Una petita gran joia sobre la guerra de Troia que més que una novel·la sembla un assaig. El vaig arreplegar fa molts anys en una fira de segona mà i quina troballa!! La quantitat de personatges i informació que pot arribar a donar en un sol paràgraf de vegades és una mica confús, requereix molta atenció. En moltes pàgines et trobes que un personatge t'està parlant d'un mite i de sobte tens el narrador o el mateix personatge fent vertaders discursos al més pur estil filibusterista explicant-te els seus ancestres i els exilis que van patir per culpa d'Hèrcules...I d'Hèrcules passem a una altra història relacionada amb les diferents branques de creients d'Apolo. Tot plegat pot ser, d'altra banda, molt estimulant perquè m'ha sabut resoldre tots els interrogants que planteja la novel·la, que si bé ja sabem quins són, els vesteix d'una manera inimaginable: es pot dir que quasi el menys important és el cavall o la lluita entre Aquiles i Hèctor, sinó que allò que és realment important són els personatges, allò que pensen i com viuen aquesta guerra eterna. Per això m'ha agradat molt, sobretot pels primers capítols que aborden en profunditat les personalitats d'Helena i Criseida, la filla de Calcant.
Obras que me decepcionaron. Presento mis críticas de las obras de las escritoras que abordaron el tema de Troya, con el ánimo de desmitificarlo, pero perecieron en su intento. Si bien se presenta una perspectiva interesante tratando de desarrollar lo que tuvo de realidad la épica de la Ilíada, creo que su intento no fue exitoso porque cometieron muchísimos errores, como tratar de abordar diferentes perspectivas que quedaron con una única voz, o cayeron en la puerilización de personajes importantes que en la épica, y con la mirada desde las batallas fueron mejor logrados; asimismo, al tratar de hacerlos humanos los volvieron estúpidos o planos. Pero lo más grave fueron los errores de estructura que generan pues no queda claro (dentro de la misma obra) cómo se sabe cierta información, o por qué se dejaron llevar por anacronismos y miradas tan futuristas que exhibían gran erudición pero poco o ningún interés literario. De ambas obras me queda la conclusión que se presenta en la película "Big fish", a veces la imaginación enriquece la vida real haciéndola mejor. Espero sus comentarios.