Duríssim. Més dur que el propi Hume, en principi, del qual havia llegit els Diàlegs i les Investigacions sobre l’enteniment i la moral, però no el Tractat. I aquest llibre versa sobre el Tractat sobre la natura humana, molt més extens que la resta de l’obra de Hume. Honestament, ha estat terrible i, en moltes ocasions, una es topa amb el vocabulari abstrús d’un apropament excessivament acadèmic a la filosofia de Hume, no facilitant sinó, en moltes ocasions dificultant la comprensió d’una filosofia que, pel seu caràcter empíric i escèptic, antimetafísic, no pot arribar a les quotes de dificultat que poden presentar les filosofies idealistes. En tot cas, una ja l’ha llegit i una s’alegra de no haver-ho de tornar a fer. Hume, d’altra banda, es presenta com un pensador a tenir en compte, a retornar, com ho és Spinoza o Deleuze.