What do you think?
Rate this book
L'hereu de la mort
Una cançó dona forma a una disfressa de carn i ossos sota el mar. Es tracta d’un himne que diu coses que fa molt de temps que no eren dites... Un jove ferosí, de nom Jarràh, frisa per emprendre un viatge i conèixer totes les bèsties que habiten el món. Abans de deixar la ciutat de Port Prim on ha crescut, però, es veu obligat a acceptar una veritat que ha ignorat durant molt de l’instant del seu naixement, va recaure sobre ell el poder de Quílamis, la deessa de la mort. La bruixa Nin, antiga deessa de la vida, serà l’encarregada de guiar en Jarràh a través d’una mena de ruta de la seda fantàstica on toparan comerciants, peregrins, delinqüents i éssers de tota mena. Però, com ja se sap, la història no sempre és tota en mans de la gent corrent, i hi ha orelles pertot els imperis de Feròsia i Solterra, cada vegada més enfrontats, s’han assabentat que l’hereu de Quílamis és entre els vius, i ara, ni emperadors ni reis no s’aturaran fins que el do d’en Jarràh hagi servit els seus propòsits. En el transcurs d’un viatge tan absurd com fantàstic, en Jarràh esdevindrà un adult i aprendrà que jutjar sobre la vida i la mort és una cosa que va molt més enllà del domini dels homes o la justícia.
- GenresFantasy
304 pages, Paperback
Published July 7, 2022
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
July 20, 2023
2,5*
Jarràh és un jove del país de Feròsia, que des de menut ha expressat uns estranys poders que sa mare, vídua, ha intentat amagar. Un dia, una vella misteriosa l’arriba a trobar i el convenç de que viatge amb ella, amb la promesa de conèixer i controlar els seus poders. Durant el viatge es farà evident que hi ha més gent darrere del Jarràh, poders antics i nous sobre la terra, embolicats en un joc d’intrigues polítiques letal.
Primera novel·la de l’autor, que construeix un món interessant i elabora un argument ambiciós. Encara així, la primera meitat del llibre m’ha semblat molt confusa i m’ha costat seguir la trama i la lectura. Al final, agafa més interès, però tampoc m’acaba de convèncer la resolució dels diferents fils de la història. Esperem que l’autor tinga noves oportunitats d’escriure noves obres i anar depurant l’estil, perquè d’idees no li’n falten.
Jarràh és un jove del país de Feròsia, que des de menut ha expressat uns estranys poders que sa mare, vídua, ha intentat amagar. Un dia, una vella misteriosa l’arriba a trobar i el convenç de que viatge amb ella, amb la promesa de conèixer i controlar els seus poders. Durant el viatge es farà evident que hi ha més gent darrere del Jarràh, poders antics i nous sobre la terra, embolicats en un joc d’intrigues polítiques letal.
Primera novel·la de l’autor, que construeix un món interessant i elabora un argument ambiciós. Encara així, la primera meitat del llibre m’ha semblat molt confusa i m’ha costat seguir la trama i la lectura. Al final, agafa més interès, però tampoc m’acaba de convèncer la resolució dels diferents fils de la història. Esperem que l’autor tinga noves oportunitats d’escriure noves obres i anar depurant l’estil, perquè d’idees no li’n falten.
October 2, 2023
8,5/10 Tenia bon feeling però ha superat les expectatives. Fantasía èpica plena d'aventures, intrigues i tocs d'humor, escrita de manera no lineal, entrellaça trames i personatges amb gran sensibilitat. He gaudit molt acompanyant el Jarràh i la Nín. Espero més aventures a Sanaah!
October 24, 2023
3,5/5
L'Hereu de la Mort és la primera novel·la de gènere d'Albert Font, una història que comença amb un jove qualsevol en una ciutat qualsevol que, de cop i volta, s'adona que ha heretat un gran poder que implica més riscos que avantatges. El llibre ens submergeix en un món ple de sentit de la meravella, on les ciutats són un reflexe de les variades cultures que el poblen i la màgia i el folklore místic impregnen tots els racons. Des del primer capítol, l'autor mostra una voluntat d'estil acurat, que a vegades pot resultar excessiu fins i tot. La trama política es mescla amb la religiosa i fan que tots els personatges, tant els principals com els secundaris, girin en una voràgine de secrets i traïcions. Mentre el llegia, a vegades he tingut la sensació (sobretot en la segona meitat) que la tensió narrativa no evolucionava, que el fil s'anava embolicant i desembolicant però que no m'importava massa. Potser hi té a veure l'elecció del narrador i el fet que entrem en tants personatges, i que ho fem varies vegades en poc espai. En tot cas, esperant més històries de l'Albert amb ganes.
L'Hereu de la Mort és la primera novel·la de gènere d'Albert Font, una història que comença amb un jove qualsevol en una ciutat qualsevol que, de cop i volta, s'adona que ha heretat un gran poder que implica més riscos que avantatges. El llibre ens submergeix en un món ple de sentit de la meravella, on les ciutats són un reflexe de les variades cultures que el poblen i la màgia i el folklore místic impregnen tots els racons. Des del primer capítol, l'autor mostra una voluntat d'estil acurat, que a vegades pot resultar excessiu fins i tot. La trama política es mescla amb la religiosa i fan que tots els personatges, tant els principals com els secundaris, girin en una voràgine de secrets i traïcions. Mentre el llegia, a vegades he tingut la sensació (sobretot en la segona meitat) que la tensió narrativa no evolucionava, que el fil s'anava embolicant i desembolicant però que no m'importava massa. Potser hi té a veure l'elecció del narrador i el fet que entrem en tants personatges, i que ho fem varies vegades en poc espai. En tot cas, esperant més històries de l'Albert amb ganes.
December 27, 2023
3'5.
L'enhorabona a l'autor per aquesta primera novel·la, que té un estil deliciós i és d'allò més ambiciosa. Crec que justament el gran però de la història és voler abastir massa, cosa que porta a una ralentització del ritme i a que no s'acabi de copsar com cal en 300 pàgines, cosa que porta a la necessitat d'un epíleg que acabi de resoldre possibles dubtes d'un final que, malgrat és adequat, també resulta abrupte.
Tinc ganes de seguir l'autor i veure com progressa perquè la base i la seva ploma són fantàstiques.
L'enhorabona a l'autor per aquesta primera novel·la, que té un estil deliciós i és d'allò més ambiciosa. Crec que justament el gran però de la història és voler abastir massa, cosa que porta a una ralentització del ritme i a que no s'acabi de copsar com cal en 300 pàgines, cosa que porta a la necessitat d'un epíleg que acabi de resoldre possibles dubtes d'un final que, malgrat és adequat, també resulta abrupte.
Tinc ganes de seguir l'autor i veure com progressa perquè la base i la seva ploma són fantàstiques.
November 4, 2023
La veritat és que me'l vaig començar a llegir pensant que era un llibre més de fantasia, sobre "el camí de l'heroi". I certament ho és, però potser per l'expectativa que seria un llibre fantàstic més, al final m'ha sorprès, ja que no és una història banal. Trobaràs lluites de poder, però no està escrit des d'una moral que senyala qui són els "bons" i qui els "dolents"; trobaràs històries d'amor però tampoc de l'únic prototip d'amor romàntic; i crec que un bon llibre t'ha de fer preguntes sense donar-te'n mastegades les respostes. Això sumat a una construcció de món fantàstic que crec està molt ben aconseguida i uns personatges molt ben trenats, que dubten, que són imperfectes. Crec sols que no el recomanaria si tens algun tipus de fòbia als ocells.
May 19, 2023
Una molt ambiciosa aposta de fantàstic en català i un autor de qui n'esperem llibres encara més ambiciosos i amb l'experiència d'aquesta primera obra, sé que dels pròxims llibres que publiqui en sabrà explotar l'experiència adquirida en aquest treball.
Desitjo fermament que aquest món creat doni més aventures, que aquesta primera visita al món dels sortosos, sols sigui això, la primera.
Desitjo fermament que aquest món creat doni més aventures, que aquesta primera visita al món dels sortosos, sols sigui això, la primera.
Read
September 30, 2022Una fantasia nostrada per consolidar el projecte d’Obscura en català
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/08/...
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/08/...
May 16, 2025
Quin llibre més ben construït! Fantasia fosca amb molta humanitat que permet explorar totes les pors, els dubtes, les esperances i l'encís.
January 14, 2024
4.4*
Novel•la addictiva amb un estil àgil, enginyós i ple de complicitat; uns personatges que et calen endins; un viatge de descobriment i d'autodescobriment; en resum, una clara mostra de fantasia heroica en català de qualitat.
Novel•la addictiva amb un estil àgil, enginyós i ple de complicitat; uns personatges que et calen endins; un viatge de descobriment i d'autodescobriment; en resum, una clara mostra de fantasia heroica en català de qualitat.
May 16, 2026
(turbo spoilers)
M'agraden molt les peces que formen la novel·la però no com encaixen entre elles i sento que no entenc moltes coses. No entenc per què acaba així ni acabo d'entendre de què serveix tot plegat.
Ha guanyat Volkam sens dubte, però em quedo amb la incertesa de si això és bo o dolent, i no hi ha prou informació com perquè el lector pugui decidir per ell mateix. És com si jo ara m'enterés que un regne d'Àfrica que no conec gaire ha vençut a un altre que tampoc conec, o sigui, no sé si és una bona notícia o una dolenta. Em falten totes les bases com per determinar-ho per mi mateix; igualment passa amb Volkam, Feròsia, i els altres dos. Em sembla molt bé que l'autor no ho vulgui fer tot blanc o negre, però en una història tan curta no sé si et pots permetre aquest luxe. Ja és prou enrevessat el drama polític que tenen muntat com perquè a més la caracterització de cada un dels països no sigui evident. I eh, no em queixaria si arribés a bon port, però és que el llibre dedica moltíssima atenció a desenvolupar els reis, les emperadrius i les princeses com perquè no quedi clar de bones primeres la forma de governar que té cadascú.
Fa llàstima perquè està molt a prop d'estar molt bé, té idees exquisides. Tot el tema dels ocells és espectacular. La Ninàdena també. De fet, quan desapareix ella és quan es perd una mica el rumb, trobo. Quan ella mor, mor part de la màgia de la història, que és la millor part de la novela, molt millor que la parafernàlia política. En Jarràh es queda sense mestre i no és prou madur com per ser un personatge interessant per ell mateix, tot i el do que té. Vull dir, és un titella tota l'estona, no li veig autonomia pròpia. De fet, em sembla que no pren una sola decisió que sigui seva seva de veritat en cap moment; ve un rando, li diu que faci alguna cosa i la fa. És una peça més. Si la novela es digués d'una altra manera no m'importaria, però sent ell mateix el títol del llibre... Doncs em sembla estrany que estigui poc desenvolupat. I no em val el rotllo del costat femení com a desenvolupament de personatge, allò està fet a correcuita i al final no té cap rellevància. La història no canvia si no hi és.
En fi, té molts problemes però el potencial és tan bo que al final ho ignores. Com a òpera prima és genial, i ja per això vaig voler llegir el segon llibre de l'autor, Titans, el qual crec que resol moltes de les pegues que poso en aquest. Titans em va agradar tant que el vaig acabar recomanant a un amic que feia anys que no llegia res, i li va encantar, fins i tot més que a mi (l'estil ghibli el va guanyar de seguida). He sonat molt negatiu amb la ressenya, però si ho dic és perquè les pegues que té son solucionables, i amb Titans ja ha quedat clar que ja les està solucionant. Llegiré el proper projecte de l'autor 100% segur
M'agraden molt les peces que formen la novel·la però no com encaixen entre elles i sento que no entenc moltes coses. No entenc per què acaba així ni acabo d'entendre de què serveix tot plegat.
Ha guanyat Volkam sens dubte, però em quedo amb la incertesa de si això és bo o dolent, i no hi ha prou informació com perquè el lector pugui decidir per ell mateix. És com si jo ara m'enterés que un regne d'Àfrica que no conec gaire ha vençut a un altre que tampoc conec, o sigui, no sé si és una bona notícia o una dolenta. Em falten totes les bases com per determinar-ho per mi mateix; igualment passa amb Volkam, Feròsia, i els altres dos. Em sembla molt bé que l'autor no ho vulgui fer tot blanc o negre, però en una història tan curta no sé si et pots permetre aquest luxe. Ja és prou enrevessat el drama polític que tenen muntat com perquè a més la caracterització de cada un dels països no sigui evident. I eh, no em queixaria si arribés a bon port, però és que el llibre dedica moltíssima atenció a desenvolupar els reis, les emperadrius i les princeses com perquè no quedi clar de bones primeres la forma de governar que té cadascú.
Fa llàstima perquè està molt a prop d'estar molt bé, té idees exquisides. Tot el tema dels ocells és espectacular. La Ninàdena també. De fet, quan desapareix ella és quan es perd una mica el rumb, trobo. Quan ella mor, mor part de la màgia de la història, que és la millor part de la novela, molt millor que la parafernàlia política. En Jarràh es queda sense mestre i no és prou madur com per ser un personatge interessant per ell mateix, tot i el do que té. Vull dir, és un titella tota l'estona, no li veig autonomia pròpia. De fet, em sembla que no pren una sola decisió que sigui seva seva de veritat en cap moment; ve un rando, li diu que faci alguna cosa i la fa. És una peça més. Si la novela es digués d'una altra manera no m'importaria, però sent ell mateix el títol del llibre... Doncs em sembla estrany que estigui poc desenvolupat. I no em val el rotllo del costat femení com a desenvolupament de personatge, allò està fet a correcuita i al final no té cap rellevància. La història no canvia si no hi és.
En fi, té molts problemes però el potencial és tan bo que al final ho ignores. Com a òpera prima és genial, i ja per això vaig voler llegir el segon llibre de l'autor, Titans, el qual crec que resol moltes de les pegues que poso en aquest. Titans em va agradar tant que el vaig acabar recomanant a un amic que feia anys que no llegia res, i li va encantar, fins i tot més que a mi (l'estil ghibli el va guanyar de seguida). He sonat molt negatiu amb la ressenya, però si ho dic és perquè les pegues que té son solucionables, i amb Titans ja ha quedat clar que ja les està solucionant. Llegiré el proper projecte de l'autor 100% segur
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 8, 2023
4/5
A favor: la valentia de l'Albert Font, l'autor, per desenvolupar un món de fantasia tan ric i complex. La cura i la perícia amb el que l'autor tracta el llenguatge, que esdevé poètic i amè a la vegada, fent que llegir sigui un autèntic plaer. L'arc argumental del protagonista, que el porta a conèixer un bon grapat de personatges interessants i a viure imaginatives aventures. Alguns personatges sens dubte brillen amb llum pròpia i destaquen entre els més ben elaborats del que un servidor ha llegit de fantasia en català.
En contra: precisament l'ambició de l'autor per intentar abastar massa pot jugar en contra seva, dificultant la comprensió dels plans i les estratègies polítiques dels diferents reialmes. Alguns personatges d'allò més atractius queden coixos d'un major desenvolupament —sobretot pel que fa al seu origen. La presència d'un mapa a l'inici del llibre sol ser un senyal positiu i molt benvingut, però en aquest cas ens trobem amb una il·lustració difícil de llegir i on resulta molt difícil ubicar els llocs on té lloc l'acció; una pena, perquè és l'únic però que se li pot posar a la fantàstica edició que n'ha fet Obscura.
En definitiva: l'he gaudit molt i he assaborit cada pàgina d'aquesta curosa combinació de fantasia clàssica amb elements innovadors. Es llegeix de manera amable, còmoda i molt sovint evocadora. Com a pega, potser el recorregut del protagonista m'ha deixat una mica fred, amb la idea que el viatge i les aventures l'han transformat per dins, però sense haver provocat un canvi substancial des del punt de partida; malgrat que hi ha un munt de morts i desgràcies, trobo que l'autor és molt benevolent amb segons quins personatges. Vet aquí un llibre essencial pel fantàstic en català de la veu d'un joveníssim i prometedor autor: es nota que l'Albert és un narrador de mena, i estic segur que ens durà molt bones històries en un futur.
A favor: la valentia de l'Albert Font, l'autor, per desenvolupar un món de fantasia tan ric i complex. La cura i la perícia amb el que l'autor tracta el llenguatge, que esdevé poètic i amè a la vegada, fent que llegir sigui un autèntic plaer. L'arc argumental del protagonista, que el porta a conèixer un bon grapat de personatges interessants i a viure imaginatives aventures. Alguns personatges sens dubte brillen amb llum pròpia i destaquen entre els més ben elaborats del que un servidor ha llegit de fantasia en català.
En contra: precisament l'ambició de l'autor per intentar abastar massa pot jugar en contra seva, dificultant la comprensió dels plans i les estratègies polítiques dels diferents reialmes. Alguns personatges d'allò més atractius queden coixos d'un major desenvolupament —sobretot pel que fa al seu origen. La presència d'un mapa a l'inici del llibre sol ser un senyal positiu i molt benvingut, però en aquest cas ens trobem amb una il·lustració difícil de llegir i on resulta molt difícil ubicar els llocs on té lloc l'acció; una pena, perquè és l'únic però que se li pot posar a la fantàstica edició que n'ha fet Obscura.
En definitiva: l'he gaudit molt i he assaborit cada pàgina d'aquesta curosa combinació de fantasia clàssica amb elements innovadors. Es llegeix de manera amable, còmoda i molt sovint evocadora. Com a pega, potser el recorregut del protagonista m'ha deixat una mica fred, amb la idea que el viatge i les aventures l'han transformat per dins, però sense haver provocat un canvi substancial des del punt de partida; malgrat que hi ha un munt de morts i desgràcies, trobo que l'autor és molt benevolent amb segons quins personatges. Vet aquí un llibre essencial pel fantàstic en català de la veu d'un joveníssim i prometedor autor: es nota que l'Albert és un narrador de mena, i estic segur que ens durà molt bones històries en un futur.
March 23, 2026
L'Hereu de la Mort és una novel·la de debut qie sorgeix d'una gran idea, però d'una execució que m'ha semblat molt caòtica al principi i molt precipitada al final.
Albert Font va crear, durant la pandèmia del Covid, un món sencer (amb mapa, que és una cosa que m'encanta) i una màgia i una mitologia excepcionals, però amb menys de 300 pàgines es ventila una epopeia, una odissea, que de ben treballada i sense pressa, s'hauria pogut convertir en un Joc de Trons o uns contes de Terramar escrit per un català.
Costa seguir al principi. En sec els esdeveniments que s'hi narren passen lents i, en altres ocasions, massa ràpids. Ha creat personatges que haurien pogut ser herois, antagonistes dignes de les sèries fantàstiques actuals (penso en la Roda del Temps, per exemple) i màgies noves no explicades. Ha construït un món que no ha permès al lector viure perquè no ha utilitzat en la seva majoria i ha ideat unes intrigues i uns jocs de la cort que li haurien pogut permetre fer una trilogia èpica memorable.
Tot i això, la idea és bona. L'escriptura polida, tot i que no excepcional, i el final és tancat i rodó i, sobretot, amb un gir de guió final que et deixa amb la mel al llavis.
Albert Font va crear, durant la pandèmia del Covid, un món sencer (amb mapa, que és una cosa que m'encanta) i una màgia i una mitologia excepcionals, però amb menys de 300 pàgines es ventila una epopeia, una odissea, que de ben treballada i sense pressa, s'hauria pogut convertir en un Joc de Trons o uns contes de Terramar escrit per un català.
Costa seguir al principi. En sec els esdeveniments que s'hi narren passen lents i, en altres ocasions, massa ràpids. Ha creat personatges que haurien pogut ser herois, antagonistes dignes de les sèries fantàstiques actuals (penso en la Roda del Temps, per exemple) i màgies noves no explicades. Ha construït un món que no ha permès al lector viure perquè no ha utilitzat en la seva majoria i ha ideat unes intrigues i uns jocs de la cort que li haurien pogut permetre fer una trilogia èpica memorable.
Tot i això, la idea és bona. L'escriptura polida, tot i que no excepcional, i el final és tancat i rodó i, sobretot, amb un gir de guió final que et deixa amb la mel al llavis.
October 23, 2022
M'ha sorprès per a bé ja que no coneixia ni l'autor ni l'editorial pràcticament, una escriptura molt cuidada i una història que enganxa. He gaudit molt dels tocs d'humor i de les situacions absurdes (la reina Faragal·la... XD)
November 20, 2023
Tot i que li costa una miqueta arrencar, ràpidament agafa un bon ritme i presenta diferents conceptes tant fantàstics com aterridors: com poden ser les aus ancestrals...
April 9, 2023
Una gran novel·la.El món creat a partir dels ocells és originalíssim.
Displaying 1 - 16 of 16 reviews