Diuen que l’adolescència és l’edat dels descobriments i de l’angoixa. En Max ho sap bé això. Amb catorze anys acaba de veure com la seva vida fa un gir inesperat: al seu pare li han encarregat la reforma d’un far en un illa remota i durant uns mesos tota la família s’instal·larà allà. Just ara que en Max començava a tenir amics a l’institut —tot i que una part de la classe s’havia encarregat de fer-li conèixer una paraula que el tortura, body shaming —, just ara que havia començat una relació especial amb una noia —tot i que encara no li havien posat nom al què sentien l’un per l’altra—, just ara ho ha de deixar tot i començar una nova vida que ningú li ha consultat si volia. Però en Max encara no sap que l’adolescència també és l’edat del primer amor, el més intens, el que marca per sempre més. I que, quan és necessari, l’amor mou muntanyes, travessa continents, oceans si cal, i troba a qui cal trobar. Novel·la guanyadora del premi Joaquim Ruyra 2022 «Una novel·la tendra i costumista que ens explica el procés d’un enamorament.» Laia Falcón, directora d' El Culturista
Gerard Guix (Vic, Osona, 1975) és un escriptor, dramaturg, guionista i professor català. Durant la seva carrera professional ha obtingut beques i reconeixements del British Council, del Tyrone Guthrie Centre d'Annaghmakerrig d'Irlanda, del Centre d'Art i Natura de Farrera i de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha publicat les novel·les La deriva dels continents (2005), Dia de caça (2007) i Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me (2011), guanyadora del XXI Premi Pin i Soler de narrativa, publicada en castellà per 'Suma de Letras' el 2012, i El cementiri (2013). També és autor de la trilogia crossover de gènere fantàstic El prodigi, L'enginy i El talent (2011/2012). Ha estat antologat a Veus (2010), que compta amb una versió castellana, Voces (2010), a Crims.Cat 2.0 (2013), Els caus secrets (E2013), Paper de Vidre, una nova polida (2013).
Novel·la juvenil que segueix la història del Max, un nano adolescent que ha de marxar de la seva ciutat per mudar-se a una illa petita i remota degut a un canvi de feina del pare, encarregat de restaura-hi un far abandonat. El rebuig inicial es va transformant cap a un enamorament amb l'indret, sobretot degut a la coneixença de l'Àlex, un noi natural de l'illa que li farà descobrir-ne els paisatges i secrets.
Pros Guanyadora del Premi Joaquim Ruyra, la història pot engrescar fàcilment joves de 12-14 anys: una portada atraient, un enamorament cuinat a foc lent, conflictes familiars, l'adaptació a un nou lloc... així com un lèxic assequible i ritme molt pautat amb capítols brevíssims.
Contres Tanmateix, i malgrat que la novel·la esbossa -sense aprofundir- temes com els complexes corporals, els perills de l'especulació urbanística o la immigració, deixa una certa sensació d'oportunitat perduda. Al protagonista li falta nervi, costa trobar-li una evolució o un creixement. Les subtrames resten sovint un pèl descafeïnades (Bilal, pare de l'Àlex) i el final resulta precipitat.
Tot i que és d'agraïr que la descoberta de l'atracció entre dos nois no és el conflicte de la història, sí que sobta que la sexualitat en sí, la pulsió eròtica, estigui tan absent.
Ha estat un llibre que m’ha tocat el coret. Tant per la història com per la manera d’escriure de l’autor.
La història l’he trobat molt juvenil, és a dir, que es tracta de joves de 15 i 16 anys. Jo amb 21, pens que hi han temes que ja no m’afecten tant com a aquella edat. Es nivell de maudració s’ha notat. La falta de seguretat en un mateix, els nous aprenentatges, les primeres relacions sentimentals… Encara i així, ha estat una història molt treballada i bonica.
M’ha encantat com escriu l’autor. Es nota que és catalano-parlant i hi ha verbs com “llevar-se” o paraules més difícils que he hagut de cercar al diccionari 😎. La llengua catalana m’encanta i la trob súper poètica, i això també ha fet que m’agradi més. Una altra part que també m’ha agradat és que no només es centrava en la història del protagonista, en Max, sinó que també parlava de l’Àlex, na Clàudia, la mare d’en Max, etc i s’explicava els seus sentiments. Si hagués estat un llibre en primera persona, s’hagués perdut molta informació important.
També és sa primera vegada que faig fotos a petits paràgrafs d’un llibre perquè m’ha agradat molt el significat d’aquelles paraules.
No ha estat un llibre de 5 estrelles perquè no m’he sentit molt identificada, però ha estat un plaer llegir-ho.
He hagut de llegir aquest llibre per 1r d'ESO i no m'ha agradat. Penso que tot està massa mastegadet. Intento treure-li suc per classe i em costa, però a ells els ha agradat almenys.
No os hacéis a la idea de la cantidad de emociones que hace sentir esta obra maestra. Dadle una oportunidad si dudáis porque os hace sentir todo lo que necesitáis si os gusta la literatura ❤️
És un llibre juvenil i s'ha d'entendre com a tal. Si a la meva joventut m'haguessin donat un relat d'aquesta mena, probablement hauria viscut l'adolescència d'una altra manera. L'únic però és que el relat està massa fragmentat i no deixa de ser-ho en cap moment. Per sort, l'autor és capaç d'atrapar la teva atenció i tard o d'hora tens ganes de tornar-hi.
Us en recordeu del vostre primer amor? Un record entranyable, oi? Però potser no recordeu com de nou i de difícil era tot mentre el vivíeu. Perquè l'adolescència és una època intensa, incerta, i en la que descobrim qui som, si és que mai ho arribem a saber.
En Max no està content, per culpa de la feina del seu pare ha de marxar a l'altra punta de l'oceà i deixar enrere el seu món conegut i controlat. Cert que no és un món perfecte, els companys sovint li fan la guitza, però si més no té la Clàudia. Ara no podrà estar amb ella durant uns mesos, una eternitat. La destinació: una illa petita i remota que, a més, amb prou feines té cobertura pel mòbil.
"Un far a la fi del món" és un llibre de descoberta de la pròpia sexualitat, d'aprendre que no hi ha un únic model de relació encara que ho tinguem entaforat al cap. El canvi mental que ha de fer en Max vol el seu temps. El lector adult veu molt evident què està passant i correm el risc de voler que el noi corri més, que es tiri a la piscina. Però té 14 anys i molt per assimilar, deixem que faci el seu camí com deixaríem que el fes un noi real!
I més enllà del procés d'en Max, el llibre també s'ocupa de la intolerància, de la discriminació per diversos motius, dels complexos de l'adolescència i fins i tot té temps d'abordar problemes adults com l'alcoholisme o una relació que perd la seva raó de ser.
Tinc la impressió que llibres com aquest no existien quan jo tenia l'edat apropiada per llegir-los, em sembla una sort que els infants d'avui els puguin tenir. Una lectura per a joves de 13-14 anys que pot ajudar-los a entendre's a ells mateixos molt millor.
M'ha agradat bastant el llibre, però sento que la manera en què avança és el que menys compensat està. Tot i això, per mi és molt bon llibre així que és més aviat per buscar una pega.
El principi de la història és més lent, t'introdueix la vida d'en Max, etc. El final l'he trobat massa ràpid: podrien haver desenvolupat una mica més el patiment de la mare de l'Àlex i l'obsessió del seu germà per "agradar" el pare. Sento que la mort del pare també va ser molt sobtada però alhora necessària.
Un punt fort del llibre és que el vius. Quan en Max té les cites amb l'Elena amb la a allargada és increïble com arribes a sentir la incomoditat d'en Max així com també quan arriba la Clàudia a l'illa.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Yo le pongo 3 estrelles por qué ma gustado mucho pero en algún trozo se ma echo largo pero yo creo que era por el momento en el que me encontraba yo. Pero aparte de eso a sido una lectura divertida y muy bonita y muy fácil de leer desde mi punto de vista . Ma a gustado mucho el grupo de amigos que se nos presenta .
Em vaig llegir aquest llibre fa quasi dos anys quan tenia 14 anys i ara me l'he rellegit per un treball de l'insti. Tinc moltes ganes de llegir-me la continuació. Aquest llibre és el meu 'comfort book'.
He disfrutado cómo se va labrando la relación y todo lo relacionado con la construcción del faro. Es un libro ligero, entretenido y que plasma muy bien los sentimientos de sus personajes.