Quina cosa! Mai hauria pensat que Foucault fos un filòsof difícil, suposo que per la popularitat d'alguns dels seus conceptes relacionats amb el poder. Però sí que ho era, sí. Aquest és un llibre fantàstic de Deleuze, un llibre que permet abordar la concepció del saber per a Foucault, per a qui és l'entrellaçament entre enunciats i visibilitats, allò que es veu i allò que es diu... És complicat, certament. Si el primer capítol és dens en abstracció i tot i això, plaent perquè hi apareixen molts conceptes nous, la part més ferragosa és indubtablement la lingüística. Tot i que és interessant, en no tenir-ne cap coneixement m'ha costat. Al final, sembla que el que necessita Foucault és simplement recorrer a la inspiració, sembla no tenir sortida, però d'alguna manera la troba amb el concepte de corba-enunciat que forma una constel•lació de singularitats extretes dels focus de poder... Amb ganes de seguir llegint sobre El poder amb Deleuze.