What do you think?
Rate this book
En nom de Punkpeu Fabra
El manual de català per guanyar tots els debats lingüístics de sobretaula
¿Et vas indignar quan van eliminar la majoria de diacrítics? ¿No saps si és correcte fer servir determinades expressions del llenguatge col·loquial? ¿Creus que és una falta de respecte respondre en català a algú que et parla en castellà? ¿Com és el llenguatge no sexista en català?
Si tot això t'interessa, aquest llibre és per a tu.
Amb humor i enginy, la Filòloga de Guàrdia ens mostra de manera molt entenedora els mecanismes del nostre idioma i ens explica d'on venim (i cap a on anem). Ah, i sense oblidar-nos dels castellanismes PROHIBITS...
Un manual de català on trobaràs coses tan interessants
ELS 3 MANAMENTS DEL CATALÀ CORRECTE
L'ORACIÓ A POMPEU FABRA
TESTS FINALS
I moltes coses més!
Per a tots els amants de la llengua catalana.
¿Et vas indignar quan van eliminar la majoria de diacrítics? ¿No saps si és correcte fer servir determinades expressions del llenguatge col·loquial? ¿Creus que és una falta de respecte respondre en català a algú que et parla en castellà? ¿Com és el llenguatge no sexista en català?
Si tot això t'interessa, aquest llibre és per a tu.
Amb humor i enginy, la Filòloga de Guàrdia ens mostra de manera molt entenedora els mecanismes del nostre idioma i ens explica d'on venim (i cap a on anem). Ah, i sense oblidar-nos dels castellanismes PROHIBITS...
Un manual de català on trobaràs coses tan interessants
ELS 3 MANAMENTS DEL CATALÀ CORRECTE
L'ORACIÓ A POMPEU FABRA
TESTS FINALS
I moltes coses més!
Per a tots els amants de la llengua catalana.
162 pages, Kindle Edition
Published March 8, 2023
7 people are currently reading
57 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
April 3, 2024
QUINA MERAVELLA DE LLIBRE
April 11, 2024
llibre imprescindible per tots els catalanoparlants o aquelles persones que volen aprendre a parlar el català
April 1, 2024
tots els catalanoparlants hauriem de llegir aquest llibre!!!
September 28, 2023
Tenia moltes ganes de llegir a Filòloga de Guàrdia. És un llibre que enganxa des del principi, molt fàcil de llegir. Durant la lectura sembla que estàs tenint una conversa amb ella.
Parla de temes actuals que crec que deuria de debatir tothom (el sexisme en la llengua, l'ús del castellà per damunt del català/valencià...).
L'únic que he trobat que faltar és més contingut perquè em semblava massa interessant i m'ho he llegit molt ràpid (en una estona).
Se'l recomanaria a gent que, com jo, vol tornar a conectar con la llengua.
Parla de temes actuals que crec que deuria de debatir tothom (el sexisme en la llengua, l'ús del castellà per damunt del català/valencià...).
L'únic que he trobat que faltar és més contingut perquè em semblava massa interessant i m'ho he llegit molt ràpid (en una estona).
Se'l recomanaria a gent que, com jo, vol tornar a conectar con la llengua.
September 15, 2023
És un manual molt acurat de la llengua catalana i què m'ha fet entendre i aprendre moltes coses que no sabia. Però, segons el meu punt de vista, amb el tema del llenguatge inclusiu patina una mica o, almenys, jo no hi estic d'acord (tot i que no soc filòloga)
June 28, 2025
molt interessant, però fluixet amb el tema del llenguatge inclusiu.
Jo si penso que la llengua pot canviar al món, i que allò que no té nom li costarà molt existir, i que és la gent locutora de una llengua la que la pot fer evolucionar i afegir-li creacions meravelloses. Si no juguem i provem coses amb la llengua, es torna un llenguatge mort.
Jo si penso que la llengua pot canviar al món, i que allò que no té nom li costarà molt existir, i que és la gent locutora de una llengua la que la pot fer evolucionar i afegir-li creacions meravelloses. Si no juguem i provem coses amb la llengua, es torna un llenguatge mort.
December 9, 2024
quan em van dir que m’havia de llegir aquest llibre per a classe vaig pensar que seria el típic que t’explica la norma de la llengua catalana i poc més.
la veritat que m’ha sorprès moltíssim el divertit que és i el dinàmic que se’t fa llegir-lo! no em queda dubte que és un d’aquells llibres que recomanaria a tothom que estigues interessat en la llengua catalana (la parlin o no). en nom de punkpeu fabra reflecta a la perfecció l’importància de la nostra llengua en cada àmbit.💛
la veritat que m’ha sorprès moltíssim el divertit que és i el dinàmic que se’t fa llegir-lo! no em queda dubte que és un d’aquells llibres que recomanaria a tothom que estigues interessat en la llengua catalana (la parlin o no). en nom de punkpeu fabra reflecta a la perfecció l’importància de la nostra llengua en cada àmbit.💛
January 2, 2025
Jo vaig nàixer a Bilbao i vaig fer la meua infància ahi, però per circumstàncies de la vida vaig mudar-me quan era xicoteta a Santa Pola (Alacant) a viure, on vaig aprendre a parlar valencià (català occidental).
Dic astò perquè m’ha agradat moltissim com explica la “millor” manera de aprendre un idioma, que al final es practicant. A mi al principi me donava molta por parlar el idioma, volia practicar-lo amb la gent però no donava el pas, i un dia vaig començar amb les meues amigues i després d’un temps, ho feia amb la gent del poble com si res. Per a mi la clau es eixa: No tindre por a equivocar-se i parlar sense parar.
(Amb tot el respecte, jo done la meua opinió que sé que pot ser objecte de conflicte): L’única cosa que no m’ha agradat del llibre es el tema sobre si es de mala educació o no parlar en català amb una persona que està parlan-te en castellà i jo crec que hi ha dos maneres d’enfocar aquesta questió:
A) Si les dos persones son nascudes a catalunya o al pais valencià, doncs considere que no hi hauria cap problema, es a dir, no considere cap falta d’educació si les dos persones estàn cómodes.
B) Si una de les persones és nascuda a catalunya o al pais valencià i l’altra és de qualsevol lloc d’espanya i està fent turisme o acaba de mudar-se i està demanant ajuda, si el natiu no te cap problema a l’hora de parlar en castellà i sols parla en català (oriental u occidental), sí que me pareix una falta d’educació no fer el canvi al castellà. L’altra persona arriba d’un lloc on el idioma no s’estudia als col-legis, en canvi, nosaltres tenim eixa sort de que sí, per tant, jo considere un acte de humanitat i empatia fer el canvi al castellà i no un acte de discriminació al idioma.
A pesar de tot, m’ha encantat el llibe, m’ha paregut molt interesant i, sobre tot, la crítica que fa (encara que siga xicoteta) al sistema capitalista ha sigut de 10, la veritat
Dic astò perquè m’ha agradat moltissim com explica la “millor” manera de aprendre un idioma, que al final es practicant. A mi al principi me donava molta por parlar el idioma, volia practicar-lo amb la gent però no donava el pas, i un dia vaig començar amb les meues amigues i després d’un temps, ho feia amb la gent del poble com si res. Per a mi la clau es eixa: No tindre por a equivocar-se i parlar sense parar.
(Amb tot el respecte, jo done la meua opinió que sé que pot ser objecte de conflicte): L’única cosa que no m’ha agradat del llibre es el tema sobre si es de mala educació o no parlar en català amb una persona que està parlan-te en castellà i jo crec que hi ha dos maneres d’enfocar aquesta questió:
A) Si les dos persones son nascudes a catalunya o al pais valencià, doncs considere que no hi hauria cap problema, es a dir, no considere cap falta d’educació si les dos persones estàn cómodes.
B) Si una de les persones és nascuda a catalunya o al pais valencià i l’altra és de qualsevol lloc d’espanya i està fent turisme o acaba de mudar-se i està demanant ajuda, si el natiu no te cap problema a l’hora de parlar en castellà i sols parla en català (oriental u occidental), sí que me pareix una falta d’educació no fer el canvi al castellà. L’altra persona arriba d’un lloc on el idioma no s’estudia als col-legis, en canvi, nosaltres tenim eixa sort de que sí, per tant, jo considere un acte de humanitat i empatia fer el canvi al castellà i no un acte de discriminació al idioma.
A pesar de tot, m’ha encantat el llibe, m’ha paregut molt interesant i, sobre tot, la crítica que fa (encara que siga xicoteta) al sistema capitalista ha sigut de 10, la veritat
August 24, 2023
Interessant i més divertit del que sembla d'entrada. M'ha semblat molt útil per professors de català ja que hi ha exemples xulos i maneres d'explicar molt clares.
Recomanable (i de proximitat tarragonina!!!)
Recomanable (i de proximitat tarragonina!!!)
December 19, 2024
Que bonic seria poder conservar la nostra llengua.
May 8, 2024
Dotada d'un llenguatge planer, fàcil de seguir, aquesta guia exposa dilemes lingüístics de la llengua catalana sense condensar massa informació en les pàgines i aterrant la terminologia lingüística corresponent a un públic general escolaritzat. Ha complert de lluny la tasca que es proposava i l'expectativa que en tenia com a ampliació del contingut digital de la Filòloga de Guàrdia a les xarxes socials. A més, les il·lustracions són modernes, homogènies i estan estretament relacionades amb el text. Ajuda a desmuntar prejudicis lingüístics i idees errònies que té la comunitat catalanoparlant sobre la correcció, les varietats dialectals i els registres.
Ara bé, com sempre, hi ha passatges i idees concretes amb què estic disconforme i d'altres amb què no podria estar més d'acord. Començaré comentant les que em semblen meravelloses: la difusió del símbol ¿, que per motius d'accessibilitat pot ser un element ortogràfic utilíssim; la constatació de neologismes poc estudiats, com la ressemantització de les marques registrades Instagram, WhatsApp, Bizum i TikTok (i també Twitter, tot i que se sobreentén); l'assenyalament explícit del capitalisme com a culpable de nombroses discriminacions lingüístiques, cosa que molts lingüistes nostrats temen fer veure per no voler ser vistos amb una òptica política, i l'explicació de la vida i mort de les llengües amb un suport gràfic excel·lent, en la línia de la trajectòria de la difunta i estel·lar Carme Junyent.
Per contra, alguns punts en els quals difereixo amb l'autora són l'ús de «Comunitat Valenciana» per «País Valencià» per justícia històrica; la conclusió que «reflexar» és necessàriament producte de la castellanització de la llengua, un mer calc de «reflejar», quan podria resultar perfectament d'un procés intern de la llengua (verbalització del nom «reflex» amb el morfema verbal -ar), i la definició de llengua estàndard, que em sembla discutible i que ha estat immensament discutida al llarg de dècades. Respecte del capítol sobre el bilingüisme l'afirmació que el bilingüisme és inequívocament característic dels parlants que tenen més d'una llengua inicial és enganyosa, com si no poguessin ser adquirides d'altres més endavant en la vida (així ho recalca la mateixa autora al final del capítol). No es pot pretendre, és clar, que tots els bilingües practiquin l'ambilingüisme. Tampoc és cert que la majoria del món sigui bilingüe, sinó que es calcula que almenys tres quarts de la població global és bilingüe (com a mínim). No estic gens d'acord amb l'asseveració que la creació de l'AVL respon a una estratègia de «divide et impera», sinó que respon a la necessitat de tenir cura normativa de totes les varietats de les llengües; només cal veure l'estat feixuc dels dialectes nord-occidental i baleàrics, o el valencià de transició mateix, per a adonar-se que la centralització de la normativa catalana els ha afectat greument i han de tenir ens propis que els regulin adequadament, amb coneixement de causa.
Tinc dues aportacions més a fer, força neutres. Primer de tot, en el capítol en què es menysté l'estructura «recent+participi», calcada del castellà, m'he sorprès adonant-me gràcies als exemples de la productivitat baixa però no nul·la del prefix nou-, poc citat: «nounat» és un mot antic, però «nouvingut» i «nouparlant» són neologismes amb cert ús. D'altra banda, en el capítol en què es discuteix el llenguatge no sexista, penso que l'autora s'ha mantingut prou neutral, exposa les tares de TOTES les alternatives i en mostra algunes que ara encara han estat poc explorades en fonts d'aquesta envergadura (llibres sobre llengua), com són el femení genèric i sobretot el llenguatge no binari amb el morfema -i. En parla impressionantment d'hora, fins i tot abans de la publicació com a tal de la Guia gramatical de llenguatge no binari. Conclou un parer informat sobre tots aquests fenòmens amb el qual estic força d'acord, tot i que no crec encertat eximir la llengua de la responsabilitat que té de reflex de la realitat social («la llengua no pot ser masclista, sinó els parlants que la utilitzen i l'entorn que l'envolta»). De fet, el debat del determinisme lingüístic està encara obert i té molt suc.
Ara bé, com sempre, hi ha passatges i idees concretes amb què estic disconforme i d'altres amb què no podria estar més d'acord. Començaré comentant les que em semblen meravelloses: la difusió del símbol ¿, que per motius d'accessibilitat pot ser un element ortogràfic utilíssim; la constatació de neologismes poc estudiats, com la ressemantització de les marques registrades Instagram, WhatsApp, Bizum i TikTok (i també Twitter, tot i que se sobreentén); l'assenyalament explícit del capitalisme com a culpable de nombroses discriminacions lingüístiques, cosa que molts lingüistes nostrats temen fer veure per no voler ser vistos amb una òptica política, i l'explicació de la vida i mort de les llengües amb un suport gràfic excel·lent, en la línia de la trajectòria de la difunta i estel·lar Carme Junyent.
Per contra, alguns punts en els quals difereixo amb l'autora són l'ús de «Comunitat Valenciana» per «País Valencià» per justícia històrica; la conclusió que «reflexar» és necessàriament producte de la castellanització de la llengua, un mer calc de «reflejar», quan podria resultar perfectament d'un procés intern de la llengua (verbalització del nom «reflex» amb el morfema verbal -ar), i la definició de llengua estàndard, que em sembla discutible i que ha estat immensament discutida al llarg de dècades. Respecte del capítol sobre el bilingüisme l'afirmació que el bilingüisme és inequívocament característic dels parlants que tenen més d'una llengua inicial és enganyosa, com si no poguessin ser adquirides d'altres més endavant en la vida (així ho recalca la mateixa autora al final del capítol). No es pot pretendre, és clar, que tots els bilingües practiquin l'ambilingüisme. Tampoc és cert que la majoria del món sigui bilingüe, sinó que es calcula que almenys tres quarts de la població global és bilingüe (com a mínim). No estic gens d'acord amb l'asseveració que la creació de l'AVL respon a una estratègia de «divide et impera», sinó que respon a la necessitat de tenir cura normativa de totes les varietats de les llengües; només cal veure l'estat feixuc dels dialectes nord-occidental i baleàrics, o el valencià de transició mateix, per a adonar-se que la centralització de la normativa catalana els ha afectat greument i han de tenir ens propis que els regulin adequadament, amb coneixement de causa.
Tinc dues aportacions més a fer, força neutres. Primer de tot, en el capítol en què es menysté l'estructura «recent+participi», calcada del castellà, m'he sorprès adonant-me gràcies als exemples de la productivitat baixa però no nul·la del prefix nou-, poc citat: «nounat» és un mot antic, però «nouvingut» i «nouparlant» són neologismes amb cert ús. D'altra banda, en el capítol en què es discuteix el llenguatge no sexista, penso que l'autora s'ha mantingut prou neutral, exposa les tares de TOTES les alternatives i en mostra algunes que ara encara han estat poc explorades en fonts d'aquesta envergadura (llibres sobre llengua), com són el femení genèric i sobretot el llenguatge no binari amb el morfema -i. En parla impressionantment d'hora, fins i tot abans de la publicació com a tal de la Guia gramatical de llenguatge no binari. Conclou un parer informat sobre tots aquests fenòmens amb el qual estic força d'acord, tot i que no crec encertat eximir la llengua de la responsabilitat que té de reflex de la realitat social («la llengua no pot ser masclista, sinó els parlants que la utilitzen i l'entorn que l'envolta»). De fet, el debat del determinisme lingüístic està encara obert i té molt suc.
Displaying 1 - 11 of 11 reviews