Llegit per baixar la pila de pendents.
Novel·la de ficció històrica que es desenvolupa en el segle XIII. La Blanca, una bella dama de la noblesa de Bríndisi, ho perd tot després que la seva família hagi estat derrotada en la guerra. Ella i el seu fill, Roger de Flor, hauran de superar infinitat d'inconvenients i vexacions per sobreviure i trobar a part de la seva família perduda.
Un llibre que, tot i la seva llargària de 600 pàgines, en tenir els capítols curts, es llegeix prou àgilment.
La base històrica és real. Conté molts mapes de les ciutats, rutes i estratègies navals de l'època. La bibliografia és molt àmplia, l'autor s'ha documentat prou bé per descriure les intrigues polítiques de l'època. Aquestes explicacions se m'han fet una mica feixugues, però no perquè no estiguin ben narrades, sinó perquè els regnes de l'època no s'aclarien. Quin cacau de pactes, aliances, acords trencats i lluites de poder.
La història dels protagonistes no deixa de ser la típica dels llibres d'història novel·lada, amb uns protagonistes molt bons i nobles, i uns dolents molt dolents i traïdors.
Els personatges protagonistes estan ben definits, i són fàcilment identificables com els bons o els dolents de la pel·lícula, o millor dit, del llibre. Apareixen, amb molta rellevància, personatges històrics catalans prou coneguts com a Roger de Llúria, els Templers o els Almogàvers, el que fa la narració una mica més propera.
Un text lleuger, sense cap pretensió més que passar una estona entretinguda, on saps que tindràs un final previsible, on guanyaran els bons i els dolents seran humiliats. Ja sé que és un mig espòiler, però que esperàveu? Que guanyessin els dolents?
Recomanable. Potser necessitaríem una mica més del caràcter dels Almogàvers per solucionar alguns dels temes socials en què estem enfangats a l’actualitat. Desperta ferro!!!