Va ploure tot el dia

by Teresa Pàmies

Va ploure tot el dia és la història íntima d´una resposta en el fons inexpressable i sempre per què i com es torna de l´exili? Estructurada a partir del pretex argumental d´un interrogatori en un dia de pluja, la novel·la és l´exposició del motiu que han forjat el retorn al seu país d´una dona que -com Teresa Pàmies- ha passat quaranta anys a l´exili. És per tant, un relat en què apareixen els nombrosos neguits i els problemes que acompanyen la tornada. Però és, sobretot, l´evocació del passat i un testimoniatge viu, lúcid i apassionat.TERESA PÀMIES de molt jove es va interessar per la política, el periodisme i la literatura. Per la seva militància política va viure a l´exili durant gairebé quaranta anys. El 1971 va tornar a Catalunya. És autora de més de trenta llibres. L´any 2001 li va ser concedit el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.

256 pages, Paperback

Published September 1, 2001

About the author

She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile.
She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.

She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.

She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.

Reviews

[maria · Rating 3 out of 5]

està bé. hi apareix dies vegades nogensmenys, així com a dada.

[Oskar Salvadó Sykutera · Rating 5 out of 5]

La prosa de Pàmies és captivadora i enganxa des del primer moment, amb un to poètic en ocasions, que transformen, en aquest cas, una entrevista (o interrogatori) en veritable literatura.

Els constants moviments entre present i passat, la narració en primera, segona i tercera persones, i les múltiples trames que s'interconnecten sense fissures provoquen un l'efecte que no havia experimentat mai abans.

[Erik Roura Turégano · Rating 3 out of 5]

Una dona de 50 anys torna voluntàriament a Barcelona després d’un llarg exili. Ja instal·lada a casa seu, és detinguda un dia plujós per la policia, que vol indagar en els motius del seu retorn. L’interrogatori al qual la sotmeten li serveix a la Pàmies per construir un relat dur però (auto)conciliador de tants anys d’enyorament forçat. M’han semblat molt hàbils els salts constants entre passat i present, i la manera de lligar-los argumentalment. 3,5/5

[Lia · Rating 4 out of 5]

“La meva passó surt a flor de pell, s’esbrava, va de cara, crida, gesticula, pixa fora de test, toca campanes, provoca rialletes sornegueres, reflexions paternalistes i befes intel·ligents. Però és meva. En tinc.”

[Mateu · Rating 4 out of 5]

M'ha encantat, tot i no ser real 100%, la qual cosa li fa perdre, al meu parer.

[Julia Martinez De Velasco · Rating 3 out of 5]

nostalgia retorno estar en dos sitios a la vez… todo lo q busco

[Clara · Rating 4 out of 5]

Doncs m'ha agradat molt. Em feia il·lusió llegir alguna cosa de la Teresa Pàmies

[La Dorotea · Rating 4 out of 5]

Una mujer obligada al exilio por la represión, quien no es bien recibida en ningún país.

[Pere de Solà-Morales · Rating 4 out of 5]

Molt bon llibre. Li agradaria a la Marina.

[Josep Ramos Rivera · Rating 5 out of 5]

Crec que va ser el primer llibre que em vaig llegir de la Teresa Pàmies. No he parat des d'aleshores. Poc més a dir.