A Bernadette l'avisen per fax que la seva mare ha mort, que s'ha suïcidat. Bernadette, després de vint anys desterrada de casa per haver estat enxampada en un acte de lesbianisme amb la filla de l'apotecari, torna a casa, a Prats de Molló. La seva arribada coincideix amb l'albirament del primer ós després que fossin tots exterminats, i la llegenda diu que quan torni el primer ós, els francesos marxaran. Però a l'ós li cal unir-se amb una dona verge perquè la llegenda es faci realitat. Potser la mare de Bernadette s'ha matat per fer tornar la filla, creient-la verge, perquè s'aparellés amb l'ós i fer fugir els francesos...?
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny de 1963) és un escriptor i periodista català, que redacta al diari electrònic VilaWeb i a la revista digital Esguard, així com manté una crònica titulada «A cremallengües» al setmanari Presència. Antigament havia treballat al diari El Punt i va tenir a L'Avenç la crònica «Traient la pols» sobre literatura catalana popular dels inicis del segle XX. També ha escrit textos de cançons, sobretot per al grup Blues de Picolat però també per al Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk.
Recomanat per alguns després de llegir "El navegant", he llegit "El dia de l'ós" (Magrana, reeditat per el Club Editor). Joan-Lluís Lluís l'ubica a Prats de Molló, a la Catalunya Nord. És una denúncia de l'opressió moral dels pobles petits, en particular contra les dones, i apareix, com en "El navegant", l'eficaç procés de substitució lingüística que ha exercit França contra les minories. És una bona novel·la, però jo trobe que tant "El navegant" com "Junil a la terra dels bàrbars" són més potents.
D’en Joan-Lluís Lluís aquest és el segon llibre que llegeixo i he constat que és un autor que m’agrada perquè em va bé. Històries un punt fantasioses, però en certa manera aventureres. De nou una dona protagonista, potser és marca de la casa. Bé a ser un tipus de llibres d’aquells que et fan passar una bona estona, que no et fallarà, dels que no cal esperar-ne res més que això; una bona companyia.
És bonic el retrat que fa de Prats de Molló com a tradició, profecia i poble de muntanya contra la protagonista, que representa la modernitat, la diferència i l'ós.
Vaig comprar el "El dia de l'ós" a una parada de Prats de Molló. Exposats hi tenien un bon nombre de novel·les de Joan-Lluís Lluís, escriptor de Perpinyà. El dia de l'ós, no obstant, no hi era. En demanar-li, la botiguera em va avisar: a Prats no és molt ben vist aquest llibre. I una senyora gran de Prats, que també mirava i remirava entre els volums de la parada m'ho va confirmar: "és una mica raro", deia. I tot seguit m'explicà en què consisteix la festa del dia l'ós.
Aquest llibre és una novel·la ben trabada que explora l'opressió, la por, la valentia, la submissió, la rebel·lia i que descriu un Prats de Molló de fa quasi un segle ocupat per l'exèrcit francès i per uns habitants ignorants i supersticiosos. Joan-Lluís aprofita l'ocasió per parlar molt de la situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord, un tema de gran importància per a l'autor.
Al meu parer li manca una mica de profunditat als personatges. Hauria agraït més matisos de Bernardette, la protagonista, de la seva relació amb la mare i amb el pare o d'en Daniel. A la història en general li passa el mateix. Cinquanta planes més li haurien fet molt bé a aquest llibre.
Amb tot, és una novel·la entretinguda, ràpida de llegir i que enganxa; bona prova és que el vaig acabar aquell mateix dia al mateix Prats de Molló, aprofitant que es va posar a ploure a bots i barrals; i que sap transmetre una atmosfera opressiva d'un poble petit i tancat.
Aquesta novel·la de Joan-Lluís Lluís m’ha recordat a Junil a les terres dels bàrbars. Altra volta he llegit un llibre original, llegendari i imaginatiu. Aquest autor crec que és un dels millors que escriu en català actualment. “El dia de l’ós” està ambientat a Prats de Molló, però l’escenari és fantàstic, diferent de l’actual. La relació amb la naturalesa, l’opressió que pateixen les llengües minoritàries i les complicacions de les relacions humanes són alguns dels aspectes destacats d’aquest llibre.
Una altra de les narracions fantàstiques de Joan-Lluís Lluís, aquesta basada en una tradició popular. Fa gala de la seva imaginació en una brillant narrativa plena de metàfores amb la llengua i el segell identitari com a eix central.
Una història sobre la dominació política de la Catalunya Nord basada en la història de la família Boher, els "irreductibles gals" de Prats de Molló, i la seua filla, expulsada del poble per uns fets considerats i decorosos. Superstició, llegenda i realitat en un relat força psicològic, de vegades perdut excessivament en viaranys reflexius que no condueixen cap enlloc i uns personatges dibuixats massa superficialment. Al llibre li sobren o li manquen pàgines, depén de com es veja.
El fet que estigui situada a un escenari conegut ajuda a imaginar-te la història i els seus personatges. Prats de Molló és el paisatge ideal per narrar com un poble d’aquestes característiques viu tancat en les seves creences, i com el retorn de Bernadette ho fa encara més palés. Joan-Lluís Lluís té un estil tan propi, que no sempre és fàcil entrar-hi.
Un llibre estrany però curiós, amb un poble on el temps no ha passat i les tradicions es mantenen, on els francesos encara manen i amb una protagonista aliena a tota la situació. M'hagués agradat més introspecció de la Bernadette, encara que entenc les motivacions de l'autor per no fer-ho.
En conclusió, m'ha enganxat i suposo que llegiré aviat "Junil a la terra dels bàrbars".
Molt molt molt ben escrit. Aconsegueix generat el clima de calfred, foscor, boira que envolta Prats de Molló en aquesta distopia on no saps ben bé què hi passa. Segur que si me'l torno a llegir li poso 5 estrelles, que intueixo que se m'han escapat moltes coses.
Una lectura breu i un poc estranya. Està ben escrita i destacaria com parla de la superstició, sobre tornar a casa amb les ferides obertes, sobre la Catalunya Nord. Tanmateix, m'ha costat connectar amb el llibre. Fins que no portava mig llibre, no sabí que era una mig ficció.
Vaig tornar a intentar aquesta lectura fa uns dies i sento que he tingut a les meves mans una novel·la molt preciada. Ara voldria tornar a Prats de Molló i respirar l’humitat, la sospita i la natura de l’obra. En fi… un petit tresor!!!
Una pujada, una baixada, la metàfora de l'animaló i el final feliç d'una explicació que no feia cap falta fer-la perquè s'entén da capo (justificació, inclosa)
M’agraden les històries rurals, aquelles que barregen el folk i les tradicions i tenen un punt de fantàstic. I aquesta ho és. D’opressions i alliberament.
Vet aquí una novel·leta curta, però bastant interessant. En Joan-Lluís Lluís sap contar una història de soledat davant el rebuig d'un poble tancat, d'un poble-castell, d'un poble muntanyenc. Una història de la filla que ha marxat temps fa del poble i torna per enterrar la mare. Entra en una espiral que només l'espai tancat pot propiciar i tot esdevé diferent, hi ha una transformació total. Escrit amb bon estil, aquest relat és entretingut i captivador. Entrant en el terreny de l'anècdota, és el segon llibre que llegeixo sobre la Festa de l'ós a Prats de Molló, però aquest és més interessant i millor, al meu parer, que el de'n Jordi Soler: La Fiesta del Oso. No sé on vaig llegir que en Lluís havia tingut dificultats amb els Pratencs desprès del llibre. I no m'estranya. A la dedicatòria sembla demanar-los perdó. Però s'entèn que alguns s'empipessin. Els que saben llegir català, sense anar més lluny. Fet i fet, un llibre recomanable que es llegeix en una tarda de pluja sense ni adonar-se'n.
Un meravellós conte tel-lúric i estrany, d'antes, però portat a un poble de la Catalunya Nord. M'ha recordat a "La Caterineta per la Mercè" del Petit de cal Eril. Sorpren també la descripció d'estats d'ànim, situacions... utilitzant símils novedosos i orgànics molt xul-los . O els localismes-denuncia, com el fet que els poble hagi de suportar la presència de soldats francesos vivint a casa, el lingüicidi de l'estat francés...