What do you think?
Rate this book
Seré el teu mirall
Barcelona, 2003. En Jaume Pedrol és un professor de literatura retirat abans d’hora i de mala manera. Després de perdre un amic i una orella amb pocs dies de marge, ho deixa tot i acaba treballant en un bar de mala mort del Raval. Allà, per atzar, li salva la pell a un personatge tèrbol que està ficat en una teranyina de negocis corruptes. Com a «agraïment», aquest home li ofereix una feina en una immobiliària fantasma que es dedica a blanquejar diners de grans fortunes. En Jaume accepta l’oferta, i allà topa amb en Vallès, un arquitecte milionari obsedit en comprar una colla de remuntes aberrants que afecten edificis històrics de la ciutat. Vol enderrocar-les, esborrar-les del mapa, i en Jaume s’haurà de barallar amb aquest caprici. Tots dos, com la mateixa ciutat, intenten redimir-se dels pecats del passat, i això no és fàcil.
357 pages, Paperback
Published March 1, 2023
4 people are currently reading
19 people want to read
About the author
Lluís-Anton Baulenas
59 books7 followersLluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) is a Catalan novelist, translator and playwright.
Among his works are the novels Rampoines 451 (Good-for-Nothing 451, 1990), Noms à la sorra (Names in the Sand, 1995), which was a finalist for the Sant Jordi Prize, Alfons XIV (1997), also a finalist for the Sant Jordi Prize, El fil de plata (The Silver Thread, 1998), which was awarded the Serra d'Or Critics’ Prize, and La felicitat (Happiness, 2001), which received the Prudenci Bertrana Prize.
In 2005 Baulenas won the most prestigious award in Catalan letters, the Ramon Llull prize, for his novel Per un sac d’ossos (For a Sack of Bones), dealing with the Spanish civil war. The Toronto Star, reviewing the English translation (July 13, 2008), commented that "Baulenas is an accomplished storyteller whose narrative never falters, never veers off-course, never relinquishes its hold on the reader."
Among his works are the novels Rampoines 451 (Good-for-Nothing 451, 1990), Noms à la sorra (Names in the Sand, 1995), which was a finalist for the Sant Jordi Prize, Alfons XIV (1997), also a finalist for the Sant Jordi Prize, El fil de plata (The Silver Thread, 1998), which was awarded the Serra d'Or Critics’ Prize, and La felicitat (Happiness, 2001), which received the Prudenci Bertrana Prize.
In 2005 Baulenas won the most prestigious award in Catalan letters, the Ramon Llull prize, for his novel Per un sac d’ossos (For a Sack of Bones), dealing with the Spanish civil war. The Toronto Star, reviewing the English translation (July 13, 2008), commented that "Baulenas is an accomplished storyteller whose narrative never falters, never veers off-course, never relinquishes its hold on the reader."
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
June 13, 2023
He de reconèixer que m ha costat acabar aquest llibre, però he gaudit molt de la lectura.
Baulenas ens presenta personatges complexos entortolligats en una trama amb clarobscurs igual que la ciutat on es desenvolupa l'acció, Barcelona.
Aquesta història, no deixa de ser un petit anàlisis de com era la ciutat en un determinat període de temps.
Una lectura complex però molt interessant
El millor: Tota la història de les remuntes
Baulenas ens presenta personatges complexos entortolligats en una trama amb clarobscurs igual que la ciutat on es desenvolupa l'acció, Barcelona.
Aquesta història, no deixa de ser un petit anàlisis de com era la ciutat en un determinat període de temps.
Una lectura complex però molt interessant
El millor: Tota la història de les remuntes
December 7, 2025
És un llibre ambiciós, que està escrit molt bé tècnicament, però que no aconsegueix una premissa fonamental: la connexió amb el protagonista.
Tot i l’ús de la primera persona, la distància entre narrador i lector se m’ha fet una barrera que no m’ha permès empatitzar amb els problemes, molts i seriosos, del protagonista.
És ambiciós perquè vol barrejar tres grans aspectes situats a la Barcelona del 2003: la crisi existencial permanent en la qual viu immers el protagonista, una trama negra de corrupció amb blanquejament de diners i una actitud violenta i “gangsteril” un pèl forçada de l’elit econòmica catalana. A més d’aquests dos temes, la ciutat de Barcelona té un paper important i se li intenta donar el caràcter d’un personatge.
Precisament, aquest tercer aspecte és el menys reeixit i el que he percebut més forçat. Mentre l’autor és capaç de donar-nos unes imatges potents de Barcelona, a la vegada hi barreja aspectes molt subjectius i generals que es podrien atribuir a qualsevol gran ciutat.
Em sembla que aquesta presència important de la ciutat i l’excés d’introspeccions del protagonista en referència a ella, es deu al fet que aquest llibre va ser presentat, i en va ser el guanyador, del premi Santa Eulàlia, on el requisit és que les propostes estiguin ambientades totalment o parcialment a Barcelona, i que es considerin aportacions valuoses a la literatura sobre la ciutat.
A la vegada, l’autor ens planteja diferents subtrames, més o menys versemblants, que no acaben de tancar-se amb prou solidesa, i fa perdre l’interès, o més ben dit, crea un sentiment de desengany i decepció en el lector.
En canvi, m’ha descobert un aspecte molt interessant de la ciutat, del que tenia poc coneixement. Les remuntes que es van fer a l’eixample durant el franquisme, i que a més d’una operació clarament especulativa i corrupta de l’època, va representar un atemptat contra l’estètica de la ciutat. El personatge secundari que lliga el tema de les remuntes amb la trama és molt poc versemblant i resta força a la història.
Un altre aspecte del qual penso que l’autor abusa, és la tirallonga de personatges que no paren d’acudir a l’agència immobiliària, tapadora del negoci de blanquejament, que dirigeix el protagonista. Fa la sensació que són pàgines per omplir i arribar a un nombre concret de paraules predeterminat prèviament.
No es pot dir que sigui un mal llibre, perquè no ho és, però la sensació final que me n’enduc és la de poca connexió amb el protagonista, que podria haver estat un personatge molt interessant, i la de muntatge forçat de temes.
Li dono tres estrelles, l’equivalent per mi d’un 6, que tenint en compte el panorama actual de la literatura catalana que ha caigut a les meves mans, i la meva exigència, no està gens malament.
Ep! I que avergonyit de conèixer l’autor només pel nom, miraré de llegir alguna de les seves obres anteriors.
Salut!
Tot i l’ús de la primera persona, la distància entre narrador i lector se m’ha fet una barrera que no m’ha permès empatitzar amb els problemes, molts i seriosos, del protagonista.
És ambiciós perquè vol barrejar tres grans aspectes situats a la Barcelona del 2003: la crisi existencial permanent en la qual viu immers el protagonista, una trama negra de corrupció amb blanquejament de diners i una actitud violenta i “gangsteril” un pèl forçada de l’elit econòmica catalana. A més d’aquests dos temes, la ciutat de Barcelona té un paper important i se li intenta donar el caràcter d’un personatge.
Precisament, aquest tercer aspecte és el menys reeixit i el que he percebut més forçat. Mentre l’autor és capaç de donar-nos unes imatges potents de Barcelona, a la vegada hi barreja aspectes molt subjectius i generals que es podrien atribuir a qualsevol gran ciutat.
Em sembla que aquesta presència important de la ciutat i l’excés d’introspeccions del protagonista en referència a ella, es deu al fet que aquest llibre va ser presentat, i en va ser el guanyador, del premi Santa Eulàlia, on el requisit és que les propostes estiguin ambientades totalment o parcialment a Barcelona, i que es considerin aportacions valuoses a la literatura sobre la ciutat.
A la vegada, l’autor ens planteja diferents subtrames, més o menys versemblants, que no acaben de tancar-se amb prou solidesa, i fa perdre l’interès, o més ben dit, crea un sentiment de desengany i decepció en el lector.
En canvi, m’ha descobert un aspecte molt interessant de la ciutat, del que tenia poc coneixement. Les remuntes que es van fer a l’eixample durant el franquisme, i que a més d’una operació clarament especulativa i corrupta de l’època, va representar un atemptat contra l’estètica de la ciutat. El personatge secundari que lliga el tema de les remuntes amb la trama és molt poc versemblant i resta força a la història.
Un altre aspecte del qual penso que l’autor abusa, és la tirallonga de personatges que no paren d’acudir a l’agència immobiliària, tapadora del negoci de blanquejament, que dirigeix el protagonista. Fa la sensació que són pàgines per omplir i arribar a un nombre concret de paraules predeterminat prèviament.
No es pot dir que sigui un mal llibre, perquè no ho és, però la sensació final que me n’enduc és la de poca connexió amb el protagonista, que podria haver estat un personatge molt interessant, i la de muntatge forçat de temes.
Li dono tres estrelles, l’equivalent per mi d’un 6, que tenint en compte el panorama actual de la literatura catalana que ha caigut a les meves mans, i la meva exigència, no està gens malament.
Ep! I que avergonyit de conèixer l’autor només pel nom, miraré de llegir alguna de les seves obres anteriors.
Salut!
May 25, 2023
De vegades ser massa bona persona pot comportar més perills que avantatges. Quan en Jaume Pedrol salva l'Amadeu Torà d'un bon embolic, aquest li ofereix una feina molt ben pagada per treure'l del pou on treballa. El posa al capdavant d'una immobiliària de luxe que en realitat és un negoci fantasma per amagar altres transaccions.
Al principi tot va bé i en Pedrol, que arrossega una trista història vital i a qui li falta una orella, es guanya bé la vida, just quan està a punt de complir la seixantena i no tenia gaires esperances. Però l'aparició d'en Vallès i el seu estrafolari encàrrec ho capgira tot. L'ancià arquitecte vol redempció. En època franquista va ser responsable de projectar diverses remuntes, pisos afegits sense cap criteri estètic sobre edificis que avui tenen valor històric. Vol comprar-los per esborrar les remuntes del mapa i així marxar a la tomba amb la consciència tranquil·la.
Aquesta empresa li farà conèixer una Barcelona que li era desconeguda, i a nosaltres també: la de les elits econòmiques i financeres que mouen quantitats de diners inimaginables. I on hi ha diners hi ha cobdícia, lluites de poder i violència. De retruc se'ns explica la història arquitectònica barcelonina de l'últim segle, que resulta molt interessant.
El primer premi Santa Eulàlia m'ha semblat àgil de llegir i força absorbent, però no totes les subtrames que conté m'han despertat el mateix interès. La principal, que converteix la ciutat en un personatge més, m'ha enganxat i he après coses. Però alguns aspectes de la vida personal d'en Jaume Pedrol i la corrua de clients de la immobiliària allarguen el llibre innecessàriament. Tot i així, és molt llegidor de principi a fi i conté una història força fosca que val la pena conèixer.
(SERGI)
Al principi tot va bé i en Pedrol, que arrossega una trista història vital i a qui li falta una orella, es guanya bé la vida, just quan està a punt de complir la seixantena i no tenia gaires esperances. Però l'aparició d'en Vallès i el seu estrafolari encàrrec ho capgira tot. L'ancià arquitecte vol redempció. En època franquista va ser responsable de projectar diverses remuntes, pisos afegits sense cap criteri estètic sobre edificis que avui tenen valor històric. Vol comprar-los per esborrar les remuntes del mapa i així marxar a la tomba amb la consciència tranquil·la.
Aquesta empresa li farà conèixer una Barcelona que li era desconeguda, i a nosaltres també: la de les elits econòmiques i financeres que mouen quantitats de diners inimaginables. I on hi ha diners hi ha cobdícia, lluites de poder i violència. De retruc se'ns explica la història arquitectònica barcelonina de l'últim segle, que resulta molt interessant.
El primer premi Santa Eulàlia m'ha semblat àgil de llegir i força absorbent, però no totes les subtrames que conté m'han despertat el mateix interès. La principal, que converteix la ciutat en un personatge més, m'ha enganxat i he après coses. Però alguns aspectes de la vida personal d'en Jaume Pedrol i la corrua de clients de la immobiliària allarguen el llibre innecessàriament. Tot i així, és molt llegidor de principi a fi i conté una història força fosca que val la pena conèixer.
(SERGI)
August 17, 2025
No és només la història i els personatges —complexos, fràgils, contradictoris— sinó la manera com tot plegat està escrit, amb un llenguatge proper i molt humà, que et fa sentir que allò que llegeixes podria ser la vida real.
El que més m’ha captivat és com Baulenas parla de Barcelona. No és la postal turística ni tampoc la ciutat idealitzada: és una Barcelona plena de llums i ombres, de racons on batega la vida quotidiana, amb la seva bellesa i la seva cruesa. Llegint-la, tens la sensació de caminar pels seus carrers, de veure-hi la gent i de percebre’n l’ànima.
El llibre et posa davant d’un mirall, literal i metafòric, i t’obliga a veure’t reflectit en les històries dels altres. Hi ha passatges que emocionen, d’altres que incomoden, però tots tenen aquella veritat que només s’aconsegueix quan un autor escriu amb total sinceritat.
És un llibre que et remou, et fa pensar i et deixa amb la sensació d’haver viscut una experiència molt més gran que la d’una simple lectura
El que més m’ha captivat és com Baulenas parla de Barcelona. No és la postal turística ni tampoc la ciutat idealitzada: és una Barcelona plena de llums i ombres, de racons on batega la vida quotidiana, amb la seva bellesa i la seva cruesa. Llegint-la, tens la sensació de caminar pels seus carrers, de veure-hi la gent i de percebre’n l’ànima.
El llibre et posa davant d’un mirall, literal i metafòric, i t’obliga a veure’t reflectit en les històries dels altres. Hi ha passatges que emocionen, d’altres que incomoden, però tots tenen aquella veritat que només s’aconsegueix quan un autor escriu amb total sinceritat.
És un llibre que et remou, et fa pensar i et deixa amb la sensació d’haver viscut una experiència molt més gran que la d’una simple lectura
August 21, 2024
Me'l van regalar per Sant Jordi.
No tinc una opinió massa formada d'aquest llibre, és una mica extrany. No està malament però la continua descripció de Barcelona cansa un pèl (tot i que acaba calant la idea de que en una ciutat amb tants habitants tothom és prescindible) .
El que més m'ha interessat tot i ser secundari és la historia de les remuntes, que demostra com abans es feien les coses pensant amb l'estètica i ara ni ens hi fixem, només busquem l'utilitat.
No tinc una opinió massa formada d'aquest llibre, és una mica extrany. No està malament però la continua descripció de Barcelona cansa un pèl (tot i que acaba calant la idea de que en una ciutat amb tants habitants tothom és prescindible) .
El que més m'ha interessat tot i ser secundari és la historia de les remuntes, que demostra com abans es feien les coses pensant amb l'estètica i ara ni ens hi fixem, només busquem l'utilitat.
November 2, 2023
'Seré el teu mirall' de Lluís-Anton Baulenas (primer Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona, q edita Comanegra); quan la ciutat (i el seu urbanisme) esdevé un personatge, o un mirall, de fet, en q hi veiem reflectides moltes pistes q ressonen en clau present.
September 30, 2024
He llegit aquest llibre en el Club de lectura de novel·la negra, i ha estat una gran sorpresa. M'ha atrapat tot des del primer moment: trama, el ritme creixent, els personatges, Barcelona com un personatge més... A més, pots descobrir per primer cop la vergonya de les remuntes.
March 1, 2025
Narra l'estranya vida d'en Jaume Pedrol en una Barcelona de principis del segle XXI.
El millor de tot: la descripció de l'evolució de Barcelona.
La resta és una història més, absurda.
El millor de tot: la descripció de l'evolució de Barcelona.
La resta és una història més, absurda.
June 4, 2023
Vaig poder parlar amb en Baulenas del seu llibre aquí.
Displaying 1 - 9 of 9 reviews