Què és un viatge iniciàtic fora de norma que reflecteix l’extravagància i les contradiccions del món en què vivim. El protagonista d’aquest còmic és un home prototípic de mitjana edat en plena crisi existencial que, enlloc de fer el Camí de Santiago, es posa en marxa cap a la ciutat de Trapisonda, sempre acompanyat d’en Titola, la seva veu interior que l’acompanya i amb qui manté un diàleg constant.
El que comença sent un camí farcit d’expectatives, s’acaba convertint en un recorregut pels racons de la sàtira social. El seu rumb el portarà a conèixer personatges insòlits: bruixes de discoteca que el posaran en un atzucac patriarcal, un cavall intèrpret amb aires grandiloqüents, i fins i tot un murri company de vinyeta a qui res li està bé. Max presenta un Teatre Gràfic on els personatges prenen la paraula i dialoguen sobre temes d’actualitat com la masculinitat tòxica, els influencers i les contradiccions del capitalisme.
La veu irònica i el traç precís de l’autor fan de Què una obra original que fa una mirada irreverent i grotesca als debats mediàtics actuals.
Trobo que les dimensions i la tapa dura per aquest còmic són excessives. Si fos més petitet, de butxaca i amb tapa tova, seria més accessible, no et generaria tantes expectatives (inevitablement frustrades, que el còmic és guai però no tant) i molaria més.
Me ha gustado mucho. Su aparente simplicidad esconde una reflexión profunda sobre el lenguaje y las convenciones de la narración gráfica, empezando por su unidad básica: la viñeta. Todo queda esencializado, reducido a unos trazos imprescindibles que permiten contar la historia, que no es otra que la de la propia vida humana, ilusión y decepción, ida y vuelta, deseo, reflexión e impulso, mecanismos artísticos, estados de ánimo, conciencia. Todo el cómic transcurre sobre una línea, la del camino, la del tiempo. Sus páginas están llenas de humor y referentes culturales, especialmente tebeísticos (Bruguera, Herriman, Hergé) y literarios (Shakespeare, Don Quijote, el mundo clásico). Me ha encantado la aparición del saltarín vate de Ponferrada, identificable en su iconografía con Valle-Inclán. Al final, parece decirnos, todo camino de ida es siempre un camino de regreso, donde nos espera, cual Penélope, la chica con cola de caballo que tiende sábanas. Etcétera.
El genial Max nos trae un estupendo cómic en el que juega con los límites del género (la viñeta desaparece) para reflexionar sobre el adónde vamos y el significado del lenguaje. Un cómic muy simbólico y gráficamente muy valorable pero que no gustará a todo el mundo.
Feia temps que el volia llegir perquè el títol, la sinopsis i la portada me cridaven s'atenció però...no m'ha agradat. Sí que és molt fàcil de llegir el còmic i les vinyetes són molt cuquis i amables a sa vista. No obstant, sa història en sí i que faci befa del llenguatge inclussiu i que diu que les persones asexuals no poden entendre un potencial eròtic del cavall englobant a totes les persones de l'espectre asexual allà mateix... ... No ho sé. M'he quedat igual que si no l'hagués llegit.