What do you think?
Rate this book
Els fils del mar
La Janira va créixer amb la prohibició d’apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l’aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme», li deia l’avia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s’emportava.
Tot i així la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.
Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l’acceptació d’un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.
Tot i així la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.
Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l’acceptació d’un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.
250 pages, Paperback
Published February 13, 2023
4 people are currently reading
109 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 38 reviews
March 16, 2023
M'ha semblat un llibre molt potent, i l'he de processar.
M'agrada molt com funciona com a metàfora, i trobo que la Inés Macpherson té una habilitat brutal per barrejar conceptes (bruixes, sirenes, què és un monstre,...) familiars del nostre imaginari sense anomenar-los de forma explícita i fent-ne una cosa nova. A més té un tipus de narrativa, que no sé si titllar de recursiva o d'obssesiva, que funciona molt bé.
Potser qüestionaria algun aspecte del marc de la història, però és brutal i té molta personalitat. És pur "weird".
Molt recomanable. No és la lectura més planera del món, però l'esforç val molt la pena.
M'agrada molt com funciona com a metàfora, i trobo que la Inés Macpherson té una habilitat brutal per barrejar conceptes (bruixes, sirenes, què és un monstre,...) familiars del nostre imaginari sense anomenar-los de forma explícita i fent-ne una cosa nova. A més té un tipus de narrativa, que no sé si titllar de recursiva o d'obssesiva, que funciona molt bé.
Potser qüestionaria algun aspecte del marc de la història, però és brutal i té molta personalitat. És pur "weird".
Molt recomanable. No és la lectura més planera del món, però l'esforç val molt la pena.
March 19, 2023
L’estil de Macpherson és preciós, domina molt bé el llenguatge poètic i ho reforça amb unes imatges molt poderoses, amb moltes dobles lectures i matisos. És llibre que s’ha de llegir en calma, i potser la seua redundància, volguda, com les ones de mar que van i venen, de vegades fan que la lectura es faci feixuga i costi entrar-hi. Però valoro l’atreviment i l’originalitat del que l’autora ens vol proposar, i com seguint la tradició del fantàstic (o transgredir-la) ens ofereix una veu molt personal.
October 6, 2023
Quina bona història que ha filat la Macpherson. Una novel•la que explica coses molt fortes agafant la forma d'un conte gòtic. Que no us espanti la classificació de "gènere", el que compta al capdavall és la bona literatura, i aquesta ho és.
January 14, 2024
3.5*
Una història d'històries, una metàfora, poètica i crua. La narrativa de McPherson s'endinsa en una accepció irada i un gaudi en el mirall de la reflexió sobre les relacions humanes i de gènere en la societat.
Una història d'històries, una metàfora, poètica i crua. La narrativa de McPherson s'endinsa en una accepció irada i un gaudi en el mirall de la reflexió sobre les relacions humanes i de gènere en la societat.
October 18, 2023
Una narració que llisca com allò que vol mostrar-nos, amb el dolor i el plaer d'una lectura d'alt nivell literari. He llegit altres coses de la Inés, i res com aquesta narració. Aquest llibre haurà de ser de lectura obligada per aquells que estimen la literatura. Penses que potser es fa una mica llarga la història, però quan arribes al final saps que voldries que anés més enllà, com la vida, i com ella, tot té una final. Esperem noves històries d'aquesta autora.
August 17, 2023
És el primer llibre que em vaig comprar d'aquesta editorial i certament m'ha sorprés agradablement, és una història diferent, arriscada i que m'ha enganxat, espero poder gaudir de més llibres d'aquesta autora.
September 24, 2025
És una història cruel i aterridora on l’autora fa servir una prosa poètica cuidada i delicada per descriure els horrors del poble de la protagonista i, fins i tot, escenes plenes de “sang i fetge”. Un contrast que aconsegueix unes imatges d’una gran potència que, no sé si m'acaba d'agradar, perduraran a la meva memòria molt de temps.
El món amb les seves característiques fantàstiques està molt ben construït. És molt fàcil creure-te'l. És un món claustrofòbic, però no una claustrofòbia física, és la societat la que lliga, limita, i no deixa ni respirar a les dones més joves. Us puc assegurar que les paraules de la Inés m’han fet sentir atrapat, impotent, dins d’aquell món, com si fos una de les dones que el pateixen.
Al principi m’ha costat enganxar-m’hi. No acabava de veure per on anava ni qui era aquí, però ha arribat un moment que tot ha fet “clic” i no he pogut deixar de llegir. Això no vol dir que hagi perdut el misteri, simplement he entrat en el joc de la Inés i volia saber més i més.
Apareixen molts personatges de dones joves, la majoria durant només unes poques pàgines, tot i això, l’autora ha aconseguit que empatitzi amb elles des del primer moment que apareixen. M'ha agradat aquest sentimental d'empatia per algú del qui no sabia gaire cosa, només el passat dels que havien sigut com ella.
Per acabar, aquest llibre no és només una aventura terrorífica, et fa pensar en la importància de mantenir i recuperar la memòria, les desigualtats, els prejudicis, les supersticions i el poder.
Una novel·la molt recomanable!
El món amb les seves característiques fantàstiques està molt ben construït. És molt fàcil creure-te'l. És un món claustrofòbic, però no una claustrofòbia física, és la societat la que lliga, limita, i no deixa ni respirar a les dones més joves. Us puc assegurar que les paraules de la Inés m’han fet sentir atrapat, impotent, dins d’aquell món, com si fos una de les dones que el pateixen.
Al principi m’ha costat enganxar-m’hi. No acabava de veure per on anava ni qui era aquí, però ha arribat un moment que tot ha fet “clic” i no he pogut deixar de llegir. Això no vol dir que hagi perdut el misteri, simplement he entrat en el joc de la Inés i volia saber més i més.
Apareixen molts personatges de dones joves, la majoria durant només unes poques pàgines, tot i això, l’autora ha aconseguit que empatitzi amb elles des del primer moment que apareixen. M'ha agradat aquest sentimental d'empatia per algú del qui no sabia gaire cosa, només el passat dels que havien sigut com ella.
Per acabar, aquest llibre no és només una aventura terrorífica, et fa pensar en la importància de mantenir i recuperar la memòria, les desigualtats, els prejudicis, les supersticions i el poder.
Una novel·la molt recomanable!
March 10, 2024
A very good book, that mixes fantasy with a little bit of horror (or a lot, depending on your stomach and imagination) and some magical realism, "Els fils del mar" is one of those unexpected surprises that "brightens" your day.
The story is simple (and short): a woman returns to the town where she grew up, and there, for some strange reason, she starts to see/remember the stories of other women. The style is pretty dreamy and sometimes a little bit dense, but suits the story perfectly, and, little by little, we start to see the message/secret behind Macpherson's words. The characters are also interesting, and the world that the author has created is one that is easy to immerse oneself in.
On the down side (if you think it is a downside) the message (control over women's bodies and lives) is so heavy-handed-ly delivered the only thing left for Macpherson to deliver it would be to hit the reader on the head with the book.
Small problem to have with a story/world so interesting.
The best: before you know it, you are living in Macpherson's world
The worst: the ending is a little bit weak; a little bit too heavy-handed
Alternatives: for some reason, this reminds me of Joanna Russ
7/10
(Catalan; original)
The story is simple (and short): a woman returns to the town where she grew up, and there, for some strange reason, she starts to see/remember the stories of other women. The style is pretty dreamy and sometimes a little bit dense, but suits the story perfectly, and, little by little, we start to see the message/secret behind Macpherson's words. The characters are also interesting, and the world that the author has created is one that is easy to immerse oneself in.
On the down side (if you think it is a downside) the message (control over women's bodies and lives) is so heavy-handed-ly delivered the only thing left for Macpherson to deliver it would be to hit the reader on the head with the book.
Small problem to have with a story/world so interesting.
The best: before you know it, you are living in Macpherson's world
The worst: the ending is a little bit weak; a little bit too heavy-handed
Alternatives: for some reason, this reminds me of Joanna Russ
7/10
(Catalan; original)
August 29, 2023
Serien 2,5 estrelles.
June 24, 2024
Uf, quin llibre. L'he començat sense tenir ni idea del que m'esperava i m'ha sorprès molt.
December 15, 2024
Com l'opressió a causa dels prejudicis, estigmes i el desconeixement poden causar ferides!
August 26, 2025
Novel·la fantàstica d'un poble a la vora del mar i el que els que hi habiten fan a les dones que mostren signes de ser diferents. Les que tenen el mar a dins.
March 10, 2023
Una novel•la diferent, amb tocs fantàstics, amb molta poesia narrativa combinada amb una càrrega de crítica social i antimasclista, que està molt bé.
Bona barreja molt interessant de psicologia, filosofia i fantasia, tot plegat narrat amb un estil i llenguatge carregat de sensacions, sentiments i sensibilitat femenina molt suggerents per qui llegeix l'història.
Lectura recomanable.
Bona barreja molt interessant de psicologia, filosofia i fantasia, tot plegat narrat amb un estil i llenguatge carregat de sensacions, sentiments i sensibilitat femenina molt suggerents per qui llegeix l'història.
Lectura recomanable.
April 15, 2024
Totes les històries havien parlat de monstres i horrors, però ningú li havia dit res d’aquella bellesa, probablement perquè ningú l’havia vist mai.
December 12, 2023
Això és com, quan en un restaurant, demanes un plat perquè els seus ingredients prometen una bona menja. Si està cuinat amb un mínim de gràcia, el resultat serà satisfactori.
(Quina merda de comparació, no faré més ressenyes amb gana).
Aquí hi tenim la història d’un poble en un indret impossible de situar. Un ambient angoixant i una violència marcada per la superstició, tot escrit amb un llenguatge poètic i ple de simbologia, amb el mar com a protagonista, com a metàfora i com a horitzó. Tot i que té moments “irregulars”o repetitius i es desinfla una mica cap a la meitat del llibre, m’ha agradat i m’ha estat impossible no pensar en La mort i la primavera de la gran Rodoreda.
(Quina merda de comparació, no faré més ressenyes amb gana).
Aquí hi tenim la història d’un poble en un indret impossible de situar. Un ambient angoixant i una violència marcada per la superstició, tot escrit amb un llenguatge poètic i ple de simbologia, amb el mar com a protagonista, com a metàfora i com a horitzó. Tot i que té moments “irregulars”o repetitius i es desinfla una mica cap a la meitat del llibre, m’ha agradat i m’ha estat impossible no pensar en La mort i la primavera de la gran Rodoreda.
April 21, 2023
Una noia torna al seu poble natal, ara en ruïnes, i recorda les històries de les vides perdudes, dels noms gravats a les pedres que porta dins una bossa. De totes les dones que van morir assassinades per ser elles mateixes i seguir els seus instints naturals. Per ser precioses, fortes i lliures. Per escoltar la crida del Mar i desobeir les lleis creades pels mascles d’aquell món.
És una faula, sí. És fantasia i explica una historia en un món impossible, una ficció, sí. Però la Inés Macpherson em fa plorar, des de la primera mort fins a l’última, passant per totes i cadascuna de les tortures físiques i psicològiques a les que son sotmeses les protagonistes d’aquesta historia de múltiples veus i un sol cor.
Per que parla de la meva vida, de la teva, de la de totes les víctimes.
Parla de dones, però podria perfectament estar parlant de qualsevol que no formi part del grup principal d’una societat. En el nostre cas, del hetero-patriarcat-blanc-aburgesat-patronal.
Quants cops has volgut nedar contra corrent i t’has ofegat? Quants cops has volgut queixar-te per una situació injusta, per canviar-la, i algú que forma part de la Institució, un membre privilegiat, t’ha fet callar amb amenaces i por? I calles, i acotes el cap, per que saps que, una miqueta t’ho deixen fer, per que ets rara i tothom et coneix, però no inflis massa els nassos o et trobaràs esbudellada i cremada a la foguera.
Això és el que la Inés Macpherson aconsegueix transmetre amb el seu talent increïble: impotència, ràbia, dolor, pena...la mort física i la que és pitjor, la mort de l’anima, la que, quan la pateixes, deixes de lluitar per que ja no tens més forces.
Domina l’art de l’escriptura totalment, trama perfecte, bon ritme, personatges super detallats i creïbles des de les principals noies fins a les velles avies, passant pels assassins i pel pobre noi innocent (o no) que segurament és tan víctima com elles.
La Inés t’agafa la carn de sota les costelles i t’obliga a entrar dins la seva caleta, sota la Cova de la Bruixa, i la ressaca i la mala mar t’arrossega dins del mar i no et deixa anar, no pots escapar. T’atrapa. T’explica la seva historia. I quan t’allibera, t’adones que prefereixes viure dins del mar coberta per la xarxa que forma els seus fils, que haver de sortir fora i tornar a la vida real.
Un llibre que atrapa. Perfecte tant en estil com amb aportació de la informació. Gir final inevitable. Un crit de ràbia a la injustícia. Ni massa llarg ni massa curt. Perfecte.
És una faula, sí. És fantasia i explica una historia en un món impossible, una ficció, sí. Però la Inés Macpherson em fa plorar, des de la primera mort fins a l’última, passant per totes i cadascuna de les tortures físiques i psicològiques a les que son sotmeses les protagonistes d’aquesta historia de múltiples veus i un sol cor.
Per que parla de la meva vida, de la teva, de la de totes les víctimes.
Parla de dones, però podria perfectament estar parlant de qualsevol que no formi part del grup principal d’una societat. En el nostre cas, del hetero-patriarcat-blanc-aburgesat-patronal.
Quants cops has volgut nedar contra corrent i t’has ofegat? Quants cops has volgut queixar-te per una situació injusta, per canviar-la, i algú que forma part de la Institució, un membre privilegiat, t’ha fet callar amb amenaces i por? I calles, i acotes el cap, per que saps que, una miqueta t’ho deixen fer, per que ets rara i tothom et coneix, però no inflis massa els nassos o et trobaràs esbudellada i cremada a la foguera.
Això és el que la Inés Macpherson aconsegueix transmetre amb el seu talent increïble: impotència, ràbia, dolor, pena...la mort física i la que és pitjor, la mort de l’anima, la que, quan la pateixes, deixes de lluitar per que ja no tens més forces.
Domina l’art de l’escriptura totalment, trama perfecte, bon ritme, personatges super detallats i creïbles des de les principals noies fins a les velles avies, passant pels assassins i pel pobre noi innocent (o no) que segurament és tan víctima com elles.
La Inés t’agafa la carn de sota les costelles i t’obliga a entrar dins la seva caleta, sota la Cova de la Bruixa, i la ressaca i la mala mar t’arrossega dins del mar i no et deixa anar, no pots escapar. T’atrapa. T’explica la seva historia. I quan t’allibera, t’adones que prefereixes viure dins del mar coberta per la xarxa que forma els seus fils, que haver de sortir fora i tornar a la vida real.
Un llibre que atrapa. Perfecte tant en estil com amb aportació de la informació. Gir final inevitable. Un crit de ràbia a la injustícia. Ni massa llarg ni massa curt. Perfecte.
May 5, 2023
El mar és sens dubte un dels elements més meravellosos que tenim, barreja de caliu i misteri, suposo que per això és la font d’inspiració de milers d’històries, mites i llegendes. Moltes vegades, les dones no en sortim massa ben parades: Les sirenes i els seus cants que busquen l’infortuni dels pescadors, les dones d’aigua enteses com a bruixes. D’això i de molt més, en parla el llibre que us recomano.
Es tracta de “Els fils del mar” de la Inés Macpherson editat per Specula. La història es troba centrada en la Janira, una de tantes noies a qui se’ls ha prohibit entrar al mar en un poble ancorat en uns costums diguem-ne una mica antiquats basats en la creença de llegendes que han anat passant de boca en boca. De la seva mà, anirem coneixen el seu poble arran de mar, abandonat pels seus habitants, diuen que per culpa d’un mar enfadat amb ells.
La Janira explicarà que en aquest poble, no ensenyaven les nenes a nedar i els prohibien banyar-s’hi. Només els homes tenen privilegis. Quan elles s’hi han apropat, les han castigades lligant-les al llit a les fosques.. L’Eva, la Mara i la Sílvia són torturades: han incomplert les normes.
La Janira anirà reconstruint la seva infantesa, recuperant la memòria de la seva amiga Ona, la misteriosa desaparició de la Jana, les acusacions de bruixeria a l’Alix i l’Eire, els homes que mantenen la certesa absoluta sobre el que han de poder fer les dones... I el mar, omnipresent en la novel·la, que es mostra un espai màgic i desconegut, i per tant, que genera reticència i por.
“Els fils del mar” ens parla del control patriarcal que vol a les dones atemorides, dominades i sense voluntat, sotmeses a base de mites i llegendes, i torturades si incompleixen les normes establertes: "Les dones són terra, i han de tenir arrels. Res d’aigua"
Una obra escrita amb un llenguatge molt poètic que ens bressola com el mar que descriu, però alhora et sacseja com una forta onada. Deliciosa.
Es tracta de “Els fils del mar” de la Inés Macpherson editat per Specula. La història es troba centrada en la Janira, una de tantes noies a qui se’ls ha prohibit entrar al mar en un poble ancorat en uns costums diguem-ne una mica antiquats basats en la creença de llegendes que han anat passant de boca en boca. De la seva mà, anirem coneixen el seu poble arran de mar, abandonat pels seus habitants, diuen que per culpa d’un mar enfadat amb ells.
La Janira explicarà que en aquest poble, no ensenyaven les nenes a nedar i els prohibien banyar-s’hi. Només els homes tenen privilegis. Quan elles s’hi han apropat, les han castigades lligant-les al llit a les fosques.. L’Eva, la Mara i la Sílvia són torturades: han incomplert les normes.
La Janira anirà reconstruint la seva infantesa, recuperant la memòria de la seva amiga Ona, la misteriosa desaparició de la Jana, les acusacions de bruixeria a l’Alix i l’Eire, els homes que mantenen la certesa absoluta sobre el que han de poder fer les dones... I el mar, omnipresent en la novel·la, que es mostra un espai màgic i desconegut, i per tant, que genera reticència i por.
“Els fils del mar” ens parla del control patriarcal que vol a les dones atemorides, dominades i sense voluntat, sotmeses a base de mites i llegendes, i torturades si incompleixen les normes establertes: "Les dones són terra, i han de tenir arrels. Res d’aigua"
Una obra escrita amb un llenguatge molt poètic que ens bressola com el mar que descriu, però alhora et sacseja com una forta onada. Deliciosa.
October 31, 2023
Brutal l’atmosfera que ha creat la Ines Macpherson carregat de bellesa i crueltat a parts iguals. Ens trobem una ona a la llibertat femenina i a ser una mateixa, seguint el seu instint, i com la societat intenta per tots el medis que no sigui així a base de sofriment, repressió i empresonament.
En la descripció diu que les dones que s’apropen al mar se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme, però segons vas llegint la pròpia historia et fa rumiar qui es realment el monstre en aquesta historia.
El llibre m’ha fet enfadar, indignar, a vegades somriure i sobre tot tenir un sentiment de nostàlgia, concretament a les parts de la Janira, i crec que es d’aquest que has de tornar a llegir avanç s’ha t’oblidi del tot, per poder entendre els detalls de la primera part.
En la descripció diu que les dones que s’apropen al mar se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme, però segons vas llegint la pròpia historia et fa rumiar qui es realment el monstre en aquesta historia.
El llibre m’ha fet enfadar, indignar, a vegades somriure i sobre tot tenir un sentiment de nostàlgia, concretament a les parts de la Janira, i crec que es d’aquest que has de tornar a llegir avanç s’ha t’oblidi del tot, per poder entendre els detalls de la primera part.
August 13, 2024
És un llibre magistral. Molt bonic, molt dur, molt real i alhora molt màgic.
Una història que ens parla d'històries de dones marcades per la diferència, per allò que no és acceptat en societat, per allò que les obliguen a amagar fins que les tanquen i perden tota la seva essència.
Una història d'aigua i terra amb erotisme i violència.
Em va costar un parell de capítols entrar-hi, però... Quina meravella.
Una història que ens parla d'històries de dones marcades per la diferència, per allò que no és acceptat en societat, per allò que les obliguen a amagar fins que les tanquen i perden tota la seva essència.
Una història d'aigua i terra amb erotisme i violència.
Em va costar un parell de capítols entrar-hi, però... Quina meravella.
September 2, 2024
La història m’ha agradat molt! Així com els seus personatges i el món construït.
Si que és veritat que l’estil d’escriptura, sobretot al principi on tot sembla més abstracte o poètic, ha fet que em costès agafar embrenzida. Però quan ja has fet un quart de llibre o així comença a tenir bon ritme i et costa parar.
Crec que l’autora podria haver jugat una mica amagant algun detall que s’explica al principi i ensenyant-ho a les últimes pàgines per tenir un d’aquells moments “mind-blowing”.
Si que és veritat que l’estil d’escriptura, sobretot al principi on tot sembla més abstracte o poètic, ha fet que em costès agafar embrenzida. Però quan ja has fet un quart de llibre o així comença a tenir bon ritme i et costa parar.
Crec que l’autora podria haver jugat una mica amagant algun detall que s’explica al principi i ensenyant-ho a les últimes pàgines per tenir un d’aquells moments “mind-blowing”.
August 10, 2023
Bona història, pròxima a les narracions orals, una mica experimental. És una aposta arriscada i se n surt prou bé. Com a crítica diria que a mi se m'han fet feixucs alguns trossos perquè és força descriptiu però crec que la intenció es guanyar visualitat i ho aconsegueix. Ciència ficció? potser, no ho sé.
August 31, 2024
Janira vuelve a su hogar y en el mar trenza las historias de las que la precedieron y la suya propia haciendo un recorrido por los oscuros recovecos del alma humana.
Oscura, desgarradora e impactante. Con un lenguaje poético se va desenredando la madeja de acontecimientos que te mantiene atado hasta su final. Es duro ver que no estamos tan lejos de alguna de las cosas que se narran.
Oscura, desgarradora e impactante. Con un lenguaje poético se va desenredando la madeja de acontecimientos que te mantiene atado hasta su final. Es duro ver que no estamos tan lejos de alguna de las cosas que se narran.
May 21, 2025
M'ha costat llegir-lo, entrar en el tema és difícil, el començava i el deixava, al cap d'uns dies hi tornava i durava poc. M'ha costat compendre el que volia dir, massa de fantasia i experimental, no agrada ni deixa d'agradar, una sensació extranya.
June 19, 2023
He acabat el llibre i em veig incapaç d’escriure una ressenya que li faci justícia. Una història intensa, dura que amaga un missatge clar.
January 7, 2024
Uff quina ràbia al llegir algunes parts, quines ganes de carregar-s'ho tot 🤣.
February 11, 2024
Un llibre fascinant, que combina moments de gran bellesa amb d'altres de terribles i cruels.
February 13, 2024
M'he embafat de mar en aquesta història que es fa un xic repetitiva, però està ben escrita i lligada amb els fils del mar.
July 4, 2024
Un llibre molt molt especial 💦✨
March 9, 2025
Tres estels i mig.
Displaying 1 - 30 of 38 reviews