Cataconya. La via ridiculista d'accés a la independència

by David Duran i Gisbert

El llibre Cataconya. La via ridiculista d’accés a la independència, escrit per en David Duran, ens explica com a partir d’algunes primeres accions aïllades empreses per uns pocs valents amb la intenció de desprestigiar Espanya en l’escena internacional i forçar la concessió de la independència per a Catalunya, un ampli Moviment d’Alliberament Nacional de caire ridiculista que es va estenent arreu dels Països Catalans com una taca d’oli mercès a desenes de cèl·lules dorments que es van desvetllant i que, a través d’una pràctica política i una metodologia a cavall entre la desobediència civil i les accions de gran impacte tipus les practicades anys enrere per la Crida a la Solidaritat, acabaran forçant l’Estat espanyol a concedir-nos la llibertat per la via del cansament i el desgast.

El llibre, considerat el manifest fundacional del ridiculisme, utilitza en tot moment un discurs i una retòrica anticolonialista d’àmbit de Països Catalans pròpia de l’esquerra independentista d’aquells anys a la qual, en certa mesura, parodia al llarg del text. I constitueix, amb el pas del temps, un lúcid i visionari relat que, des de l'humor més absurd, mostra el camí ineludible del poble català cap a la construcció d'un estat propi.

176 pages, Paperback

First published January 1, 1996

Reviews

[Vicent · Rating 4 out of 5]

Divertidíssima novel·la que narra, des del futur, com els catalans vàrem aconseguir la independència. La ironia més fina i més intel·ligent es troba a cada paràgraf.

En el cantó dels defectes, una correcció molt deficient (o nul·la). Una vegada més, una editorial (en aquest cas, La Magrana) fa una feina horrible de publicació d'una obra amb un sens fi de faltes de tot tipus: problemes de puntuació (el més repetit, la separació de subjecte i verb amb coma), problemes amb els relatius (que per qual), sintàctics (mitja per mig davant topònim; sense dubte per sens dubte; haver-hi impersonal sense el pronom hi), castellanismes lèxics (octaveta; recent usat com a adverbi), desvetllar per desvelar, perquè per per què, medis per mitjans, composar per compondre, sinó per si no, llençar per llançar... i més que no pos per no avorrir.

La quantitat de pocavergonyes que es diuen editors i es dediquen a publicar el que els cau a les mans sense fer-hi un mínim de feina perquè quedi una publicació mínimament digna és esfereïdora.

[Avet · Rating 5 out of 5]

Una reflexió de ficció que podria ser ben certa. Molt divertit. I molt curiós com van fer desaparèixer aquest llibre de les llibreries... Qui? Perquè? 😉

[Elna · Rating 5 out of 5]

És un llibre boníssim.

[Anna Vidal · Rating 5 out of 5]

Divertidíssim!