El llibre conté 15 cartes de Rodoreda a Riba, la darrera de les quals de fet és de l'Obiols, del juny 1941 fins al desembre 1942 i una postal-formulari, imposat per l'ocupant alemany, de l'any 1940. Tot plegat ocupa 26 pàgines.
A més, conté tres contes de la França ocupada (el subtítol del llibre és "Cartes i contes de la França ocupada"), el primer "Cop de lluna", el més llarg, és d'un refugiat català que per fugir dels camps més durs (com volia fer l'Obiols i primer no va poder i després no li va caldre), va a ajudar un vell en una granja molt precària, un vell vidu que resulta ser boig.
El segon, "Nocturn", és d'un refugiat espanyol que va a casa d'un veí a telefonar a un metge perquè la seva dona és a punt de donar a llum i no pot complir la seva missió.
El tercer és "Nit i boira", gràcies al qual Rodoreda es converteix en "el primer autor català i espanyol que escriu sobre els camps nazis", amb aquest conte "publicat a Mèxic el 1947" (pàgina 118, en l'article de 4 historiadors-periodistes sobre la figura d'Otto, el cap de l'Obiols quan treballà per a l'organització Todt, article que és la part final del llibre).
Els dos primers contes pertanyen ara al recull "Vint-i-dos contes" (1958), mentre que el tercer pertany actualment a "Semblava de seda i altres contes" (1978).
En l'article final sobre Otto, també s'esmenta el conte "Mort de Lisa Sperling", que no ha estat inclòs com a conte de la França ocupada en aquest recull.
Les cartes són interessants, els contes també, a part de la unitat temàtica amb les cartes, com també ho és l'informe final sobre l'Otto i l'Obiols i la "zona grisa" on segurament van estar en treballar a l'organització Todt.