Encara que costi de creure, als Pirineus també s'hi troben illes disposades a acollir robinsons. Són les anomenades feixes o feixancs, unes franges de terra coberta de vegetació enclavades entre els penya-segats i per tant, accessibles tan sols a les aus i als escaladors. L'estiu de l'any 1837, l'estudiant Ventura Mir, després de naufragar estrepitosament a les terres baixes, va a petar en una d'aquestes illes i, solitari vocacional, decideix instal·lar-s'hi definitivament. Però tot i la seva ferma voluntat, no li serà gens fàcil, ja que aviat s'haurà de defensar de tots aquells que "pel seu bé" intenten de rescatar-lo. No només la família, l'amic d'estudis o el gran amor de la seva vida, sinó també totes aquelles ideologies que no toleren l'individu solitari. Amb El salvatge dels Pirineus, Pep Coll recrea una història lúcida que porta fins a les últimes conseqüències temes tan actuals com la relació de l'home amb la natura, la solidaritat amb el tercer món, i el dret de viure on i com a un li doni la gana.
Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), més conegut com a Pep Coll, és un escriptor català. Autor prolífic, ha conreat tots els gèneres literaris i, àdhuc, periodístics (col·labora amb els diaris Segre, El Periódico i la revista Descobrir Catalunya). El seu món vital i literari són els Pirineus, que ha convertit en un univers llegendari. Ha estat traduït al castellà i a l'èuskar. A més d'escriptor, ha estat professor de llengua i literatura catalanes, i és un gran amant de la muntanya.
El protagonista de esta historia, cual Quijote contemporáneo, imbuido de libros legales, no de caballerías, pierde el seso y mientras el cervantino se lanza por los caminos en busca de aventuras, éste se aísla en la montaña en unas peñas de difícil acceso. En principio es el ya conocido recurso de muchos hombres a lo largo de la historia tras el “beatus ille” horaciano y la búsqueda de uno mismo. No exento de cierta misantropía declarada deviene en ser social -juega al ajedrez, envía cartas al pueblo, demanda útiles y exige transacciones, no renuncia a la sexualidad,...- pero a distancia. La novela transita entre la exigencia de libertad para hacer lo que le viene en gana y los intentos de la familia y vecinos por evitarlo. Con el tiempo estos se acomodan a la nueva situación y es integrado de una forma peculiar en el devenir del pueblo y los avatares familiares. Situada a mediados del siglo XIX en España tiene como telón de fondo las guerras carlistas, los avances técnicos como la aerostación, los aires revolucionarios de la Comuna parisina, los estudios lamarckianos, las ideas socialistas de Owen, … contrastando todo ello con la vida sencilla y bucólica que discurre entre las apartadas peñas. El personaje se desdobla en dos: el jurista y el labriego; y para ello usa de vestimenta y lenguaje diferentes llegando a interpelarse a sí mismo dirigiéndose a las ropas que en ese momento no lleva puestas. Su esquizofrenia es evidente pero siempre queda la duda ya adelantada por el caballero cervantino cuando afirmó: “Yo sé quién soy -respondió don Quijote-, y sé que puedo ser...” (Parte primera, Cap. V)
Una història molt original, un llenguatge acurat i una lectura adictiva. Engrescador. Només m'hi ha faltat una parla més pallaresa que Pep Coll si que utilitza en altres llibres.