Torturades: Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror

by Gemma Pasqual i Escrivà, Carla Vall i Duran (Contributor)

La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

318 pages, Paperback

Published March 22, 2023

About the author

Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana.
Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.

Reviews

[V · Rating 3 out of 5]

Interessant. El problema és que es fa molt repetitiu... però ho entenc, tracta situacions que s'han anat repetint al llarg de molts anys.

[Belén MoEs · Rating 5 out of 5]

⛓️‍💥 Torturades ⛓️‍💥
🖋️ Gemma Pasqual
📘 Comanegra
📖  pàgines
🏠 eBiblio 

Avui és el dia de l'eliminació de les violències contra les dones i us porto la ressenya d'un llibre què cal llegir perquè, com en moltíssims àmbits, l'esbiaix de gènere existeix fins i tot en les atrocitats.

A Torturades se'ns relaten les experiències, o millor dit horrors, que van passar moltes dones a la comissaria de Via Laietana.

Històries que ens porten a temps passats, a l'època franquista (que no puc entendre com algú pot voler que torni), però que també han perdurat fins fa no res i desconeixem si segueixen passant.

Tots els relats són per esgarrifar però les històries de la Carme Travesset i la Rampova crec que són de les més colpidores que he llegit.

Us deixo aquí baix quatre cites per a què us feu una idea del què podeu trobar en aquest llibre:

"S'empresona per no haver reprimit prou, per no haver aplicat la màxima violència com volia la metròpoli. En definitiva, s'empresona els que no es pleguen a la voluntat del poder constituït, s'intenta violentar llurs principis i valors perquè s'avinguin a abjurar de llurs conviccions. Volen que representin el paper i el símbol de la rendició. I jo, ben igual que ara, malgrat les dues anteriors detencions, no em vaig rendir."

"Era com una nina de drap a les seves mans, ells tan grans i jo tan petita."

"Acabava de tenir el meu primer fill, li estava donant el pit i la meva mare me'l va portar allà a la comissaria perquè li donés de mamar, els pits se'm rebentaven, tenia boles de llet per sota les aixelles; a la cel•la, me'ls havia d'anar buidant perquè em moria de dolor. Tenia molta febre."

"Me'n recordaré mentre visqui, encara que perdi la memòria. La tortura i els maltractaments no els oblidaré mai."

I amb aquesta lectura participo també al #Feminovembrist de la Far.

✅ Passa el test de Bechdel
✅ Escrit amb perspectiva de gènere

[Claudia · Rating 4 out of 5]

Un assaig necessari, encara que un pèl repetitiu per les seves circumstàncies, sobre les tortures que van patir moltes dones a la seu de Jefatura de Policia, a la Via Laietana. Pasqual abasta, amb les seves històries, des de principis del franquisme fins avui en dia, on encara s'utilitzen les seves dependències per a la tortura sense proves ni fonaments, violant totes les lleis existents. Joves, grans, independentistes, políticament dissidents, gitanes... tot i que no hi ha testimonis de cap dona migrant, sí que es reflecteixen les seves circumstàncies.

Al final hi ha un llistat dels torturadors i violadors, ben necessària perquè hi hagi un nom i cares ben definides. Només falta, com reclamen moltes de les seves víctimes, que es torni en un centre resignificador de les tortures més sagnants del franquisme i del feixisme, perquè mai caigui en l'oblit.

[David · Rating 4 out of 5]

Hi ha llibres necessaris i llibres necessaris que fan mal. Aquest és dels darrers.
La història verídica de 43 dones torturades al costat de casa nostra —Via Laietana, 43, Barcelona— des dels anys quaranta fins a la segona dècada del segle XXI, en mans de la policia, per ideologia i/o condició sexual.
Terrible, proper, per recordar-nos que no hem de mirar cap a una altra banda. Que aquestes coses passaven i passen a la porta del costat.

[TIRANT · Rating 4 out of 5]

Testimonis de vint-i-dues dones que patiren tortures en les dependències de la policia en Via Laierana, 43, autèntica cambra dels horrors. Al fet de la tortura s'afegeix la consideració del gènere com a agreujant. Moltes de les persones torturades ni tan sols van ser després condemnades. Però tampoc indemnitzades pel que hagueren de patir. Al final, una relació d'alguns torturadors, molts d'ells premiats i algun encara rn actiu. Un llibre necessari.