Una comèdia negríssima inspirada en un entorn que l’autor coneix de primera mà. Per no parar de riure. Una comèdia negríssima inspirada en un entorn que l’autor coneix de primera mà. Per no parar de riure. Kilian Prats és un director de cinema reconegut que sap molt bé el que fa i el que vol. És un artista. Un auteur . Està decidit a fer una pel·lícula de detectius, en català, amb actors i guió catalans, i a guanyar premis amb la seva obra d’art. Necessita productora, això sí, i acaba caient en mans del sector públic. Els necessita, necessita els seus diners, però es troba amb tot el que funcionariat incompetent, totes les traves possibles, productors que hi volen ficar cullerada i convertir la seva obra mestra en un telefilm amb l’actor de moda com a protagonista... Amb la seva capacitat de fer humor extrem, Jair Dominguez ha escrit una novel·la despietada que retrata un món que coneix molt bé, el dels mitjans públics i el de l’audiovisual. De manera enginyosa i descarnada, parodia tota una manera de fer i de ser d’un sector que ens sona i aconsegueix que el lector passi, sense poder-ho evitar, del somriure tímid a la riallada.
Ho recomano al 100,%. Fàcil i ràpid de llegir. Un humor negre carregat de crítica (no politicament correcta) a funcionaris, xiringitos i totes les xorrades que avui dia ens toca viure.
Força divertit. Molt políticament incorrecte i surrealista, encara que té alguns clichés de boomer. Sense ser la gran cosa, però entretenit i fa passar una bona estona. Molt Jair Domínguez.
Políticament incorrecte; atrevida, divertida, punyent. Humor (potser no per a tots els públics; absteniu-vos pells fines). M’ha durat 24 hores… Un dia molt divertit! 😝
Any 2025. Un director de cinema (Kilian Prats), guanyador de l’Ós d’Or a la Berlinale, accepta rodar un llargmetratge finançat per la Corpo. Juntament amb la seva assistent (i amant ocasional) Regina Maurici observaran de primera mà com la burocràcia complica, de mica en mica, el projecte. És la primera vegada que llegeixo a Jair Dominguez i ha estat una grata sorpresa. Em costa horrors riure davant d’un text i aquest home ha aconseguit que a estones se’m saltin les llàgrimes dels ulls. Una barreja de situacions que m’han fet pensar especialment amb “Not that kind of girl” (Lena Dunham) i “No demanis llobarro fora de temporada” (Jaume Ribera, Andreu Martín). Lectura còmica, lleugera, irreverent i amb un rerefons crític al sistema. No aniria malament fer-hi una ullada.
Caram quin fart de riure m'he fet amb el llibre d'en Jair. La sensació que he tingut es d'estar seguint la vida d'en Kilian Prats en un format de Càmera Cafè. En Kilian es un director d'una pel·lícula de detectius i en el llibre vius un recull de moments del rodatge i de la seva vida on pot passar qualsevol cosa. I si aquesta cosa es acompanyada del humor gamberro i divertit d'en Jair, a mi ja em tenen guanyat. Si no t'espanta res i tens ganes de riure un estona val molt la pena.
Com he arribat a riure. Una paròdia amb coneixement de causa. Demolidora i amb l'estil característic de l'autor. Amb els llibres d'en JairT em solia passar que després d'arrancades espectaculars s'anaven desinflant mica en mica. Aquest aguanta el tipus fins el final. Se m'ha fet curt, però això no és un inconvenient.
UNA PARÒDIA POTSER NO TAN PARÒDIA M'ha fet riure bastant. Crítica ferotge als funcionaris i a tot allò políticament correcte. A mesura que avança la història tot es va degenerant i tornant més caòtic, fins que el arriba un final en alt. No guanyarà en Nobel però segur que em farà passar millor estona.
M'encanta! Una crítica ferotge al món dels funcionaris, centrat en la corpo. Rius des de la primera pàgina. Ho entenc, potser a tu no t'agradarà llegir a cada pàgina: puta, maricon, subnormal, gordo de merda... cap problema, agafa un altre llibre.
Sense ser cap obra mestra és un llibre molt amè i ràpid de llegir, perfecte per a dies mandrosos d’estiu. En moltes escenes em podia imaginar al Jair Domínguez narrant-les en veu alta, és exactament el tipus de novel•la que et podies esperar d’ell. Políticament incorrecta i molt esbojarrada.
Relat com si te l'expliqués el Jair com a personatge de la tele: amb les seves típiques pulles i humor negre. La història mostra les dificultats que es va trobant un famós cineasta per dirigir una pel·lícula a la una televió pública
Amb mala llet i una bona dosis d'humor negre, Jaïr Domínguez dispara amb bala cap a la Corpo i el sistema de funcionariat instal·lat al món audiovisual. Molt recomanable.
Durant la lectura se m'ha escapat algun crit de riure i de sorpresa. Molt recomanable per tots aquells que vulguin connectar amb un humor visceral i negre, lligat als mitjans de comunicació de la nostrada terra catalana.
És divertit, però n'esperava més. Força curt, subrealista, escatològic, fàcil de llegir, el podría recomanar. Si segueixes en Jair hi trobaràs refregits que has sentit a d'altres llocs, amb la salvetat que aquí no es talla gens.