Una recerca i un homenatge en forma de jam session. Jazz són els carrers de Nova York i també els d'Oliva, la ciutat dels gratacels on van buscar una vida millor alguns familiars i la ciutat valenciana on va néixer Àngels Gregori. Com una jam session lliure, improvisada, la poeta va encadenant poemes que parlen del seu present personal amb altres que reviuen episodis del passat. Jazz és una recerca i un homenatge agraït. I soc també jo, Nova York, un segle més tard, anant fins a Ellis Island per remenar entre els arxius i comprar, com un souvenir, el paper que ara penja a la paret de la cuina de casa i que certifica l'entrada del pare del meu avi a les portes de la ciutat el 19 de maig de 1910, en el moment exacte en què el cometa Halley travessava el cel de Nova York.
Un poemari que, més enllà de ser un llibre, és també un bagul —un amic meu diu que és un salvavides— d'abraços i veritats que pots obrir quan et trobes (o et sents) sol. I et calma.
És una obra en la qual Gregori ha escrit la seua vida, les seues persones estimades i els seus records (bons i dolents) amb un llenguatge elegant, treballat i, al mateix temps, planer i quotidià.