Estremida memòria

by Jesús Moncada

Una partida de Cluedo a partir d'un fet sang ocorregut a Mequinensa el 1877. Els sospitosos són quatre homes de la vila. Amb un narrador diferent a cada capítol, hem de recompondre el crim. Un joc, detectivesc i arqueològic, en què aflora la memòria col·lectiva. A mesura que avança la novel·la, són totes les dones del poble que veus sortir del fons d'aquesta memòria, amb els ulls brillants d'angúnia pels seus homes ajusticiats.

Genres: Fiction, 20th Century

304 pages, Paperback

First published February 1, 1997

About the author

Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.

Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.

Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.

Reviews

[Arnau Villà · Rating 5 out of 5]

Agafat de la biblioteca sense saber-ne res. Una autèntica meravella. Quin gaudi entrar sense expectatives i topar amb una història tan bona.

[Pep Bonet · Rating 4 out of 5]

Rellegir Moncada. Vet aquí una cosa que convé fer de tant en tant. Encara que sigui com jo, que havia oblidat haver llegit aquesta història de recuperació de la memòria i he vist com una de les memòries que recuperava era la meva.
M'encanta l'estil, la construcció de la novel·la, el llenguatge que empra, a voltes molt proper del català de l'Horta, que va ser el meu un dia. Vaja, que m'encanta tot. Em sembla que sóc un garrepa i que hauria hagut de donar-li 5 estrelles. No sé, no goso. Però és igual, perquè em deixa satisfet i content.

[Roger Pluma · Rating 4 out of 5]

La frontera entre la ficció i la no-ficció és l'escenari ideal per una novel•la i Jesús Moncada ho demostra. Amb un format original, l'única pega és que costa una mica de seguir el complex entramat de personatges que formen Mequinensa, així que si la llegiu us recomano que aneu apuntant les relacions entre personatges per una millor lectura.

[Enric Aragonés Cervelló · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre es un trencaclosques a veu de set dones de la vella Mequinensa. He d'admetre que he hagut de llegir el llibre, donat el gran nombre de personatges, amb un arbre de personatges al costat. Tot i així, el segon capítol ja t'endinsa a la història, amb moltes ganes de desfer aquest cabdell. Maravellós.

[Nelet · Rating 5 out of 5]

Aquesta és l'última de les tres novel·les de Jesús Moncada que em quedava per llegir.
Quin goig de lectura! Com escrivia aquest home!! Les frases estan tan elaborades! Quin domini de la llengua i de la literatura. Quin estil tan personal. Bé, és que m'agrada molt aquest autor.
Aquesta novel·la té, igual com les altres, un nivell de dosificació de la informació molt alt. A cada capítol, que són molt breus, va introduint una dada que cal sumar per a acabar de lligar-les totes més endavant.
S'ha de reconèixer que és una literatura podríem dir condensada, i que llegir-ho per a entendre-ho bé requereix un esforç, però quin exercici més reconfortant!!
Crec, de veritat, que tots els lectors de literatura catalana haurien de llegir Jesús Moncada. En el meu rànquing de les tres novel·les d'ell posaria en primer lloc Camí de sirga, en segon lloc, Estremida memòria i en tercer lloc, La galeria de les estàtues. Però totes tres són cinc estrelles per a mi.

[Giovanni Gregory · Rating 5 out of 5]

Un laberinto.

[Tomàs Xuclà · Rating 3 out of 5]

Està bé, però em va agradar i enganxar força més Camí de Sirga. Costa entrar-hi i en alguns moments també seguir la trama.

[David · Rating 4 out of 5]

Estem davant d'una novel·la força complexa, tant per estructura narrativa com per la manera de desenvolupar les emocions dels personatges. Però quin plaer llegir un llibre així!
En estar construïda per petits capítols dins d'uns capítols més llargs, amb un protagonista diferent cada vegada, resulta difícil entrar-hi i seguir el fil de la història. Però a mida avança, vas descobrint un crim i les seves conseqüències entre els protagonistes i tota la població, Mequinensa l'any 1877.
Les cartes entre l'autor i qui li explica la història perquè l'escrigui, sorprenen les primeres vegades, però després les esperes amb interès per la visió més actual i conjunta que aporten.
Els múltiples punts de vista que van formant la trama i revelant els successos, tenen per protagonistes a les parelles, mares, filles i algun amic, cosa que aporta una visió diferent del que suposa un crim de sang i com el viuen la gent més propera.
Resumint, una meravella que et farà patir pel misteri que l'envolta, et farà empatitzar amb el sofriment dels qui coneixen i estimen als criminals i les víctimes. I, sobretot, gaudiràs amb un text ben escrit, ric i que exigeix un esforç important com a lector, però que deixa molt satisfet.

[Laura Hugas Orpina · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat moltíssim, més que "Camí de sirga" i tot. Al principi em va costar una mica agafar-ne la tònica i entendre qui parlava a cada capítol; un cop entesa, l'he gaudit molt. Sempre és un gust llegir Moncada.

[Miquel · Rating 5 out of 5]

Si no fos un llibre de Jesús Moncada, li hagués posat només quatre estrelles. L'objectivitat us la deixo a valtrus.

[Brynhild Svanhvit · Rating 3 out of 5]

Esta novela, basada en hechos históricos, está ambientada a finales del s. XIX (1877), entre los pueblecitos aragoneses de habla catalana Mequinensa y Casp, y trata de "algo" que ocurrió un 25 de agosto y que trastornó las vidas de los habitantes. La forma es semi epistolar: el narrador es el propio Jesús Moncada, que está reconstruyendo ese acontecimiento y cómo afectó a las familias de los pueblecitos, y va recibiendo cartas de un tío o tío abuelo, que vive en Mequinensa y llegó a conocer, en su infancia, a alguna de las personas implicadas.

El "algo" que ha pasado no se descubre hasta el primer tercio del libro, porque los personajes hablan de ello con miedo y en secreto, pero ha sido un asesinato múltiple en que los tres perpetradores, y una de las víctimas, eran hombres de Mequinensa. Al crimen siguen la investigación, las detenciones, juicios y ajusticiamiento, y en las cartas del tío abuelo del narrador se da a entender que en el pueblo aún perviven rencores desde aquel suceso.

Moncada escribe en un catalán impecable, y logra trazar algunos personajes completos y originales, pero me parece que el rural noir no es lo mío. No me ha generado ningún interés ni emoción el lento desgranar del suceso, desde que todo el mundo susurra en las calles hasta que se sabe claramente qué ha pasado, ni me ha importado cómo lo pasan las familias de los implicados, ni las cuestiones políticas de fondo. En otras palabras, y aun reconociendo que está bien escrita, me ha aburrido soberanamente. Por Dios, si hasta hay un tipo que hace un viaje en mula en el que no pasa absolutamente nada, y tiene que contarlo en tres capítulos distintos.

[Aina · Rating 5 out of 5]

Amazing book!!