Consum preferent

by Andrea Genovart

L’Alba, la narradora d’aquesta història, forma part d’una generació que prova de trepitjar terra ferma en una ciutat que fa aigües. La generació és aquella que ara voreja la trentena i malda per deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes constantment entre feines precàries i la culpa inerta de formar part del primer món, entre el feminisme emergent i les relacions estrafetes, entre la necessitat de batallar amb les mateixes forces contra els elements i contra si mateixa. La ciutat és aquesta Barcelona contemporània que, en la seva pretensió de modernitat, s’acaba per convertir en l’antagonista definitiva, i on la comunicació humana esdevé cada vegada més incerta i fantasmal.  Amb una veu descarnada i sense filtre, les pàgines de Consum preferent van plenes d’un humor càustic que funciona igual com a sàtira i com a flagell, i amb una proposta lingüística atrevida al servei d’una narració mordaç i autodestructiva. Andrea Genovart debuta amb aquesta novel·la que fa de mirall ètic i sentimental del món que ha de venir, amb una mirada plena de ràbia contra una societat que ens ultrapassa però, sobretot, plena d’un desig incontestable d’insistir.

Genres: Fiction, Novels

167 pages, Kindle Edition

First published March 29, 2023

Reviews

[p33€3 · Rating 2 out of 5]

si alguna vegada us heu preguntat com funciona el cervell duna moderna de barcelona aqui teniu la resposta. Sento i entenc tot el que diu, veu i explica. Se mha arribat a fer una mica pesat ja que tots aquests pensaments son molt recurrents en la meva persona i es per aixo que tinc ansietat, es a dir, ja en tinc prou amb la meva, no minteressa gaire entendre la ansietat duna altra moderna del segle vintiu
entenc doncs que tot el jovent que vivim i pensem el mateix ens faci mandra llegir aquest llibre pel simple fet de viureho a diari i la importancia de la visió exterior i nsk, pero clar ara ve la pregunta de qui crec que podria llegir aquest llibre i sincerament no li trobo resposta perque se que será criticat per un boomer o un progre de més de 35 pel simple fet de no entendrel, pero també per un de 24 per entenderho massa

L’última part es meravellosa, els últims capítols on explica la lliberació de tornar als inicis, el retorn al poble/ciutat origen després de quedarte sense feina, com es veu durant tots els estius que estudiants tornen a casa i la viuen de la millor forma, disfrutant d’aquesta mena de tercer món que representa els seus pobles i on es senten la persona més guai i en la honda, els més hipsters i modernillos del poble.

Igualment, encara que siguin meravellosos també se mhan fet lents i mha costat MOLT avançar. Finalment acabat puc dir que si em pregunten de que va el llibre no sabria molt be com explicarho, es un podcast de lépoca moderna

Afegeixo que conté crítiques molt bones a les grans empreses catalanes com Abacus i Ametller i llegir com els deixa pel terra ha sigut agradable

[carolina apellaniz · Rating 5 out of 5]

is she hannah horvath?

[Jenn Fdez · Rating 3 out of 5]

Tinc seriosos dubtes si estem davant d'una obra mestra o davant d'una verborrea sense embuts.
Deixant de banda el tema de barrejar expressions en cat-cast-ang (poden estar justificades bàsicament per la forma d'expressar-se de la protagonista), veig la novel·la des de vàries òptiques, per una banda, trobo que el cinisme i el sarcasme que vol plasmar l'autora l'arriba a aconseguir, arriba a ser políticament incorrecte, ara bé la línea és molt fina. Hi ha punts que la verborrea és tan excessiva que perds el fil, no saps que t'intenta transmetre i tan sols veig pensaments poc lligats. Crec que l'obra avança i va agafant més ordre, sentit i construcció segons avança.

Segons una entrevista que he sentit, l'autora afegeix la ciutat com un personatge més, com si fos plena de contradiccions, personalment em costa veure-ho. Sí que veig una protagonista que es contradiu, cínica, poc honesta i sobretot, perduda. Tan perduda que fa coses (i pensa) sense sentit. Arriba a certs límits que et fan fer-te preguntes i això és un bon llibre que surtis donant-hi voltes.

És una novel·la que odies o estimes. O com jo, tens dubtes.

[Guille Gambús · Rating 1 out of 5]

He leído un podcast

[bernat · Rating 5 out of 5]

Retrat cru i decadent de la Barcelona del 2023. L'estil és curiosíssim, ens narra els pensaments caòtics, intrusius i foscos de la prota en 1a persona, tot barrejant-ho amb refranys espanyols i rimant, així, en general.

Si t'agrada l'humor de la "indicatiu" a twitter, aquí n'hi ha un munt de similar, però tot vist també des del drama i la introspecció.

He connectat tant amb les vivències de l'Alba, sense ser dona, ni tenir 30anys i un TCA, ni ser de Barcelona, ni haver estudiat filosofia i disseny gràfic... que penso que aquest llibre el pot gaudir moltíssim qualsevol persona que vegi les ironies i decadències del nostre moment. Enjoy!

[Sergi Aragón]

l'odi com a mecanisme de supervivència, a mi no em funciona però crec que a l'alba tampoc.

li baixaria una miqueta en provocacions i cinisme gratuït, però entenc que a qui li agraden els bombardejos de paraules i les repeticions claustrofòbiques té ací un oasi de pau.

[Emma Granyer · Rating 3 out of 5]

Consum preferent perquè més temporal no pot ser, aquest llibre

[marta · Rating 3 out of 5]

algunas cosas (que no todas) que he pensado leyendo este libro, en riguroso orden de aparición de mis pensamientos:

- una vez hice una PowerPoint night con amigos y El Catalán habló de lo escatológicos que son en esas tierras: un ejemplo más de ello (un mamá he gomitao con pelos y señales y texturas repugnantes)

- a tope con la experimentación formal de la escritura pero funciona la muletilla en formatos no orales??????

- esto está escrito como mis notas del móvil: incontinencia verbal, mayúsculas indiscriminadas, sin idioma definido

- no huele un poco a A.I. S1món aquí????? (o simplemente es Millenial?)

- resulta que es millenial pero por encima de todo parece ser Modernita de Barcelona

- entre broma y broma la verdad asoma:
muchas opiniones moralmente cuestionables en donde no logro distinguir el límite de la ironía ni de la separación de obra y autor (curioso, además, el comentario que hace al respecto)

- es tan catalana que llama a una pelirroja "salsa romesco". me parece bien.

- conclusión: no me funcionaba la muletilla en formato escrito

[marcel · Rating 4 out of 5]

bé, molt bé. moltes frases podrien ser tuits. bé de cinisme i d'ironia.

[Luís Queijo · Rating 2 out of 5]

Mais um hype, mais uma desilusão. Este pode ser caracterizado como Andrea Abreu (Panza de burro) ou Luís Diaz (Los bloques naranjas), pelos recursos estilísticos “meet” Raven Leilani (Luster), Candice Carthy-Williams (Queenie) ou Kiley Reid (Such a fun age), pela descrição de vidas normais de jovens a tentarem encontrar o seu lugar no mundo (vulgo cidades mais ou menos cosmopolitas), neste caso, sem a componente da raça.
De novo, não traz nada. Apenas um amontoado de considerações acerca de mil e um assuntos do mais vulgar que se possa imaginar.
Consigo perceber que retrate a realidade de uma geração. Não consigo é perceber toda a excitação em torno de narrativas destas. Atendendo a que não é livro que ande pelos “book-tok” (nem sei se é assim que se designa), só me resta tentar acreditar na tentativa da crítica literária se tentar fazer passar por “muito cool”, ao piscar o olho a uma geração mais jovem que se reveja neste género, ainda que ache que o caminho não é por aí,
Eu passaria….

[Berta · Rating 2 out of 5]

Llibre que segurament amb 12-15 anys hagués connectat més amb com està escrit, però que xoca amb la temàtica i públic que va dirigit (20-30). Sap greu perquè és una oportunitat fallida per parlar sobre la situació d'una generació des de la ironia i la sàtira com ho fa però aproximant-se més al públic al que en principi va dirigit.
També diré que tot i que l'escriptora es veu una persona progre amb prou consciència de classe i tota la pesca amb qui comparteixo potser algunes opinions i dona algunes reflexions xules, fa broma d'algunes coses que no m'ha molat gens que en fés però això ja seria entrar en els límits de l'humor i blablablà

[Maria Sopena · Rating 4 out of 5]

“perquè el nostre mantra és que no ens calguin els homes, i continuarem esforçant-nos perquè no ens calguin mai, així en general.”

Escrit tal com raja. Cinisme i ironia a dojo. Crec que no és un llibre al gust de tothom però a mi m’ha atrapat.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Per una banda, és un llibre que retrata la dura quotidianitat d'una noia d'uns 30 anys que viu a Barcelona. Precarietat laboral, relacions efímeres, accés a l'habitatge, crítica social, modernitat, feminisme, gentrificació, aliments ultraprocessats o pas de la joventut a la vida adulta són alguns dels temes que es troben en aquest llibre. Moltes persones de la meva edat podem sentir-nos identificades en algun d'aquests temes, plens de contradiccions i que plasmen les diferències entre les expectatives i les realitats.

Per altra banda, l'estil considero que és ben curiós. Simula molt bé l'acceleració, la pobresa i la poca concreció amb la qual actualment es pensa, es parla i s'actua. Acceleració perquè està ple de frases molt directes, ràpides i que semblen pensades sense embuts. Pobresa i poca cura per la llengua, en especial pel català, ja que està ple de barbarismes, de frases en castellà i en anglès. Poca concreció perquè hi ha fragments que són enrevessats, que marxen de la temàtica, són llargs i no especifiquen res.

Si us espereu una lectura alegre i plena d'optimisme aquest no és el vostre llibre. Però la vida està plena de contradiccions i aclucar els ulls tampoc és la solució. Per tant, recomano deixar de sentir-nos còmodes descobrir lectures com aquestes.

[jasulina · Rating 3 out of 5]

M'hauria agradat que m'hagués agradat molt més. No li poso menys nota perquè la personatge a vegades és "relatable". M'ha costat acabar-lo, perquè entro en un espiral de negativitat que no em cal, ja en tinc prou amb el meu propi. Sincerament, vaig escollir el llibre per la portada i perquè l'escriptora és una dona jove que viu a la precària bcn, fet que vaig pensar que connectaria bé amb mi, però es passa de subnoRRRmal. Potser això és el que vol transmetre l'autora... qui ho sap?

En fi, quedarà bé a la llibreria, això segur :)

[Jan Gomez i Solanes · Rating 3 out of 5]

La cançó "entre precari i privilegi" ho pot resumir bé. Més que reflexions del personatge són queixes que se't poden fer pesades.

I per què la gran majoria de les frases fetes són en castellà? M'ha posat molt nerviós aquest canvi sobtat i constant.

[Jorge Librito]

Parece que lo ha escrito la IA del angst nuestro generacional. He tenido que leérmelo como patinando por las palabras porque me parecía abrumador (para mal): rabia sin emoción no es nada.

[J. Kselles · Rating 3 out of 5]

En les formes reject els Filòlegs Catalans, embrace catanyolés. A tope amb això. Però igual no calia un altra novela de modernets barcelonins.

[Franz Xaver Canela · Rating 2 out of 5]

Interessant l'estil d'escriptura farcida, a mode de trencadís, de frases fetes i aforismes, expressions en castellà o anglès. En les primeres vint pàgines hi ha una descripció acurada, fins a la nàusea, dels vòmits de la protagonista. No per això l'hem de considerar una novel•la àcida. No ens hem de deixar impressionar pels àcids gàstrics. Hi ha un cert abús de les repeticions per subratllar alguns conceptes claus. El millor d'aquest llibre és la deconstrucció i reescriptura d'un conte de Quim Monzó. Aquest gir, com a exercici d'un club d'escriptura no estaria malament. Rodoreda, citada reiteradament, es manté lluny en aquell horitzó que albirà unes altres guerres i unes batalles quotidianes ben diferents. Novel•la intrascendent, però agradable de llegir.

[Marcos · Rating 4 out of 5]

és un bon llibre no me jodàis sou uns modernets pedants que creieu que ho sabeu tot i literalment no us ha agradat perquè us ha escupit a la cara les vostres vergonyes que us costa reconèixerç

Andrea Genovart t'estimo wapa

[Laura · Rating 2 out of 5]

Molt caca pedo culo pis wanna be Houellebecq però nye. No sé perquè ha guanyat un premi, la veritat

[Elia López · Rating 4 out of 5]

Que estrés y mira que estoy de vacaciones.

[Paulafm · Rating 4 out of 5]

Super recomanable per acompanyar la summer depression ✨

[Garazi · Rating 2 out of 5]

Me podía haber sentido identificada con la protagonista, estamos en una etapa vital parecia pero uf me ha costado muchisimo conectar
(Ha sido como un podcast de la pija y la quinqui si fueran jurrus)

[marcela · Rating 5 out of 5]

Vi hace un par de meses un clip de una entrevista con Andrea Genovart donde hablaban (algo así como) de lo «políticamente incorrecto» de ciertos enfoques en determinados temas a través de la voz de Alba, la protagonista de Consum preferent, y ella decía que su intención era que se pudiera percibir (algo así como) una barrera que delimitara claramente la voz interna, el monólogo extenso, verborreico y atropellado, y la voz en alto que los demás también escuchan de ella, la diferencia entre la voz entrenada y la voz descontrolada. Las voces de la cabeza y lo de fuera, vaya. Que quería representar todos esos pensamientos que no elegimos tener, pero que no podemos evitar. Tanto los que intentamos reprimir o censurar por nuestras propias convicciones que vamos perfeccionando con los años, como los que nos vienen, digamos, dados por defecto. La barrera entre lo que somos y lo que aparentamos o, mejor dicho, lo que (por x o por y) nos vemos obligados a enseñar, y por lo que nos van a percibir (asumimos) de una determinada forma. A mí me pareció una forma brillante de justificar el uso del flujo de conciencia, así que decidí obsesionarme completamente con Andrea Genovart a partir de entonces. Y lo que me encuentro, encima, es un texto tan ácido, tan hilarious —soy tan generación z que a veces me sale decir tonterías sin sentido en inglés, claro que sí, cómo no, así que busco traducciones que no sean gracioso, porque el libro me parece más que gracioso, que ese adjetivo aquí resulta casi escuálido, que tiene una intención de ser Otra Cosa, como por ejemplo, según Google Translator: regocijante— que a veces tenía que apartar los ojos del papel, y por eso he tardado más de lo que pensaba en leerlo a pesar de estar disfrutándolo un montón, porque había como muchas chispitas danzando en mi cabeza como locas. Defiendo hasta la muerte el uso del humor, el uso de la ironía, el darle una vuelta o dos o tres a las cosas, el insulto, la irreverencia, y es un batido de todo eso, burbujeante en un vasito. Busco sinónimos de brillante en WordReference para ver cuáles creo que funcionan mejor al lado de mi idea difusa del libro: radiante, refulgente, chispeante. Estaba pensando antes cómo se pone como verbo chispa, porque me parece que va por ahí.

Dejando de lado mi fanatismo desmedido (por la cara), creo que lo que me ha chispeado (?) más es: 1) formalmente me parece un portento, un alarde de estilo (heavy) y de ingenio puesto en función del estilo, me parece lúcido brillante chispeante etcétera el manejo de la lengua, es graciosísima y súper hábil, pero todo el rato*. Me tenía escribiendo uf y xd en los márgenes, todo el rato; 2) además de todo lo que envuelve la idea de apariencia, mi grandísima obsesión aquí ha sido con el elemento de la comida, el hambre y el consumo, evidente y central, claro, y de lo que la he visto hablar en otras entrevistas como un gesto de vincular la comida a una cosa más primitiva, algo sucio que hace Alba en soledad, donde engulle y se mancha y se atraca y tal , pero sin ser vista, un poco el juicio sobre los demás y sobre sí misma a partir de su ritual de la alimentación. Pero aparte de eso me da mucho que pensar sobre un tema que me ronda constantemente, que es la comida y su ritual también como algo de clase, lo que dice lo que nos metemos al cuerpo de nuestra condición, el tiempo del que disponemos tanto para cocinar como para hacer la compra, qué nos podemos permitir y qué no, en general cómo lo abordamos.

Creo, además, que el personaje de Alba ha sido entendido casi unilateralmente como una pequeña petarda, y eso me hace gracia, porque creo que ninguno nos soportamos a nosotros mismos justo porque convivimos con nosotros mismos como Alba convive consigo misma, y me gusta mucho cómo Andrea Genovart lo ha podido poner en palabrejas. Todos estamos también un poco perdidos, así, en general.

«ai, la vida, un frenesí, quin cansament»


*hay una cosa específica que hace en las páginas 48-50 (mi edición es la catalana, imagino que en la castellana por ahí igual) que me hizo muy feliz, también en la 74, me encanta el uso de las mayúsculas, el humor con el lenguaje puesto ya físicamente sobre un fondo blanco, en fin, muchas cosas, pero quería dejar esto por escrito por si acaso. La escena en la calle de la fiesta, la del despido, quérisaquérisa.

**en otro orden de cosas, mi único comentario feo podría ser que me ha dado mucha tirria la cantidad de proverbios españoles de estos megaclásicos en español todo el rato, pero todo el rato, quisiera saber si es un elemento más para que pensemos que Alba es una pequeña petarda o si solo me chirría a mí.

[LaLópezIborra · Rating 2 out of 5]

No la recomano: he acabat llegint-la en diagonal i no l'he abandonat perquè tinc club de lectura el proper dimarts i em faria vergonya dir que l'havia deixat a mitges.

Aspectes positius: aconseguir transmetre la sensació de desànim de part de la generació dels 30 anys que no veu futur ni té clar què ha de fer amb la vida. Fer-nos veure com viu la majoria, amb feines precàries, pisos depriments compartits i relacions por estables. També alguns aspectes d'estil, com la barreja català-castellà-anglès, les referències populars i quotidianes, la redacció d'escola sobre què vols ser de gran (magnífica!). El capítol que passa al poble castellà de l'àvia, tan típic i reconeixible, també m'ha agradat molt.

Aspectes negatius: el constant fluir de consciència de la protagonista, pàgines i pàgines sense punt i apart, amb voltes i voltes sobre els mateixos temes, que fa que no avancis en la lectura i tinguis ganes de saltar paràgrafs. La propia personalitat de l'Alba, negativa, envejosa, amb poca empenta, sense autoestima, desagradable, que fa que no puguis empatitzar ni un moment amb ella i que et sigui igual el que li passi (que no és molt, perquè el seu dia a dia és rutinari i es dedica a posar a parir a tothom mentre va d'un lloc a l'altre). El gust de l'autora per certs aspectes escatològics, com el vòmit (trigaré a tornar a menjar salmó fumat).

Potser sóc tan crítica amb una novel·la que ha estat Premi Anagrama perquè aquest libre m'agafa ja gran i no és una lectura per a mi, però realment he de dir que no m'ha agradat.

[Aina AB · Rating 3 out of 5]

Escrit en primera persona, gairebé com un monòleg interior, el llibre reflecteix el malestar d'una generació de joves (i no tant joves) que malden per trobar el seu lloc en un temps en el qual les feines, les parelles, les amistats i les llars són inestables.
L'escriptura vol reflectir aquesta angoixa vital amb un bon resultat, però que a vegades costa de seguir. La barreja de català, castellà i anglès és un reflex de com s'expressa molta gent, tot i que no deixa de ser una mica desconcertant, almenys al principi.
No espereu una gran trama o una novel·la que enganxi, però sí que és un bon reflex d'una generació.

[Israel S. · Rating 3 out of 5]

hay cosas de este libro que funcionan muy bien y otras tantas que no tanto, "així, en general". los últimos capítulos y los pensamientos de la protagonista me han resultado simplemente deliciosos de leer, cautivándome en la forma de escribir que tiene la autora. en muchas ocasiones parece que esté vomitando palabras sin poder frenar e incluso, a veces, sin sentido. y a pesar de ser una virtud en la obra, también puede resultar en algunas partes un castigo, haciendo que la lectura sea en ocasiones un poco tediosa. hay páginas, sobre todo en los primeros capítulos, en los que no conseguía entender párrafos enteros. puede que ese sea el sentimiento que quiere crear la autora, no sé.
no es para nada mal libro (le pondría tres estrellas y media si fuera posible), pero en su conjunto final tanto sorprende como decepciona a ratos.

[Julio César · Rating 2 out of 5]

Qué pocas reseñas que hay en castellano… Me desilusionó, esperaba algo más jugado literariamente, su único “recurso” es intercalar frases en catalán y en castellano (tengo que chusmear la edición original a ver cómo se las apaña sin eso siquiera). Los personajes son normalitos, la trama no es nada del otro mundo, y me cuesta entender qué le vio el jurado del premio que ganó. Pero bueno, entiendo que es “vendible” si le haces una buena prensa (tiene pasta de dossier). Caí en la trampa, no será la primera ni la última vez, son más listos que nosotros.

[Aura · Rating 3 out of 5]

aquest podria ser el pensament interior de qualsevol noia en la vintena vivint a la Barcelona del segle xxi… el que passa és que ja ho soc i per això potser m’ha cansat una mica :/

[Joana Llauradó · Rating 2 out of 5]

M'ha costat. La idea en sí bona, llibre picat que mostra el consum de temps, idees, personatges, persones d'avui en dia i de la societat. Però no hi he acabat d'entrar