Una mirada a la infantesa viscuda amb el poeta valencià més notable del segle Vicent Andrés Estellés. Un llibre intimista narrat amb sensibilitat. Miquel Pons, protagonista de la novel·la, s'assabenta de la mort del poeta des de París, om treballa com a actor. La notícia de la desaparició de l'amic, tot i que esperada, no deixa de ser dolorosa. De mica en mica, els records més íntims i amagats li retornen a la ment, nítids com el primer dia, i evoca els anys d'infantesa.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana. Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
Al principi em va pareirxer un llibre avorrit i sense sentit, ja que em confundien els primers capitols. Pero al arribar a la mitat del llibre, la cosa va cambiar. I sobretot el final es increible. El moment on Miquel quasi es suicida i Vicent i un altre el salven, on Miquel parla sobre la seua orientació… em va pareixer molt bonico. Pero hi han coses del llibre que sincerament milloraria, ja que soles el final em va pareixer molt ben escrit. 👏
This entire review has been hidden because of spoilers.