, it gives us a clue about the author's background and about her own reasons of loving the written word.
As a footnote, I would like to add that the book is extremely easy to read and I enjoy a lot Busquet's manner of story-telling. It feels like, if I had to tell a story and if I could, I would do it in a similar way.
Ho letto questo libro in due giorni, non riuscivo a fermarmi ! La vita di due donne, vissute in epoche diverse, raccontate su semplici pagine bianche. Una è in procinto di sposare un uomo che le è stato imposto dalla famiglia, una ragazza che presto diventerà una donna capace di affrontare ciò che la vita le riserverà. L'altra è una bambina, vittima di bullismo, vittima di insegnanti non attenti, di genitori che non comprendono, vittima della solitudine! Una bambina che presto verrà definita strana perchè, come molti altri bambini della realtà, ha un'unica amica...un'amica immaginaria! Le due sono legate dall'amore verso la lettura, dalla passione per i libri, dal desiderio di scrivere! Già dalla prima metà del libro si comincia ad intuire che qualcosa le lega....e sarà un continuo di scoperte, di rivelazioni, di segreti mai svelati che finalmente vengono alla luce. Un libro da divorare!!!
Si bé, relata amb encert els costums, creences i maneres de viure de cada una de les èpoques, els fets concrets , les coincidències i el seu desenllaç fan que l’història sigui poc creïble. Es entretinguda, amb una barreja del temps/ situació en la forma d’escriure que la fa atractiva. Però no m’ha enganxat en cap moment.
Tot i que la novel·la m'ha semblat ubèrrima i proveïda d'elements propis tant d'intriga com familiars, he de reconèixer que he hagut de moure mar i cel d'entre les meves cèl·lules per convèncer-les d'endinsar-me finalment a la lectura, ja que se'm feia quelcom tèrbola (i quin goig poder comprobar com d'equivocada n'estava!).
Aspectes formals i temàtiques trobades que m'agradaria poder enfatitzar:
- L'estil narratiu de l'autora és de 10. De debò, és a dir: no sols ha sabut entremesclar i alternar ambdues veus narratives sino també utilitzar l'estil "free indirect speech" que no és pas tasca fàcil, tot s'ha de dir. De fet, penso que aquest és el gran fort d'aquesta novel·la.
- Una història pastoral ben completa. És per això que no he pogut desfer-me'n de records enyoradissos de quan era més petita i 'nava a la muntanya junt amb els meus amics i cabrejàvem com ningú.
- Picture of Dorian Gray meets Cien Años de Soledad meets The Muse meets Jane Eyre.
- Empoderament de la dona!! Res més a dir.
– Dues paraules: Victor Català. Si et desperta algun tipus d'emoció al llegir-les, creu-me, fés-te'n amb una còpia d'aquesta novel·la i dona-li una oportunitat.
– Ahh, i quasi me n'oblido del títol!! Realment simbòlic i significant, m'encanta.
Tres cites que m'han deixat embadalida:
"Hi ha coses que s'han d'assimilar i d'això se n'ocupa el temps i no les lletres, no es pot escriure correctament sobre allò que ens està ferint, jo preferia deixar-ho reposar. (169)"
"Els arbres començaven a canviar de color, el bosc esdevenia un mosaic de grocs i vermells i semblava que es mostressin amb la seva màxima esplendor abans de despullar-se definitivament, com si fos un últim toc d'orgull de cara a la galeria. (221)"
"Això de ser a prop d'algú no depèn de veure'l o no veure'l sinó de cap un bufi el vent, de cap on se'ns emporti, de si se'ns emporta cap al mateix lloc a tots dos o no. (246)"
Historia conmovedora, con dos protagonistas a las que les une un nexo común. Narra unos hechos acontecidos hace un siglo por su protagonista Tònia. Se trata de una mujer adelantada en muchos sentidos, pues sabe leer y escribir y hace lo indecible para seguir haciéndolo. Lali es la protagonista en la época actual. También sufrirá una serie de vicisitudes que de alguna manera la guían en el camino hasta encontrarse con su destino.
Se ve en todo la historia el gran amor que profesan las dos protagonistas a los libros, la lectura y a escribir. Un libro corto que se lee en pocos días y que deja un buen sabor de boca.
M'ho vaig llegir en el seu dia, quan estava a quart de la ESO. Va pasar sense pena ni gloria. Però, fa un parell de setmanes estava mirant quins llibres tenia a casa i, vaig donar-li una segona oportunitat.
Em va agradar el llibre, es fàcil llegir-lo i tracta temes molt importants de la societat actual, com el empoderament de la dona.
La història tracta de dues dones de diferents èpoques "connectades" a través d'un quadre que només elles veuen un poble: La Carena.
Amb el rerefons de Solitud, de Caterina Albert, aquesta novel·la pren la natura com un personatge també, per a parlar de la vida: les relacions entre persones, l'amor, la família... I amb l'escriptura com a vàlvula d'escapament.
M'ha agradat perquè m'ha entretingut i és molt amè de llegir, però em va agradar molt més El jardí a l'obaga. Com he llegit als comentaria, tantes casualitats resulta poc creïble.
Un llibre preciós que parla sobre la vida de dues dones en moments històrics diferents. Una prosa i manera d'escriure íntim que t'enganxa des de la primera pàgina. Un punt de melencoloa i tristor et fa patir i ser feliç junt als personatges.
Sincerament, després de llegir "La Fugitiva" m'esperava més del primer llibre de Blanca Busquets ambientat amb La Carena. La història conté la vida de dues dones d'una família amb unes generacions de diferència. La lectura en algun moment es fa pesada, i els canvis continus de generació fan difícil la tasca d'agafar estima als personatges. Així i tot es nota l'estil suau característic de Blanca Busquets, i si t'agrada l'autora, com és el meu cas, val la pena llegir-lo. El que més m'ha agradat ha estat sense dubte la infància de la noia jove, explicada amb una cruesa sorprenent.
Biblioteca GI recomenat per carme Pallé història dual d’una besàvia i una besnéta lligada a través d’un quadre a qui els agrada molt escriure … I tenen vides paral·leles
Un libro sulla tenacia e sul riscatto; un libro sulla lettura, che per le protagoniste è quel bisogno irrefrenabile, sulla necessità di evadere da una realtà che risulta troppo stretta. Tra le righe di una prosa lineare, seppur profonda, si leggono le pene, gli affetti familiari, le gioie, le agonie e le rivincite di due donne che condividono tutto e niente, e che si traducono in una visione dell’esistenza quasi del tutto positiva, all’insegna della lotta per un futuro migliore.
Este no ha sido el mejor libro de la autora, por lo tanto no se puede comparar con La casa del silencio y Palabras a medias. En la nevada del cuco narra dos historia, en de Antonia (Tonia) y Lali. Se cuenta todo su vida para descubrir después qué relación tienen entre si estás dos mujeres. La lectura fue un poco lenta, porque contaba cosas sin sentidos que me hacían perder el hilo de la historia; la deje pero luego la retome de nuevo, tenía que saber cómo terminaba todo esto.
Per quanto riguarda la storia nulla di nuovo: una versione originale di una saga familiare che viene ripercorsa dalla protagonista che si trova a rivivere parte della storia dei suoi avi. Emerge una visione decisamente negativa del genere maschile: quasi tutti i personaggi sono o violenti o pavidi o opportunisti. Evidentemente le esperienze della scrittrice non sono state molto positive.
Aquest llibre compleix més del que promet. Comença com un llibre de 2 estrelles i acaba com un de 3, per la gran recreació de l'ambient de rancúnia i immobilisme dels pobles petits. Cert és que el passat ens ve imposat, però la manera d'enfrontar-s'hi sí ens defineix a cadascú. Llàstima de l'inici, perquè la trama global s'acabà fent interessant.
Un secolo di distanza, così tante cose in comune, nell'unirsi per superare le difficoltà con un unico mantra, un unico imperativo categorico: non lasciarsi scappare la vita. Un libro che ci insegna a non mollare mai, a trovare il conforto nelle piccole cose.
Ho comprato questo libro senza conoscere l'autrice. Devo dire che mi ha conquistata già dalle prime pagine. la storia mi ha affascinato e mi ha fatto pensare a com'era la vita condotta dai miei nonni! Lo stile, di una semplicità disarmante, era in perfetta sintonia con i protagonisti..