La psicoanàlisi pot ser un infern. Daniel Bastida vol ser analista, i va camí de ser-ho, però la seva vocació trontolla, sotraga, i del sotrac en surten dues novel·les. A Sessió de control, l’home arriba a l’abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l’estima. El Daniel se sent «endut»: per què? A Una casa fosca i un flagell, forma part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Seixantavuitisme en vena. Abans de l’escissió, el Daniel era el mateix individu, però la relació obscura que va mantenir amb la seva germanastra l’acaba partint en dos. Perquè sí, la psicoanàlisi pot ser un infern.
«¿Que Franco t’estima? Estupendíssim, ets l’elegit, no hi ha ningú que et faci cap ombra als ulls del dictador infatuat, tot i que potser no cal que li ho expliquis a tothom. O tingues en compte que un paio amb tantes obligacions, i tantes responsabilitats, no et podrà dedicar gaire temps, si és que te’n pot dedicar gens.»
Borja Bagunyà i Costes (Barcelona, 20 de març de 1982) és un escriptor català, fundador i director de l'Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. És doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, on ha exercit com a professor de la matèria.
El talent d’en Borja Bagunyà és una estructura d’estat per a la nostra literatura. I perquè no és prolífic que, si no, esgarrifa’t! Aquí hi ha un 2x1 a partir de la proposta de l’Editorial Comanegra d’estirar un repte pretèrit de Pedrolo. Ell l’entoma amb el seu do de teixir espais i personatges i fer-los enraonar sols sense aturador a la Bernhard o Bellow o en una festa inesgotable de la paraula passant-la de l’un a l’altre. I fins i tot cita Reus. Ves.