Ells no saben res. Cartes i contes de la França ocupada

by Mercè Rodoreda

Ells no saben res segueix tres rastres. Comença per les cartes escrites a Carles Riba entre 1941 i 1942. On Rodoreda expressa l’ànsia de veure Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França: de ser detingut, internat, deportat… Qui escriu és una dona que no té escrúpols quan implora ajut per l’amant.

Continua amb tres contes sobre la vida dels homes refugiats a la França ocupada: la incertesa i els destins catastròfics a que s’enfrontaven és la matèria de “Cop de lluna”, “Nocturn” i “Nit i boira”.
Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papá Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa.

Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papá Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa.

128 pages, Paperback

Published March 1, 2023

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[Abril · Rating 3 out of 5]

3,5 ⭐️

Ressenya a Instagram @paginesdabril

[Mireia · Rating 5 out of 5]

«Procuraré no amoïnar-vos més, amic Riba, i m'esforçaré a prendre el que vingui amb més calma i no amb l'esverament d'un gat quan li trepitgen la cua».

M'hagués agradat llegir més correspondència a tres bandes entre Rodoreda, Obiols i Riba. Interessantíssim l'epíleg sobre Otto, i esgarrifosos els tres contes de Rodoreda, especialment 'Nil i boira'.

[Berta · Rating 3 out of 5]

prou bé, sobretot l’epíleg sobre el personatge otto

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 3 out of 5]

Lo que més m'ha agradat és s'article final, que xerra de n'Otto i n'Obiols i de sa seva relació/col·laboració amb s'Alemanya nazi.

[Laia Camprubí · Rating 5 out of 5]

No em cansaré mai de llegir sobre la vida dels escriptors catalans a l'exili, i sobretot, entendre una mica millor l'estimada Rodoreda.

[iso piso · Rating 5 out of 5]

genial! molt recomanable per qualsevol rododerista.

[Pavitx · Rating 5 out of 5]

El llibre conté 15 cartes de Rodoreda a Riba, la darrera de les quals de fet és de l'Obiols, del juny 1941 fins al desembre 1942 i una postal-formulari, imposat per l'ocupant alemany, de l'any 1940. Tot plegat ocupa 26 pàgines.
A més, conté tres contes de la França ocupada (el subtítol del llibre és "Cartes i contes de la França ocupada"), el primer "Cop de lluna", el més llarg, és d'un refugiat català que per fugir dels camps més durs (com volia fer l'Obiols i primer no va poder i després no li va caldre), va a ajudar un vell en una granja molt precària, un vell vidu que resulta ser boig.
El segon, "Nocturn", és d'un refugiat espanyol que va a casa d'un veí a telefonar a un metge perquè la seva dona és a punt de donar a llum i no pot complir la seva missió.
El tercer és "Nit i boira", gràcies al qual Rodoreda es converteix en "el primer autor català i espanyol que escriu sobre els camps nazis", amb aquest conte "publicat a Mèxic el 1947" (pàgina 118, en l'article de 4 historiadors-periodistes sobre la figura d'Otto, el cap de l'Obiols quan treballà per a l'organització Todt, article que és la part final del llibre).
Els dos primers contes pertanyen ara al recull "Vint-i-dos contes" (1958), mentre que el tercer pertany actualment a "Semblava de seda i altres contes" (1978).
En l'article final sobre Otto, també s'esmenta el conte "Mort de Lisa Sperling", que no ha estat inclòs com a conte de la França ocupada en aquest recull.

Les cartes són interessants, els contes també, a part de la unitat temàtica amb les cartes, com també ho és l'informe final sobre l'Otto i l'Obiols i la "zona grisa" on segurament van estar en treballar a l'organització Todt.

[jana · Rating 4 out of 5]

no em cansaré mai de llegir a rodoreda i a tot aquell qui en parli. en aquest recull he descobert una rodoreda vulnerable i insegura que anhela el benestar del seu amat a més de tres contes excepcionals dels qual en destaco el primer per la semblança amb víctor català i lo brillant que és rodoreda . finalment, m’ha semblat interessant l’apunt que fan d’aquest tal otto car serveix per entendre millor la figura d’obiols que malgrat el què se’n pugui dir per mi és la persona que va fer créixer (i néixer) l’amor en rodoreda.

[Daniel Recasens Salvador · Rating 3 out of 5]

Una altra manera(més) d’apropar-nos a Rodoreda i també Obiols i l’època de Bordeus. En un sol volum, no especialment extens, hi trobem la primera persona de les cartes, la ficció dels contes i la mirada estudiosa que busca objectivitat. Gens malament.

[ariadna lópez · Rating 5 out of 5]

rodoreda mai decepciona❤️‍🩹

[Lucía Padrón Zappettini · Rating 4 out of 5]

Rodoreda zona de confort

[Elvira · Rating 4 out of 5]

4'5/5