What do you think?
Rate this book
Les nostres mares
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les
nostres mares.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les
nostres mares.
304 pages, Rústica amb solapes
Published February 15, 2023
255 people are currently reading
5413 people want to read
About the author
Gemma Ruiz Palà
7 books57 followersGemma Ruiz i Palà (Sabadell, 6 de desembre de 1975) és una periodista i escriptora catalana.
Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle xx que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant en la indústria tèxtil, participant en la Guerra Civil Espanyola des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments. L'obra resultà un èxit de vendes i, el març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars.
Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle xx que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant en la indústria tèxtil, participant en la Guerra Civil Espanyola des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments. L'obra resultà un èxit de vendes i, el març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 366 reviews
April 5, 2023
Les nostres mares 5/5⭐ • Exemplar de col·laboració
Com no podia ser d'altra manera, Gemma Ruiz Palà treu l'excel·lència de la seva escriptura i escriu aquesta meravella.
"Ca la Wenling" em va agradar molt. Molt. Però aquest encara m'ha agradat més (si és possible).
Les dones d'aquests relats entrellacen les seves històries vitals. Deu dones, deu relats.
Lali, Anita, Dolors, Gabriela, Bet, Lana, Isabel, Montserrat, Dora, Mireia.
M'ha enamorat la manera brillant amb què vincula les protagonistes. Totes elles tenen lligams. Lligams que transcendeixen la classe social, les realitats de cada una, el poder adquisitiu... Perquè el que les uneix pesa més que el que les diferencia.
Feminisme, genealogia femenina, sororitat... Aquestes lluites són al centre de les històries, són les lluites implícites de les protagonistes, de moments presents i passats i de com la història ha anat canviant fins a l'actualitat. Hi som, perquè aquestes mares hi van ser. I som on som, també per elles. Les lluites que ens han precedit, de classe, pel dret al propi cos, per respectar-nos com a dones...
Un llibre d'un poder brutal, d'una gran profunditat (encara que no ho sembli, perquè es llegeix amb molta lleugeresa), colpidor i ple de força.
Si heu llegit abans la Gemma, veureu que hi ha un parell de picades d'ullet als seus llibres anteriors.
M'ha costat molt acabar-lo. Però no perquè no m'agradés. Al contrari. Perquè n'he dosificat els relats a consciència perquè mai acabés.
Una autèntica meravella.
Excel·lent.
Brutal.
Imprescindible.
(Serà dels més venuts aquest Sant Jordi, n'estic segura).
Com no podia ser d'altra manera, Gemma Ruiz Palà treu l'excel·lència de la seva escriptura i escriu aquesta meravella.
"Ca la Wenling" em va agradar molt. Molt. Però aquest encara m'ha agradat més (si és possible).
Les dones d'aquests relats entrellacen les seves històries vitals. Deu dones, deu relats.
Lali, Anita, Dolors, Gabriela, Bet, Lana, Isabel, Montserrat, Dora, Mireia.
M'ha enamorat la manera brillant amb què vincula les protagonistes. Totes elles tenen lligams. Lligams que transcendeixen la classe social, les realitats de cada una, el poder adquisitiu... Perquè el que les uneix pesa més que el que les diferencia.
Feminisme, genealogia femenina, sororitat... Aquestes lluites són al centre de les històries, són les lluites implícites de les protagonistes, de moments presents i passats i de com la història ha anat canviant fins a l'actualitat. Hi som, perquè aquestes mares hi van ser. I som on som, també per elles. Les lluites que ens han precedit, de classe, pel dret al propi cos, per respectar-nos com a dones...
Un llibre d'un poder brutal, d'una gran profunditat (encara que no ho sembli, perquè es llegeix amb molta lleugeresa), colpidor i ple de força.
Si heu llegit abans la Gemma, veureu que hi ha un parell de picades d'ullet als seus llibres anteriors.
M'ha costat molt acabar-lo. Però no perquè no m'agradés. Al contrari. Perquè n'he dosificat els relats a consciència perquè mai acabés.
Una autèntica meravella.
Excel·lent.
Brutal.
Imprescindible.
(Serà dels més venuts aquest Sant Jordi, n'estic segura).
September 26, 2024
por estas cosas leo <3
creo que he soltado una lagrimilla con un 70% de los capítulos. con el último ya me pegué La Llorera.
es una historia ambiciosa, muy a lo "girl woman other" de bernardine evaristo. muchas mujeres, de distintos orígenes y situaciones económicas. mujeres catalanas (y algunas latinas) que vivieron una dictadura, su final, y todas las promesas vacías que trajo la democracia. se habla de aborto, conciliación, vidas laborables sin posibilidad de estudiar, violencia machista, y de los sacrificios para que la siguiente generación (sus hijas) hayamos podido optar a algo mejor.
he estado leyendo críticas y algunas dicen que el libro es demasiado idealista, demasiado "políticamente correcto"... pero es que cuenta cosas tan duras que creo que era necesaria esa contraposición, un toque de esperanza que no llega al cinismo.
me gustaría pensar que si este libro fuese de lectura obligatoria en los colegios el mundo sería un poquito mejor
creo que he soltado una lagrimilla con un 70% de los capítulos. con el último ya me pegué La Llorera.
es una historia ambiciosa, muy a lo "girl woman other" de bernardine evaristo. muchas mujeres, de distintos orígenes y situaciones económicas. mujeres catalanas (y algunas latinas) que vivieron una dictadura, su final, y todas las promesas vacías que trajo la democracia. se habla de aborto, conciliación, vidas laborables sin posibilidad de estudiar, violencia machista, y de los sacrificios para que la siguiente generación (sus hijas) hayamos podido optar a algo mejor.
he estado leyendo críticas y algunas dicen que el libro es demasiado idealista, demasiado "políticamente correcto"... pero es que cuenta cosas tan duras que creo que era necesaria esa contraposición, un toque de esperanza que no llega al cinismo.
me gustaría pensar que si este libro fuese de lectura obligatoria en los colegios el mundo sería un poquito mejor
August 13, 2023
Una meravella que et fa obrir els ulls i, si ja els tenies ben oberts, te'ls fa tancar per obrir el cor. Una preciositat, delicat, dedicat a totes les que van haver de deixar-ho de ser tot: dones, parelles, treballadores, amigues... Per dedicar-se només a ser mares.
Si hagués de dir-hi algun punt negatiu, diria que tot i la duresa de la novel·la, en algun punt m'ha semblat massa idealista (però bé, també n'hi ha, de coses bones en aquest món de merda).
Gràcies Gemma per aquesta meravella, i gràcies Mama per renunciar a tot allò pel que jo no he hagut de renunciar 💜
Si hagués de dir-hi algun punt negatiu, diria que tot i la duresa de la novel·la, en algun punt m'ha semblat massa idealista (però bé, també n'hi ha, de coses bones en aquest món de merda).
Gràcies Gemma per aquesta meravella, i gràcies Mama per renunciar a tot allò pel que jo no he hagut de renunciar 💜
March 10, 2025
Sigo con lágrimas en los ojos.
Te quiero mucho, mamá.
Y os quiero mucho a todas.
Te quiero mucho, mamá.
Y os quiero mucho a todas.
December 22, 2024
Buf quin viatge amigues. Quina fantasia. No li puc posar menys de 5 estrelles. A pesar de que no explica res nou. A pesar de que és massa idealista...
No sé com no l'havia llegit abans.
Visca les mares i visca les històries que les posen al centre 💜
No sé com no l'havia llegit abans.
Visca les mares i visca les històries que les posen al centre 💜
October 11, 2024
Qué difícil explicar con palabras lo muchísimo que me ha gustado este libro.
Debo de admitir que me ha gustado más la primera mitad que la segunda aunque el libro en sí es una maravilla, pero a mí las historias de mujeres en el pasado me cogen así el corazón en un puntito 🫶🏼
La narración es un 10
Las historias de estas mujeres son un 10
La conexión entre las historias es una delicia de leer
El reflejo del patriarcado y lo que realmente significa la sorororidad.
De este libro me quedo con un mensaje valiosísimo que es: encontrar tu Clan de la Cicatriz 💜
Debo de admitir que me ha gustado más la primera mitad que la segunda aunque el libro en sí es una maravilla, pero a mí las historias de mujeres en el pasado me cogen así el corazón en un puntito 🫶🏼
La narración es un 10
Las historias de estas mujeres son un 10
La conexión entre las historias es una delicia de leer
El reflejo del patriarcado y lo que realmente significa la sorororidad.
De este libro me quedo con un mensaje valiosísimo que es: encontrar tu Clan de la Cicatriz 💜
August 5, 2023
Un llibre amb diverses històries vitals de dones que s'entrellacen.
Ben escrit però amb personatges principals molt plans, amb poca o nul·la evolució, sense contradiccions i sense defectes. A vegades tan políticament correcte que perd autenticitat, personalment no aconseguia connectar-hi perquè no arribava a creure'm els personatges.
Com a element positiu, sí que aconsegueix reivindicar les lluites del feminisme actual i del passat més recent.
Ben escrit però amb personatges principals molt plans, amb poca o nul·la evolució, sense contradiccions i sense defectes. A vegades tan políticament correcte que perd autenticitat, personalment no aconseguia connectar-hi perquè no arribava a creure'm els personatges.
Com a element positiu, sí que aconsegueix reivindicar les lluites del feminisme actual i del passat més recent.
November 30, 2023
bueno ben bé no sé com fer aquesta ressenya perq crec q probablement és un llibre de mínim 4 estrelles però és q m'ha costat moltíssim connectar amb ell... trobo q l'autora volia dir mil coses a la vegada i jo em perdia 🤧 no obstant, el missatge q llença és súper important i les històries maquíssimes, visca totes les mares del mon ❤️
April 9, 2023
Bona tarda família,
“No saps com ajuda a viure, com ajudarà a viure també al Kris, que les costes importants de la vida tinguin un nom i un lloc. I potser és fer volar coloms, però jo sempre he pensat que aquella electricitat que se m’engegava i em pujava per les cames i els braços i em feia pintar era per alguna cosa”.
Avui us porto Les nostres mares de la Gemma Ruiz. És un llibre que em cridava molt l’atenció, li he pogut donar una oportunitat i ha estat una muntanya russa. Les històries de les protagonistes es van entrellaçant. És una història que se’t fica dins i que hi segueixes pensant dies després.
Una història que llegeixes amb el cor encongit, per les emocions, per les petites pessigades al cor i pel llarg camí recorregut. Un camí que no ha estat fàcil, un camí que encara no ha acabat.
Ha estat un llibre que m’ha emocionat, que m’ha deixat amb els ulls plorosos. Un llibre sobre sororitat, evolució, companyonia, sobre donar-se suport, sobre donar-se la mà en determinats moments. Una història que no deu haver estat fàcil d’escriure. Us animo a que descobriu aquesta història.
“Com tantes altres dones abans que ella - i com tantes altres encara avui -, la meva mare mai va emprendre el seu propi viatge. M’hauria agradat tant que hagués pogut seguir el camí que ella desitjava… però perquè nosaltres nasquéssim, elles no ho van fer- “ Gloria Steinem
“No saps com ajuda a viure, com ajudarà a viure també al Kris, que les costes importants de la vida tinguin un nom i un lloc. I potser és fer volar coloms, però jo sempre he pensat que aquella electricitat que se m’engegava i em pujava per les cames i els braços i em feia pintar era per alguna cosa”.
Avui us porto Les nostres mares de la Gemma Ruiz. És un llibre que em cridava molt l’atenció, li he pogut donar una oportunitat i ha estat una muntanya russa. Les històries de les protagonistes es van entrellaçant. És una història que se’t fica dins i que hi segueixes pensant dies després.
Una història que llegeixes amb el cor encongit, per les emocions, per les petites pessigades al cor i pel llarg camí recorregut. Un camí que no ha estat fàcil, un camí que encara no ha acabat.
Ha estat un llibre que m’ha emocionat, que m’ha deixat amb els ulls plorosos. Un llibre sobre sororitat, evolució, companyonia, sobre donar-se suport, sobre donar-se la mà en determinats moments. Una història que no deu haver estat fàcil d’escriure. Us animo a que descobriu aquesta història.
“Com tantes altres dones abans que ella - i com tantes altres encara avui -, la meva mare mai va emprendre el seu propi viatge. M’hauria agradat tant que hagués pogut seguir el camí que ella desitjava… però perquè nosaltres nasquéssim, elles no ho van fer- “ Gloria Steinem
July 1, 2025
Cinc estrelles perquè no es poden posar cincuanta.
10 històries properes, humanes, feministes, senzilles i plenes de detalls, que tot i ser ficció, sonen tan reals... Perquè parlen de les que sovint no tenim prou en compte, però que sempre estan allà: les nostres mares.
10 històries entrellaçades que expliquen moltíssimes realitats diferents sobre ser dona i mare al llarg del temps. Amb unes protagonistes tan ben construïdes i un llenguatge tan àgil, directe i delicat que fascina.
D'aquests llibres que podrien seguir i no te'n cansaries. No el pararé de recomanar. Una meravella.
10 històries properes, humanes, feministes, senzilles i plenes de detalls, que tot i ser ficció, sonen tan reals... Perquè parlen de les que sovint no tenim prou en compte, però que sempre estan allà: les nostres mares.
10 històries entrellaçades que expliquen moltíssimes realitats diferents sobre ser dona i mare al llarg del temps. Amb unes protagonistes tan ben construïdes i un llenguatge tan àgil, directe i delicat que fascina.
D'aquests llibres que podrien seguir i no te'n cansaries. No el pararé de recomanar. Una meravella.
March 8, 2024
En "Nuestras madres", la pluma de Gemma Ruiz Pala se convierte en un canto conmovedor a la fortaleza de las
madres de la generación del posfranquismo. Las protagonistas de esta cautivadora trama, nacidas en tiempos de dictadura, enfrentan obstáculos que amenazan su desarrollo, pero no se doblegan ante la adversidad. Con valentía, desafían cada obstáculo.
El libro levanta una aguda crítica a la persistente sociedad patriarcal, que sigue imponiendo barreras a nuestra existencia. A través de esta narrativa, nos invita a reflexionar sobre los anhelos y aspiraciones de las madres de aquella época, que sacrificaron sus propios sueños para asegurar la libertad de elección de sus hijas.
Diez historias de vida, diez mujeres de luz que alumbraron el camino de sus hijas con su voz.
Una escritura magistral, un libro que emociona y que invita a recordar a nuestras madres con amor y con admiración.
Sin duda, una obra literaria que recomendaré a aquellos que anhelen palpitar al ritmo de historias conmovedoras
madres de la generación del posfranquismo. Las protagonistas de esta cautivadora trama, nacidas en tiempos de dictadura, enfrentan obstáculos que amenazan su desarrollo, pero no se doblegan ante la adversidad. Con valentía, desafían cada obstáculo.
El libro levanta una aguda crítica a la persistente sociedad patriarcal, que sigue imponiendo barreras a nuestra existencia. A través de esta narrativa, nos invita a reflexionar sobre los anhelos y aspiraciones de las madres de aquella época, que sacrificaron sus propios sueños para asegurar la libertad de elección de sus hijas.
Diez historias de vida, diez mujeres de luz que alumbraron el camino de sus hijas con su voz.
Una escritura magistral, un libro que emociona y que invita a recordar a nuestras madres con amor y con admiración.
Sin duda, una obra literaria que recomendaré a aquellos que anhelen palpitar al ritmo de historias conmovedoras
September 9, 2023
“D’on han sortit tantes dones? Tantes que pensin, que preguntin, que anhelin, que dubtin, que es dolguin i que somiïn igual que jo?”
Pell de gallina, m’ha encantat
Pell de gallina, m’ha encantat
July 7, 2025
Sobre las renuncias de las mujeres a lo largo de las años. Sobre lo que implica(ba) ser mujer a lo largo de diferentes épocas, y cómo esto ha ido evolucionando también, pero sin perder de vista sus implicaciones. Lo único que no me ha gustado de este libro, sin embargo, es la falta de referencias masculinas no cuestionables. Solo incluye un hombre con el que la autora intenta llenar este vacío, tan descaradamente que incluso parece irreal. Esto tiene relevancia, porque aunque el foco de la obra está en el papel de las mujeres, este está sujeto al de los hombres. A como ellos han entienden el matrimonio, o como entienden las relaciones en general.
Los relatos impactan porque muestran como la renuncia a los sueños, al talento de las mujeres y al desarrollo de estas es algo muy reciente. También, por supuesto tiene mucho que ver el papel de los hijos en la historia. En lo que esperamos de una madre, porque es lo “socialmente correcto” y que no es lo mismo que se espera de un padre, pero quizás eso es algo secundario dentro de esto.
Los relatos impactan porque muestran como la renuncia a los sueños, al talento de las mujeres y al desarrollo de estas es algo muy reciente. También, por supuesto tiene mucho que ver el papel de los hijos en la historia. En lo que esperamos de una madre, porque es lo “socialmente correcto” y que no es lo mismo que se espera de un padre, pero quizás eso es algo secundario dentro de esto.
November 4, 2025
m’ha costat acabar-me’l perquè barcelona et xucla l’energia però m’ha encantat.
que important i que maco, història rere història se m’ha anat encongint i omplint el cor a la vegada, feia anys que no plorava amb un llibre, a més sempre em sembla un regal que per sorpresa s’entrellaçin tots els personatges. us el recomano tant a totes 1000000/10
“Perquè la clandistinitat que protegia a la Dolors i la Maria Teresa també les esborrava. Els hi negava totes les altres dolors i mariatereses i els hi prenia els miralls on s’haguessin pogut mirar.”
que important i que maco, història rere història se m’ha anat encongint i omplint el cor a la vegada, feia anys que no plorava amb un llibre, a més sempre em sembla un regal que per sorpresa s’entrellaçin tots els personatges. us el recomano tant a totes 1000000/10
“Perquè la clandistinitat que protegia a la Dolors i la Maria Teresa també les esborrava. Els hi negava totes les altres dolors i mariatereses i els hi prenia els miralls on s’haguessin pogut mirar.”
September 7, 2024
4.5⭐️
Un llibre que t'ajuda a reflexionar sobre la vida de les nostres àvies, les nostres mares. Sobre totes aquelles dones que van viure la vida que els hi imposaven i que van descuidar els seus somnis per ser dones i mares.
"perquè si tots tenim una mare, una germana, una cosina o una amiga que li ha passat, vol dir que també tenim un pare, un germà, un cosí o un amic que és un agressor."
Un llibre que t'ajuda a reflexionar sobre la vida de les nostres àvies, les nostres mares. Sobre totes aquelles dones que van viure la vida que els hi imposaven i que van descuidar els seus somnis per ser dones i mares.
"perquè si tots tenim una mare, una germana, una cosina o una amiga que li ha passat, vol dir que també tenim un pare, un germà, un cosí o un amic que és un agressor."
May 24, 2025
Este libro, que sin duda alguna es mi favorito del año, solo se lo recomendaré a gente que quiera mucho. Menudo regalo.
June 2, 2024
aquest llibre em reforça encara més l’admiració que sento, profunda i constant, per totes les dones i les seves històries. dones amb les que compartim taula, despatx o plaçes. i agraïda de tots el referents femenins que tinc, de mare, de tietes, de companyes de feina i de les meves amigues.
May 23, 2025
Visca les nostres mares ❤️🫂🥹
May 31, 2024
Hacía mucho que no lloraba tanto con un libro. Se me caían lagrimones leyendo las historias de Gabriela, de Isabel, de Montserrat…
Diría que es una novela sobre renuncias, sobre silencios, sobre la obligación de cuidar que se nos presupone a las mujeres. También sobre privilegios, me he sentido tremendamente privilegiada leyendo las renuncias de otras, renuncias que yo nunca tendré que hacer gracias a que ellas las hicieron, a que se levantaron contra ellas o de las que simplemente he escapado por haber nacido en un contexto concreto.
Me ha encantado la prosa, sencilla, cotidiana, poética a ratos. Imposible parar de leer. Imposible no quererlas a todas.
Por ponerle una pega: todas las historias acaban bien, y no sé cómo de realista es esto. Pero también es cierto que, en muchos casos, acaban bien porque las protagonistas se arropan entre ellas y me parece muy poderoso que tengamos referentes de cómo el apoyo mutuo entre nosotras nos salva, nos cuida y nos arropa❤️🩹
Diría que es una novela sobre renuncias, sobre silencios, sobre la obligación de cuidar que se nos presupone a las mujeres. También sobre privilegios, me he sentido tremendamente privilegiada leyendo las renuncias de otras, renuncias que yo nunca tendré que hacer gracias a que ellas las hicieron, a que se levantaron contra ellas o de las que simplemente he escapado por haber nacido en un contexto concreto.
Me ha encantado la prosa, sencilla, cotidiana, poética a ratos. Imposible parar de leer. Imposible no quererlas a todas.
Por ponerle una pega: todas las historias acaban bien, y no sé cómo de realista es esto. Pero también es cierto que, en muchos casos, acaban bien porque las protagonistas se arropan entre ellas y me parece muy poderoso que tengamos referentes de cómo el apoyo mutuo entre nosotras nos salva, nos cuida y nos arropa❤️🩹
August 20, 2023
"El Hans havia confós una baixa de maternitat amb un contracte de servei domèstic. I resultava que no era l'únic, que ho havia malentès.
Amigues, cosines, companyes de l'estudi, mares de l'escola... Les que tenien canalla hi vivien totes, dins del malentès. I ara que s'havia obert la veda, ara que els mitjans començaven a explicar a qui ho volgués escoltar- què era i sobre qui requeia la càrrega mental, ara elles també començaven a diagnosticar-s'ho. I se'n dolien en els mateixos termes. Escenificaven les mateixes situacions, calcades. Es revelaven les mateixes batusses, retret per retret. I arribaven a la mateixa conclusió, idèntica:
Quan una criatura entra per la porta, la igualtat salta per la finestra."
Amigues, cosines, companyes de l'estudi, mares de l'escola... Les que tenien canalla hi vivien totes, dins del malentès. I ara que s'havia obert la veda, ara que els mitjans començaven a explicar a qui ho volgués escoltar- què era i sobre qui requeia la càrrega mental, ara elles també començaven a diagnosticar-s'ho. I se'n dolien en els mateixos termes. Escenificaven les mateixes situacions, calcades. Es revelaven les mateixes batusses, retret per retret. I arribaven a la mateixa conclusió, idèntica:
Quan una criatura entra per la porta, la igualtat salta per la finestra."
May 11, 2023
He plorat (molt), he rigut, m'he emocionat... He sentit dolor, fàstig, alegria, por, angoixa...
I m'he sentit molt afortunada de, malgrat tot i tot el que ens falta per lluitar, viure al 2023 a Catalunya. On, malgrat totes les desigualtats i discriminacions, puc escollir.
Sense totes elles, sense la seva feina inhumana no asalariada, sense totes les seves renúncies: nosaltres no seriem avui aqui.
Un llibre per honorar a les nostres mares i a les nostres àvies, un reconeixement imprescindible a totes elles: les invisibles, les esencials, les supervivents.
I m'he sentit molt afortunada de, malgrat tot i tot el que ens falta per lluitar, viure al 2023 a Catalunya. On, malgrat totes les desigualtats i discriminacions, puc escollir.
Sense totes elles, sense la seva feina inhumana no asalariada, sense totes les seves renúncies: nosaltres no seriem avui aqui.
Un llibre per honorar a les nostres mares i a les nostres àvies, un reconeixement imprescindible a totes elles: les invisibles, les esencials, les supervivents.
October 16, 2024
no me canso de leer sobre las madres amigas, muy enamorada de cada una de las mujeres de este libro, aunque echo en falta algún relato que personifique la “mala madre”, un poco por ir en contra de la dulcificación de la figura materna, por la incapacidad estructural de poder abarcar todas aquellas exigencias que se les impone y su posible devenir en madres negligentes, un poco más shameless quizás. aún así, pienso que los relatos que aquí se narran son preciosos, dolorosos, emocionantes y necesarios
March 6, 2023
"El món, el tenen segrestat tota aquesta púrria, per més que durant uns dies elles s'haguessin fet la il·lusió que el començaven a alliberar"
"Un món que perquè unes esbotzin el sostre de vidre n'hi ha d'haver moltes més que recullin la trencadissa."
"Però perquè nosaltres nasquéssim, elles no ho van fer."
"Elles: no és que sempre ens cedissin el tall de coca més flonjo, no, és que ens van cedir la seva empenta, la seva gosadia i la seva llibertat senceres."
"Un món que perquè unes esbotzin el sostre de vidre n'hi ha d'haver moltes més que recullin la trencadissa."
"Però perquè nosaltres nasquéssim, elles no ho van fer."
"Elles: no és que sempre ens cedissin el tall de coca més flonjo, no, és que ens van cedir la seva empenta, la seva gosadia i la seva llibertat senceres."
September 9, 2023
Gràcies Gemma per escriure aquest llibre, gràcies mama per regalarme'l, igual que m'has regalat la vida i m'has regalat gran part de la teva.
Un llibre que m'ha fet plorar a gairebé cada capítol i que m'ha encantat, a la vegada que m'ha fet plantejar-me, quina mare vull ser en un futur, i de quina manera puc no deixar de ser jo per ser mare.
Un llibre que m'ha fet plorar a gairebé cada capítol i que m'ha encantat, a la vegada que m'ha fet plantejar-me, quina mare vull ser en un futur, i de quina manera puc no deixar de ser jo per ser mare.
February 6, 2024
Solo recuerdo llorar con dos libros estos últimos meses. Uno fue La mala costumbre, de Alana Portero, hace unos meses, el otro ha sido este. De alguna forma siento que ambos se ocupan de llenar vacíos, profundizar en miradas, contar historias desde el amor, el respeto y el cariño más absoluto. Qué ganas de hablar largo sobre esta novela ❤️🩹
August 30, 2025
Li dono un 2.5 molt molt just. I em sap super greu perque tenia moltes expectatives.
El llibre és original: entrellaça històries de diferents dones durant tot el llibre i cada capítol explica la història d’una d’elles. Té una temàtica feminista i intenta tenir un punt de vista crític amb la societat, sobretot amb aquella que els va tocar viure a les nostres mares. Però trobo que tot plegat és bastant "light": no hi he trobat ni una crítica ni una reflexió realment profunda. Crec que això es deu al fet que no hi ha una representació prou variada de les emocions derivades de les situacions que van viure, i el resultat és força pla.
No trobo que hi hagi evolució dels personatges, no he connectat en especial amb gairebé cap d’ells i això ha fet que em costés connectar amb el llibre en general. M’ha costat acabar-lo, se m’ha fet bola algun que altre capítol i no he tingut aquella necessitat de continuar llegint. A més, penso que en molts capítols intenta dir moltes coses i no acaba dient res.
Tot i així, hi ha històries que sí que m’han enganxat una mica, i li donaria un 3 raspat només per això, per la temàtica i per la originalitat.
El llibre és original: entrellaça històries de diferents dones durant tot el llibre i cada capítol explica la història d’una d’elles. Té una temàtica feminista i intenta tenir un punt de vista crític amb la societat, sobretot amb aquella que els va tocar viure a les nostres mares. Però trobo que tot plegat és bastant "light": no hi he trobat ni una crítica ni una reflexió realment profunda. Crec que això es deu al fet que no hi ha una representació prou variada de les emocions derivades de les situacions que van viure, i el resultat és força pla.
No trobo que hi hagi evolució dels personatges, no he connectat en especial amb gairebé cap d’ells i això ha fet que em costés connectar amb el llibre en general. M’ha costat acabar-lo, se m’ha fet bola algun que altre capítol i no he tingut aquella necessitat de continuar llegint. A més, penso que en molts capítols intenta dir moltes coses i no acaba dient res.
Tot i així, hi ha històries que sí que m’han enganxat una mica, i li donaria un 3 raspat només per això, per la temàtica i per la originalitat.
June 12, 2024
És una novel·la que la vas disfrutant a mesura que la vas llegint, perquè t’adones de la complexitat i la meticulositat que està escrita. Cada capítol és la vida d’una dona que és molt interessant en sí, i quan t’adones que cada cop veus que estan més entortolligades entre elles, et fan gaudir com a conjunt d’un gran llibre. A més, els missatges que t’arriven no et deixen indiferent.
October 13, 2024
Ser mare i ser dona a la vegada. Tant fàcil de dir... Abans era el que hi havia, però fa feredat com hi ha coses que, al segle XXI, encara estan igual.
----
Ser madre y ser mujer a la vez. Tan fácil de decir... Antes era lo que había, pero da escalofríos saber como hay cosas que, en pleno siglo XXI, siguen todavía igual.
----
Ser madre y ser mujer a la vez. Tan fácil de decir... Antes era lo que había, pero da escalofríos saber como hay cosas que, en pleno siglo XXI, siguen todavía igual.
April 16, 2024
La idea es maca, anar connectsnt històries. Però no m'ha cridat gaire l’atenció. Alguns capítols se m’han fet bola
December 5, 2024
3,5/5 ⭐️
Displaying 1 - 30 of 366 reviews