What do you think?
Rate this book
Ruralisme: La lluita per una vida millor
Una crida evocadora, reivindicativa i inajornable per canviar la manera com vivim.
Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més. Amb el temps, hem confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament, i les ciutats amb la modernitat, el benestar i la comoditat, que ha exterminat, però, tot allò que ha considerat antic, inservible i lent.
L’activista Vanesa Freixa Riba, que fa anys va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà, defensa amb convicció que el ruralisme és a dia d’avui l’opció més intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens aboquem com a societat. Aquest llibre, emotiu i vital, encoratjador i vibrant, encén la flama de debats fonamentals per despertar consciències i moure’ns a l’acció.
«De la simplicitat sorgeixen les grans certeses. Habitar en un espai tranquil, lluny dels sorolls estridents, de les relacions supèrflues i de les olors perfumades artificialment et fa partir d’un espai més net, menys domesticat, més serè. I és aquí, amb la ment i el cos tranquils, quan podem intuir millor què és el que ens convé, el que ens cal per garantir-nos la vida, per tenir una bona vida.»
Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més. Amb el temps, hem confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament, i les ciutats amb la modernitat, el benestar i la comoditat, que ha exterminat, però, tot allò que ha considerat antic, inservible i lent.
L’activista Vanesa Freixa Riba, que fa anys va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà, defensa amb convicció que el ruralisme és a dia d’avui l’opció més intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens aboquem com a societat. Aquest llibre, emotiu i vital, encoratjador i vibrant, encén la flama de debats fonamentals per despertar consciències i moure’ns a l’acció.
«De la simplicitat sorgeixen les grans certeses. Habitar en un espai tranquil, lluny dels sorolls estridents, de les relacions supèrflues i de les olors perfumades artificialment et fa partir d’un espai més net, menys domesticat, més serè. I és aquí, amb la ment i el cos tranquils, quan podem intuir millor què és el que ens convé, el que ens cal per garantir-nos la vida, per tenir una bona vida.»
180 pages, Paperback
Published January 10, 2023
25 people are currently reading
331 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 21 of 21 reviews
February 3, 2025
Utòpic, reiteratiu, ben argumentat i molt ben escrit. M'ha fet pensar força, però m'ha costat acabar-lo. Crec que és ple de bona voluntat i de raó, però el que proposa és difícilment abastable: justícia social, sobirania alimentària, ruralització de la manera de viure a la ciutat, retorn al camp.
El més emotiu, les vivències en primera persona, les experiències directes. El més feixuc, les reflexions que es van repetint en espiral. El més interessant, les explicacions sobre el funcionament de la ramaderia i l'agricultura intensives i del ruralisme en altres països, així com el capítol dedicat a la reintroducció de l'ós al Pirineu.
Un libre necessari perquè realment toca replantejar-nos com estem menjant, consumint i vivint.
El més emotiu, les vivències en primera persona, les experiències directes. El més feixuc, les reflexions que es van repetint en espiral. El més interessant, les explicacions sobre el funcionament de la ramaderia i l'agricultura intensives i del ruralisme en altres països, així com el capítol dedicat a la reintroducció de l'ós al Pirineu.
Un libre necessari perquè realment toca replantejar-nos com estem menjant, consumint i vivint.
May 25, 2023
Un text brillant, molt sincer i que, malgrat provenir d'una realitat molt concreta i personal del que ha viscut l'autora, les experiències i reflexions que comparteix ressonen d'una manera o altra en els lectors que provenim d'entorns i famílies amb arrels rurals. Expressa idees clau de manera sintètica i prou profunda com per a fer-nos reflexionar i qüestionar (o recordar) moltes coses. Lectura ràpida i plaent.
March 9, 2024
M’agrada com sent, viu i explica la seva experiència, tot i que sigui única i personal. Sovint fa que t’aturis a pensar i te n’adonis que hi ha moltes coses que canviaries. Sí, cal que tots els ruralitzem una mica (o molt).
L’he llegit com un diari obert de l’autora, no com un llibre amb propostes concretes i contudents per canviar les coses.
L’he llegit com un diari obert de l’autora, no com un llibre amb propostes concretes i contudents per canviar les coses.
October 15, 2023
Romantitza la relació amb la natura (ok, cap problema) pero sense aportar res interessant en com afrontar la crisi ecològica o l'encaix urbà-rural. Fa un discurs identitari de lo rural que obvia que si realment 2 o 3 milions de catalans es 'ruralitzessin' no hi hauria espai ni recursos per fer res del que explica com a desitjable. Inclou moltes historietes i metàfores que no estan mal literàriament però zero idees aplicables. A més, cunyadeja quan parla de veganisme i culpabilitza la gent de la ciutat de la vida que té amb zero perspectiva de classe.
En resum em va semblar un discurs reaccionari disfressat. Tinc ganes de llegir el llibre del Dionís Guiteras perquè realment ens fa falta pensar en allò rural, però llibres així no ajuden en res.
En resum em va semblar un discurs reaccionari disfressat. Tinc ganes de llegir el llibre del Dionís Guiteras perquè realment ens fa falta pensar en allò rural, però llibres així no ajuden en res.
December 11, 2025
Las problemáticas de los pueblos vividas desde el ámbito rural, no desde un oficina en la ciudad. También algunas soluciones a este modo de vida urbano, asfixiante y sin contacto con la naturaleza. La vida es mucho más sencilla de lo que nos hacen creer.
Me ha encantado. Lo leería una y otra vez. Ojalá algún día lo haga desde mi pueblo permanentemente.
Me ha encantado. Lo leería una y otra vez. Ojalá algún día lo haga desde mi pueblo permanentemente.
October 27, 2023
Una manera d'aprofundir en el significat del treball de la terra, l'arrelament que suposa, i la seua vinculació amb l'autocuidat com a espècie i de l'entorn.
October 17, 2023
Me'l tatuaria sencer.
November 6, 2023
Fa remoure i reobrir interrogants amb propostes de futur. Sincer.
January 25, 2024
Recomano gaudir del inici poètic que comença amb "Aquestes muntanyes m'han guardat sempre... " fins arribar al inspirador epíleg:
"Desitjo que qui acabi llegint aquest llibre trobi la inspiració necessària per començar el camí invers, que no es cap altre que el retorn a una vida més senzilla. Que hi trobi també la manera de connectar profundament amb la seva persona, amb els seus desitjos. I que es qüestioni si contribueix a construir un espai de convivència millor per a tothom."
La lectora passarà per interessants i inajornables reflexions:
- "La llibertat no es mesura amb la possibilitat de tenir-ho tot a canvi de diners, sinó en el fet de no dependre de gairebé res que no sigui essencial per alimentar el nostre cos i la nostra ànima sense perjudicar la supervivència i la vida dels altres."
- "... donem massa importància a les nostres actuacions, a la nostra curta existència. I que intentem transcendir-la violentament per controlar una petita anècdota que forma part d'una vida més complets i que es perllonga fins a l'infinit. La fragilitat del conjunt dependrà de milions i milions d'altres factors que no tenen res a veure amb nosaltres."
- "Vivim una era en què l'opció alimentària ha passar de ser una simple qüestió de salut a esdevenir un element de consciència política, i la carne hi té un paper destacat perquè dictamina qui sembla que fa el bé, qui és més conscient, sensible i humà, i qui no ho és. La majoria de debats són crispats i polaritzats, i no es dóna opció a un espai intermedi. Es perd, per tant, l'oportunitat d'anar al fons de la qüestió, que es parlar d'un model econòmic i de societat amb el qual segurament aquests dos pols podrien arribar a una entesa. Hem de saber veure el punts que tenim en comú per, al cap i a la fi, assolir el que ens preocupa a la majoria: salvar el planeta que ens acull.
Quan parlem d'alimentació i de política ens referim a decidir si un país tria produir els seus aliments d'una manera intensiva, industrialitzada, des localitzada i sense justícia social en el mercat global o bé si tria produir-los d'una manera extensiva, de proximitat, a través d'una pagesia familiar, ecològica i en un mercat local.
Sent molt reduccionista, pot semblar que deixant de menjar carn el problema ambiental s'acaba, però hauríem de ser més crítics amb tots els nostres hàbits de consum i amb el que fem per revertir la urgència climàtica, que comportaria renunciar des d'ara mateix a pràctiques que tenim molt interioritzadas: la compra compulsiva per Internet de productes d'arreu del món; l'adquisició d'aliments sense tenir-ne en compte l'origen, ni la càrrega de substàncies químiques que acaben al nostre cos, ni que la seva producció garanteixi justícia social per part de qui els cull; la despesa recurrent en viatges amb avió per oci i feina; el consum d'energia a tort i a dret; els canvis constants de mòbil o de cotxe, o la compra de segones residències. I ho fem sense tenir cap consciència de les conseqüències que comporta en l'aspecte ambiental i humana la nostra manera de viure, perquè o perquè§o que, per cert, està fet de la mateixa soja que mengen les vaques).
El problema amb la carn, amb els 70 milions d'animals que es maten anualment a Espanya, és justament que aquestes quantitats descomunals són fruit d'un sector carni industrialitzat que representa la cara més salvatge de la productivitat. I saber-ho fa mal al cor. El model alimentari actual que abasteix els països rics prové d'un sistema de producció intensiva industrial. Sovint, molt sovint, sembla que aquest detall es passa una mica per alt.
...
Si l'aposta fos canviar els hàbits alimentaris de tota la població mundial cap a opcions vegetarianes, s'hauria de preveure que el resultat seria, de totes maneres, intensiu, insostenible i per tant igual de destructiu. El canvi ha de venir d'entendre que l'estratègia és aconseguir que els territoris, a escala petita, siguin sobirans en la producció alimentària i la distribució local.
Pel que fa a la ramaderia extensiva, minoritària al nostre país, presenta un entorn i un context molt diferents. Està lligada a un territori, a una manera de viure vinculada als cicles de la natura i a una pràctica cultural ancestral. Es porta a terme amb ramats que pasturen a l'aire lliure la major part de la seva vida, i que aprofiten les pastures pròpies i les comunals. En tenen cura pageses que gestionen las seves terres i que miren de fer-se un lloc en aquest mercat global del qual ja fa molt de temps s'haurien d'haver rebel·lat. ... L'empremta que té aquesta pràctica en cada territori pròxim i en el nostre planeta en conjunt és altament positiva. Com recullen diversos i determinants estudis d'arreu del món, la gestió racional de l'acció dels animals de pastura comporta un augment de la fertilitat del sòl, afavoreix que tinguem uns paisatges amb més diversitat de plantes, insectes i altres animals i ajuda a fixar el carboni per alliberar més oxigen a l'atmosfera. Aquesta no és la ramaderia que contamina, sinó la que regenera."
"Desitjo que qui acabi llegint aquest llibre trobi la inspiració necessària per començar el camí invers, que no es cap altre que el retorn a una vida més senzilla. Que hi trobi també la manera de connectar profundament amb la seva persona, amb els seus desitjos. I que es qüestioni si contribueix a construir un espai de convivència millor per a tothom."
La lectora passarà per interessants i inajornables reflexions:
- "La llibertat no es mesura amb la possibilitat de tenir-ho tot a canvi de diners, sinó en el fet de no dependre de gairebé res que no sigui essencial per alimentar el nostre cos i la nostra ànima sense perjudicar la supervivència i la vida dels altres."
- "... donem massa importància a les nostres actuacions, a la nostra curta existència. I que intentem transcendir-la violentament per controlar una petita anècdota que forma part d'una vida més complets i que es perllonga fins a l'infinit. La fragilitat del conjunt dependrà de milions i milions d'altres factors que no tenen res a veure amb nosaltres."
- "Vivim una era en què l'opció alimentària ha passar de ser una simple qüestió de salut a esdevenir un element de consciència política, i la carne hi té un paper destacat perquè dictamina qui sembla que fa el bé, qui és més conscient, sensible i humà, i qui no ho és. La majoria de debats són crispats i polaritzats, i no es dóna opció a un espai intermedi. Es perd, per tant, l'oportunitat d'anar al fons de la qüestió, que es parlar d'un model econòmic i de societat amb el qual segurament aquests dos pols podrien arribar a una entesa. Hem de saber veure el punts que tenim en comú per, al cap i a la fi, assolir el que ens preocupa a la majoria: salvar el planeta que ens acull.
Quan parlem d'alimentació i de política ens referim a decidir si un país tria produir els seus aliments d'una manera intensiva, industrialitzada, des localitzada i sense justícia social en el mercat global o bé si tria produir-los d'una manera extensiva, de proximitat, a través d'una pagesia familiar, ecològica i en un mercat local.
Sent molt reduccionista, pot semblar que deixant de menjar carn el problema ambiental s'acaba, però hauríem de ser més crítics amb tots els nostres hàbits de consum i amb el que fem per revertir la urgència climàtica, que comportaria renunciar des d'ara mateix a pràctiques que tenim molt interioritzadas: la compra compulsiva per Internet de productes d'arreu del món; l'adquisició d'aliments sense tenir-ne en compte l'origen, ni la càrrega de substàncies químiques que acaben al nostre cos, ni que la seva producció garanteixi justícia social per part de qui els cull; la despesa recurrent en viatges amb avió per oci i feina; el consum d'energia a tort i a dret; els canvis constants de mòbil o de cotxe, o la compra de segones residències. I ho fem sense tenir cap consciència de les conseqüències que comporta en l'aspecte ambiental i humana la nostra manera de viure, perquè o perquè
El problema amb la carn, amb els 70 milions d'animals que es maten anualment a Espanya, és justament que aquestes quantitats descomunals són fruit d'un sector carni industrialitzat que representa la cara més salvatge de la productivitat. I saber-ho fa mal al cor. El model alimentari actual que abasteix els països rics prové d'un sistema de producció intensiva industrial. Sovint, molt sovint, sembla que aquest detall es passa una mica per alt.
...
Si l'aposta fos canviar els hàbits alimentaris de tota la població mundial cap a opcions vegetarianes, s'hauria de preveure que el resultat seria, de totes maneres, intensiu, insostenible i per tant igual de destructiu. El canvi ha de venir d'entendre que l'estratègia és aconseguir que els territoris, a escala petita, siguin sobirans en la producció alimentària i la distribució local.
Pel que fa a la ramaderia extensiva, minoritària al nostre país, presenta un entorn i un context molt diferents. Està lligada a un territori, a una manera de viure vinculada als cicles de la natura i a una pràctica cultural ancestral. Es porta a terme amb ramats que pasturen a l'aire lliure la major part de la seva vida, i que aprofiten les pastures pròpies i les comunals. En tenen cura pageses que gestionen las seves terres i que miren de fer-se un lloc en aquest mercat global del qual ja fa molt de temps s'haurien d'haver rebel·lat. ... L'empremta que té aquesta pràctica en cada territori pròxim i en el nostre planeta en conjunt és altament positiva. Com recullen diversos i determinants estudis d'arreu del món, la gestió racional de l'acció dels animals de pastura comporta un augment de la fertilitat del sòl, afavoreix que tinguem uns paisatges amb més diversitat de plantes, insectes i altres animals i ajuda a fixar el carboni per alliberar més oxigen a l'atmosfera. Aquesta no és la ramaderia que contamina, sinó la que regenera."
December 26, 2025
El libro arranca con una propuesta interesante, pero pierde el hilo central a medida que avanza, derivando en un discurso político cargado de incoherencias argumentativas.
La autora habla de sentarse en la silla del otro, visita la postura contraria pero lo hace con un juicio ya dictado. Es incapaz de sentarse en la silla de quienes, por ética o conciencia, deciden no consumir animales, tachando estas posturas de urbanitas.
Culpabiliza al individuo por comprar donde puede, ignorando la perspectiva de clase.
Afirma que vivimos en un sistema que nos enferma pero critica a quienes intentan aportar su granito de arena para abolirlo, como el veganismo. Parece que la única forma válida de luchar contra el sistema es la suya.
Acaba cayendo en la misma polarización que denuncia: invalida cualquier ética que no pase por su ideología, demostrando que su invitación a tener la mente abierta solo se aplica si acabas dándole la razón.
La autora habla de sentarse en la silla del otro, visita la postura contraria pero lo hace con un juicio ya dictado. Es incapaz de sentarse en la silla de quienes, por ética o conciencia, deciden no consumir animales, tachando estas posturas de urbanitas.
Culpabiliza al individuo por comprar donde puede, ignorando la perspectiva de clase.
Afirma que vivimos en un sistema que nos enferma pero critica a quienes intentan aportar su granito de arena para abolirlo, como el veganismo. Parece que la única forma válida de luchar contra el sistema es la suya.
Acaba cayendo en la misma polarización que denuncia: invalida cualquier ética que no pase por su ideología, demostrando que su invitación a tener la mente abierta solo se aplica si acabas dándole la razón.
January 1, 2024
De lectura ràpida i interessant fins a la pàgina 68. A partir d'aquí hi ha força més política i incoherències argumentatives d'importància variable. L'autora s'oposa a la introducció de l'os al Pirineu i no està necessàriament d'acord amb el veganisme. Ambdues posicions les considera típiques d'urbanites allunyats del territori i suposadament perjudiquen als petits pagesos i pastors. El llibre perd el fil a mida que avança i potser per això hi ha un epíleg on s'intenta tancar la idea principal del treball: hem de ruralitzar-nos. Penso que centrar el llibre en aquesta idea hauria estat un major encert.
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 3, 2025
En una narrativa esclarecedora entremezcla ensayo, memorias y sueños una autora que pretende dejar claro que el idilio de retirarse a lo rural, al intento de autoabastecimiento es casi una quimera. Que el actual sistema de producción-consumo es absolutamente destructivo y que estamos perdiendo allá por donde miremos.
Una realidad difícil de contestar.
Un libro ilusionante sólo apto para los más salvajes.
Una realidad difícil de contestar.
Un libro ilusionante sólo apto para los más salvajes.
August 29, 2025
"Hem de considerar els llocs on vivim com a espais de convivència, espais polítics on hauria de prevaldre la intel·ligència de vertebrar interrelacions que tinguin en compte els interessos comuns, les cultures compartides, la topografia del lloc i la potencialitat productiva d'aliments per autoabastir-se"
May 16, 2023
Hi trobo a faltar una descripció més detallada de l'adaptació al medi i a la nova vida, més en la línia pràctica de Walden, per a exemple. Tot i així les reflexions són vàlides, evidentment.
April 1, 2024
Imprescindible
November 15, 2024
Recomanable. Descripció des de la vivència de què és el ruralisme. No descobreix res nou, però relata molt bé des d'un punt molt personal i alhora social el món rural. Val molt la pena.
February 24, 2025
Un llibre inspirador i ple de saviesa.
September 16, 2025
"Aquesta és la nostra falta de consciència: Hem deixat que mans alienes es facin càrrec dels béns essencials per a la nostra vida: aliments, aigua, cures i abric."
November 29, 2025
Interessant mirada cap al sector primari
December 17, 2025
Entre todas las muchas reflexiones que Vanesa nos invita a abrazar (igual que a los árboles), se esconde una única conclusión: la única solución es volver a allí de donde venimos, al origen de todo.
September 28, 2025
un temazo. Vanesa escribe estilo de Robin Wall Kimmerer, ensayo tejido de autobiografía poética.
Ame. quiero leer más de esta autora. Sobre todo porque vivo en el lado norte de su entorno, les Pyrénées Orientales. Tengo las mismas inquietudes, estos conocimientos me han abierto buenas perspectivas, posibilidades y planes; alimentado mía sueños.
Ame. quiero leer más de esta autora. Sobre todo porque vivo en el lado norte de su entorno, les Pyrénées Orientales. Tengo las mismas inquietudes, estos conocimientos me han abierto buenas perspectivas, posibilidades y planes; alimentado mía sueños.
Displaying 1 - 21 of 21 reviews