Duríssima novel·la gràfica sobre María "la Jabalina", la miliciana anarquista del Port de Sagunt que va ser víctima de la depuració franquista durant la postguerra, acusada de crims que no havia comès i afusellada als 25 anys d'edat. La veritat és que ja coneixia el treball dels autors gràcies al còmic "El dia 3", on es denunciaven les irregularitats i injustícies tant anteriors com posteriors a l'accident de metro de València.
Aquest present títol, malgrat l'encant particular del dibuix de Cristina Duran, representa de forma crua la vida i mort de María Pérez Lacruz, coneguda com "la Jabalina" pel topònim del seu lloc d'origen, las Jabaloyas, en Terol. Es va traslladar amb la família per treballar a les fàbriques de Port de Sagunt i va simpatitzar amb la ideologia anarquista. Esclatada la guerra civil, es va allistar i va treballar d'infermera, però acabà siguent ferida en una cama i hagué de tornar. La resta del conflicte bèl·lic la va passar treballant també a la fàbrica, reconvertida en fàbrica d'armament.
És una història de la postguerra i ja sabem que la postguerra no té final feliç. Fou detinguda baix acusacions d'haver lluitat en la inexistent "rebel·lió" (els rebels eren els colpistes, ella havia sigut infermera), d'haver delatat i matat gent (només va estar deu dies al front i no com a combatent), d'haver assassinat al cònsol de Bolívia a València (no existia ni tan sols un consolat de Bolívia a València), d'haver-se menjat les orelles d'un sacerdot (??) i altres infàmies que foren escopides, baix tortura, per un company milicià al qual ella havia rebutjat, el Rebollo. Totes les proves i declaracions de gent que la coneixia i testificà que aquells crims no els podia haver comès mai, no serviren de res en no ser acceptats dins del procès. Tan sols la denúncia del Rebollo.
Maria fou detinguda, interrogada, rapada i empresonada malgrat que estava embarassada i que no hi havia cap prova contra ella. Fou bàsicament depurada per la seua ideologia anarquista i per haver cooperat amb la (lògica) defensa del règim republicà. En presó, va parir una criatura que li fou arrencada de les mans immediatament i que mai va tornar a veure. D'aquest nadó no s'ha sabut mai res, però es probable, com era costum, que fora regalat a una família afecta al règim franquista. Finalment Maria fou afusellada en Paterna i l'únic consol que li va quedar a la família fou el poder soterrarla en una tomba pròpia, no en un fossar comú. A conseqüència, una de les seues germanes es moriria de pena i la mare acabà per perdre el seny.
En aquesta obra, els escriptors recuperen la memòria d'aquesta jove miliciana com a exemple del retrat d'una època, la pitjor que ha passat aquest país, perquè no es puga oblidar. Molt dura, però molt recomanada i molt accessible, també.