Unes ganes salvatges de cridar

by Marc Vintró

Unes ganes salvatges de cridar  és la ràbia continguda que tenim a dins. Uns amics que viuen, moren i reneixen en cicles d’un dia, un ajudant d’enterramorts que és el sospitós perfecte per a un crim, una carta escrita des d’una zona de guerra, l’estrany pacte per aconseguir la fotografia perfecta o una guineu amb el do de la conversa són algunes de les històries que ens donen la imatge d’un món que ens un món sense marxa enrere, desolat per l’arrogància humana, on hem abandonat el bosc per la civilització i les paraules són la porta de l’engany. Escrits amb una prosa vigorosa que vessa personalitat, aquests nou contes travessats per la mort i el sexe apunten amb una mirada plena de sarcasme i humor negre a una humanitat crepuscular, un món hostil en què, malgrat tot, els personatges no deixen de viure o sobreviure.

224 pages, Hardcover

Published February 15, 2023

Reviews

[Sergi Ribé · Rating 3 out of 5]

Nou contes, alguns de més reeixits que d'altres. N'hi ha un parell o tres de brillants (només per aquests ja val la pena llegir-se'l) i la resta estan més o menys prou bé, però el cert és que m'esperava una mica més per a un Premi Rodoreda.

[Pilar · Rating 1 out of 5]

No m'ha agradat. Nou històries curtes i cap m'ha atrapat. Potser no l'he sabut entendre...

[Canal.lectura Pau Cusell · Rating 3 out of 5]

Doncs vaig decidir llegir-lo per una recomanació de la @la_gurt (si no recordo malament a Twitter). Són nou contes (històries independents) dels quals n’he disfrutat quatre. La resta se m’han fet una mica pesats. M’ha sorprès, no se si possitivament, els estils molt diferenciats entre cada un del contes (hi he trobat una mica de Pàmies, una mica de Zweig, entre altres)
Lo mio es un “pse”

[Ferran d'Armengol · Rating 3 out of 5]

Nou històries diferents, diverses, un llibre molt ben escrit, amb una pulcritud estilística esfereïdora, però que no m'han arribat. Algunes per excés d'informació, amb la meitat de llargada hauria gaudit més el relat, d'altres se m'ha escapat el significat de la història. I bé, les que més m'han agradat han sigut les tres últimes, potser perquè feia dies que volia acabar el llibre i ja feia dies que sols em faltaven aquestes històries. La de la Gioconda l'he gaudit, potser perquè m'agrada la fotografia? I potser també l'última, per ser la més fantàstica, una guineu que et dona deu mil converses, és prou enginyós i fantàstic. I així, amb la calma d'una última vesprada de pluja, els tres últims han lliscat millor. Tot i que encara m'ha calgut fer una mica de lectura ràpida en certs moments del penúltim relat, on saltar-me dues o tres línies no m'ha causat cap manca d'informació important. I això, no sé si és bo del tot. Potser la manca d'ànima d'alguns relats, la fredor en com descriu els fets, m'ha distanciat dels altres relats. Potser.

[Dani Vilaró · Rating 3 out of 5]

Molt bé. Una veu forta, reconeixible, pròpia, la de l'autor, i això és molt important en uns temps en què (sobretot en la narrativa curta, els contes) sembla que tothom escriu igual i sota un mateix patró. S'hi entreveu molta ràbia, una mirada molt negra i desesperançada a la humanitat i al seu futur, amb personatges que es rebreguen per un món lleig, decadent. Llàstima que el recull (9 contes) és irregular, un pèl desequilibrat. La gran majoria escrits en primera persona. Els que més m'han agradat (alguns em semblen brillants): "Com Jesús o aquells insectes que reneixen diferents", "Es despullen per sentir les agulles dels pins", "Cua de llangardaix" i "La meva Gioconda i altres mecanismes de repetició".

[Sara · Rating 3 out of 5]

És un llibre de relats on, com sol passar, alguns m'han impactat i els he gaudit més que d'altres. Esperava però una conexió entre ells que no arribava i crec que en part per això no em va acabar d'atrapar.
Amb tot, m'ha agradat molt la manera d'escriure de l'autor, poètica, gairebé cantada, amb un ús precís i suggestiu de cada mot.

[Ferran Guallar · Rating 5 out of 5]

Si és salvatge, és per a mi. M’he identificat profundament amb aquest recull salvatge de contes diversos però travessats per la ràbia, no sempre en un sentit destructiu, sinó originari, energètic, constructiu, fins i tot. Inevitable, en tot cas. El resum: uns amics que viuen, moren i reneixen en cicles d’un dia, un ajudant d’enterramorts que és el sospitós perfecte per a un crim, una carta escrita des d’una zona de guerra, l’estrany pacte per aconseguir la fotografia perfecta o una guineu amb el do de la conversa són algunes de les històries que ens donen la imatge d’un món que ens aclapara: un món sense marxa enrere, desolat per l’arrogància humana, on hem abandonat el bosc per la civilització i les paraules són la porta de l’engany. Molt recomanable.

[Alícia Lara · Rating 2 out of 5]

"Les mentides sempre provoquen més somriures que la veritat. A casa. I a tot arreu."
"No he estat mai a cap festa ni cap senyor m'ha convidat a cap ball. Però cosir, fer voltar l'agulla i que el fil et segueixi: travessar la tela, la renglera de puntades i la cicatriu de fil que deixa al seu pas... Em fa l'efecte que és una mica com dansar amb les mans."

[Arnau Bertran Manyé]

Un llibre molt estrany pero sorprenentment fantàstic.

[Natalia · Rating 1 out of 5]

No l'he acabat.
No m'atrauen les minihistorietes.

[Roockie · Rating 1 out of 5]

no és el meu llibre, no me ha agradat ni lo he acabat

[Eloi Puig · Rating 4 out of 5]

Ressenya en català:

https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...

Reseña en castellano:

https://www.elkraken.com/Esp/G-esp/R-...