Cinc autores autòctones; una reunió de talent per celebrar. Asenjo, Cabré-Verdiell, Sardà, Solsona i Tejada són, com les bèsties dels seus contes, autores de pelatge ben divers. Entre totes habiten tots els medis del nostre paisatge, i el viatge ho agraeix; del terror a la ironia, de la fantasia a la introspecció psicològica. El gall de Sant Pere, el capsigrany, el falciot negre, el bruel, la salpa... Les bèsties que inspiren cada història d’aquest recull (cinc ocells i cinc peixos) passen a ser les més afortunades de la nostra fauna, perquè, per molt que el món se’n vulgui anar en orris, ja no desapareixeran mai.
És psicòloga, co-fundadora i directora tècnica d’EDAI, una entitat multidisciplinària d’atenció a infants i adolescents amb trastorns en el desenvolupament, i les seves famílies. Ha cursat l’itinerari per a narradors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Li agraden les històries breus i un punt inquietants. Va publicar el relat «L’epifania» a la revista Branca. Divorci i aventura és la seva primera novel·la.
La premissa d'aquest recull de deu relats és collonut. Aquesta colla de cinc escriptores i amigues van demanar l’Octavi Català de triar cinc ocells i Eva Flo cinc peixos. Llavors, a l'atzar, cada escriptora va rebre un ocell i un peixo sobre el qual havia d’escriure un relat amb la presència d’aquest animal.
I el resulta d’aquesta aventura és súper amb contes de tots tipus, algunes amb forta toques de la fantasia. Els contes tracten temes com la violència i la maternitat desitjada i no desitjada entre altres coses. Crec que en aquest recull hi ha almenys un conte que cada persona podrà gaudir. Personalment, els meus dos favorits són les dues d’Elisenda Solsona, però crec que m’han agradat totes.
En fi, crec que és un recull de contes interessant que val la pena de llegir. Moltes gràcies!
Lectura del CL de la biblioteca d'Olesa. Sèrie "llegim el paisatge".
M'ha semblat molt original la idea d'escriure els contes a partir d'un animal (cinc peixos i cinc ocells) que havia d'aparèixer d'alguna manera en el relat. Uns han quedat més reeixits que altres, ja passa això en un recull.
M'ha agradat molt que el primer conte estigui escrit en ebrenc, el parlar d'aquelles terres em retorna a la infància perquè hi passava tots els estius.
Els que m'han agradat més són els dos relats de la Laura Tejada perquè són complementaris.
I m'ha sorprès saber que a Olesa tenim una escriptora, l'Elisenda Solsona. Potser és la que ha escrit els dos contes més llargs del recull. En tots dos el mateix estil d'anar enrere i endavant en el temps, que t'obliga a un major esforç per comprendre bé la història.
En resum, pel meu gust, massa ànimes pertorbades, massa dolor concentrat en un recull tan breu i massa criatures patint i fent patir.
4,5 ⭐️ A vegades tinc la sensació que els contes són poca cosa, que no tenen el poder de les novel·les. Però la majoria dels contes d’aquest llibre m’han semblat bestials, m’han enganxat. Són lliures com l’aigua, ràpids de llegir com el vent i arrelats a la nostra terra com les plantes. “Autòctones” és natura, humanitat, realitat, ficció, batzegada i bellesa.
Sóc una apassionada dels contes i amb aquesta petita gran col•lecció he gaudit, m’he sorprès, he patit, he rigut… meravellosos!!! Quin encaix tan fantàstic que tenen aquestes autores!
La idea de 10 relatos construidos a partir de 5 pájaros y 5 peces me pareció de lo más original pero se ha ido desinflando según progresaban las páginas. Demasiado heterogéneos entre sí, algunos buenos pero otros demasiado “cogido como pinzas” el uso del animal en el relato.
No soc de contes perquè solen ser llibres irregulars, on alguns agraden molt i altres psè i on els bons se'm fan curts i els no tan bons llargs. Però la idea d'agafar 5 peixos i 5 ocells funciona molt bé i tot i que tinc autores preferides en general el llibre funciona molt bé!