En aquest gens convencional quadern de viatge -escrit just abans que els _Apunts del subsol_-, Dostoievski recull les seves impressions (i sobretot esmolades reflexions) de l'itinerari que va fer per Europa l'estiu de 1862: Berlín, Wiesbaden, París, Londres, Ginebra, Florència... A més d'aproximar-se als seus referents culturals, buscava consells mèdics per tractar la seva epilèpsia. Però Dostoievski, és clar, no ens fa una crònica turística, sinó que estableix una comparació constant entre Rússia i el que ha conegut de primera mà a Europa, de la qual entre altres aspectes n'ataca l'utilitarisme, l'afany pels diners i el sotmetiment a la tecnologia. «Desencantat com està d'Occident, l'escriptor veu la necessitat que les elits culturals tornin a Rússia, tant físicament com espiritualment, que deixin d'emmirallar-se en un model occidental fallit i contribueixin a articular una Rússia que ha de fer el seu camí sense renunciar als valors espirituals i identitaris que li són propis i que li confereixen una moralitat més sòlida que no pas els europeus.» «TANT PEL FONS COM PER LA FORMA, TROBEM MOLTES LÍNIES D'UNIÓ ENTRE LES NOTES I ELS APUNTS DEL SUBSOL.» - DEL PRÒLEG TRADUCCIÓ I PRÒLEG DE MIQUEL CABAL GUARRO.
Llegir Dostoïevski sempre és interessant, però en aquest cas són records d'un viatge a Europa, complementen l'escriptor però no tenen la genialitat de les seves grans novel.les.
Amb 40 anys fets, Dostoievski viatja per fi a Europa, després de la seva condemna a Sibèria, i s'està a París, Berlín, Londres, Dresde, Colònia, Venècia... D'aquell viatge, aquestes impressions, que va acabar ordenant i redactant de tornada a Rússia, per això aquest títol. Amb un to burleta, jo diria, i alhora analític, fa una crítica d'una Europa individualista, alienada, materialista i decadent. Cal agraïr el treball pulcre de traducció de @mc.guarro , qui no deixa d'apropar-nos els russos a la nostra llengua.
Recull un trosset on parla del burgès francès:
"El burgès, per exemple, a banda de la necessitat d’acumular i la de l’oratòria, té dues necessitats més, dues necessitats del tot legítimes, consagrades per l’habitud general i que ell es pren d’una manera extremament seriosa, si no patètica. La primera necessitat és voir la mer , veure la mar. De vegades el parisenc es passa tota la vida vivint i treballant a París i no veu la mar. Per què ha de veure la mar? No ho sap ni ell, però en té un desig imperiós, sentit, va ajornant el viatge d’un any a l’altre perquè normalment la feina el reté, s’angoixa, i la seva dona comparteix sincerament la seva angoixa. En general, tot això té molt de sentimental, i ho respecto. Finalment aconsegueix trobar temps i mitjans; es prepara i se’n va uns dies a «veure la mar». En tornar, explica amb afectació i entusiasme les seves impressions a la dona, la família i els amics, i tota la vida guarda un record dolç del fet que ha vist la mar. L’altra necessitat legítima i no menys imperiosa del burgès, i sobretot del burgès parisenc, és se rouler dans l’herbe . El cas és que al parisenc, quan surt de la ciutat, li agrada en extrem rodolar per l’herba i s’ho pren gairebé com un deure, que compleix amb dignitat i tot, amb la sensació que, en fer-ho, s’uneix avec la nature , i sobretot li agrada si mentrestant hi ha algú que se’l mira. En general, fora ciutat el parisenc considera que té l’obligació ineludible d’esdevenir immediatament més despreocupat, més juganer i més galant i tot, en una paraula, de semblar un home més natural, més proper a la nature . L’homme de la nature et de la vérité!
"Muy grande, Rusia. Hay muchos rusos en Rusia", que diria aquell. I la veritat és que fa la sensació que poca cosa més en volem saber d'aquests veïns de continent. Una bona manera de conèixe'ls és saber com ens poden veure des de fora, i és a través de la mirada de l'autor que ens descobrim en l'Europa del segle XIX. El que havia de ser l'equivalent de l'època al típic passi de diapositives als seus amics sobre el seu viatge per les Europes en forma de relat, es va convertir en tot un assaig sobre costums europeus esquitxat de caràcter sorneguer (sospito que potser ben típicament rus, ja que aquest to em recorda a en Dovlàtov). Hi trobem reflexions de tot tipus i tan bon punt escodrinya aquests alemanys, de qui arriba dir que la manca d'estar habituats a ells "fa que costi de suportar-los en grans masses"; com especialment els francesos, dels quals en desarma la imatge de poble igualitari i n'assenyala el vici per l'oratòria buida i el bon posat de figurí. Ara posant el focus en reflexions més introspectives "tot és melangia i més melangia, justament perquè no fas res per tu mateix", o bé ampliant-se en una anàlisis sobre les utopies dels moviments polítics.
"Alguna cosa m'ha fet venir ganes, fins que no arribem a París, d'exposar-vos les meves cavil·lacions del tren, així, en nom de l'humanitarisme: perquè si dalt del tren em vaig avorrit, doncs ara us avorrireu vosaltres."
"Els llibres no t'ensenyaran mai el que hagis vist amb els teus ulls."
"La intel·ligència serveix justament per aconseguir el que vols."
"Un sacerdot anglicà, en canvi, no s'acostarà a un pobre. Els pobres no els deixen entrar ni a les esglésies perquè no poden pagar-se un lloc al banc."
"La llibertat uniforme perquè tothom faci el que li convingui dins dels límits de la llei. Quan pots fer el que et convé? Quan tens un milió. La llibertat la dona un milió a cadascú? No. Què és un home sense un milió' Un home sense un milió no és qui fa el que li convé, sinó aquell amb qui fan el que convé."
"És trist pensar que si no hagués estat per l'Arina Rodiónovna, la mainadera de Puixkin, potser no hi hauria hagut ni tan sols el nostre Puixkin."
He estat per posar-li 2* perquè no m'he enterat de res de gairebé tot el llibre. És un d'aquells llibres que m'encanta com explica les coses però les coses que explica m'importen ben poc. Això sí, l'inici i alguns paràgrafs eren dignes de subratllar, per això finalment les 3*. Ara sí, trobo que el llibre que es presenta a la contraportada no té res a veure amb el que he llegit, però potser soc jo que he llegit en diagonal gairebé i no m'he enterat de la misa la meitat.