LA NOVELA MÁS EMBLEMÁTICA DE VICENÇ PAGÈS JORDÀ: BIENVENIDOS A LA PARTIDA
«Los jugadores de whist es una novela diáfana, divertida y espumosa como un buen shandy. Una novela que no debería pasar desapercibida». -Màrius Serra
Jordi Recasens es un fotógrafo oriundo de Figueres en plena crisis de madurez. Su matrimonio está acabado, malvive en el garaje de su casa adosada y su esposa se comporta como una adolescente.
Cuando Marta, su hija de veinte años, se casa con Bad Boy, un pelao orgulloso de conducir una minirretroexcavadora, Jordi decide revisitar los últimos treinta años de su vida sin revanchismo ni nostalgia, movido únicamente por el afán de comprender. Resurge así un pasado que incluye un castillo, un juego, una muerte, un Ampurdán que no es de postal y la decepción de crecer y descubrir un abismo entre lo que uno quería ser y lo que ha acabado siendo.
Los jugadores de whist , la novela más emblemática de Vicenç Pagès Jordà –autor clave de la literatura catalana contemporánea– es una obra fragmentaria que empieza como Stand by me, prosigue como El padre de la novia y culmina en una mezcla de American Beauty y Mystic River . Bienvenidos a la partida
ENGLISH DESCRIPTION
VICENÇ PAGÈS JORDÀ’S MOST ICONIC NOVEL. WELCOME TO THE GAME.
“ The Whist Players is a diaphanous novel, as effervescent and fun as a good shandy. It’s a novel that shouldn’t go unnoticed.” -Màrius Serra
Jordi Recasens is a photographer from Figueres, in the Catalan region of Empordà. When we meet him, he is in the throes of a midlife his marriage is over, he is camping out in his garage, and his wife is acting like a teenager.
When Marta, his twenty-year-old daughter, marries Bad Boy, a lowlife who brags about his job driving a mini-backhoe, Jordi decides to reexamine the last thirty years of his life, driven less by regret or nostalgia than the need to understand how he got to this point. In the process, he reveals a past that features a castle, a game, a death, an Empordà very different from the one we see in postcards, and the disappointment of discovering the abyss that exists between what we imagined our lives would be and what they’ve become.
The Whist Players , the latest and most iconic novel by Vicenç Pagès Jordà –a leading figure in contemporary Catalan literature– is made up of vignettes, beginning in the spirit of Stand by Me , segueing into Father of the Bride and culminating in a mashup of American Beauty and Mystic River .
Vicenç Pagès Jordà va néixer l'any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.
A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009 torna a l’editorial Empúries amb la novel·la Els jugadors de whist. El novembre del 2011 publica El llibre de l'any, amb il·lustracions de Joan Mateu. El maig de 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.
Magistral novel·la d'arquitectura complexa però inevitablemente atraient gràcies a l'heterogeneitat interna amb la que s'entrellacen els diversos fils de la trama i dels personatges que li donen una vivesa envejable. A la bona feina pel que fa a la construcció del bastiment novel·lístic, s'hi uneix un estil digne d'un gran narrador. En definitiva, una obra que ningú hauria de deixar d'experimentar.
Com va dir un cop una friend en aquesta web, només donem cinc estrelles a llibres als quals el pas del temps no ha afectat negativament. Bé, aquest no és tant vell com això i li'n donem quatre, però quatre altes. En efecte, el llibre està ben construït, és entretingut, per moments divertit i ens porta per la punta del nas cap allà on vol. L'autor juga amb nosaltres, juga amb avantatge, deixant anar la informació amb comptagotes, segons li va bé. Si odies els llibres en què l'autor és un saberut (fa poc vaig llegir una crítica d'un llibre on el crític no suportava que l'autor parlés de discos que ell no havia sentit), oblida'l i no el compris. Cal, sia estar molt posat en pel.lícules de tots els temps i música dels darrers 30 anys, sia passar de creure's un ignorant i dir-se que se les està donant de saberut. Total, fa poc vaig llegir High Fidelity, no coneixia la meitat del conjunts i així i tot m'ho vaig passar molt bé. Si no coneixes Figueres, amb l'ajuda d'un mapa, acabaràs coneixent-la a fons. Per ser un llibre post-modern, és més figuerenc que una sardana a la Rambla (ep! de Figueres). Però al mateix temps és d'una post-modernitat rabiosa, bé que en Jordi sigui tan deliciosament 20è segle, com li etziba una prota. Aguantar el ritme durant tant de fullam com té aquest llibre és difícil i, passada la mitja part, comença a llanguir un xic, si bé es recupera i acaba la feina encetada de manera molt més que correcta. Tot un gran llibre de literatura catalana del vint-i-unè. I ja anava sent hora que trobés algun llibre recent que m'encaterinés. Ben fet, Vicenç!
Divertit, a estones genial, ple de referències de la quotidianeitat i de la vida cultural d'una època que, per raons generacionals, em resulta molt i molt familiar. La història narrada és important, però potser no és allò més important. Les reflexions, les vivències, els diàlegs dels personatges, van creant tot un quadre dramàtic i tràgic alhora. Els diàlegs realment són tan reals i ocurrents que et van atrapant fins que arribes finalment a esbrinar quina és la tragèdia tantes vegades mencionada però que no s'arriba a aclarir fins al final.
No li he posat la cinquena estrella perquè m'ha semblat una mica forçada la identitat de la narradora Halley.
Emocionant novel·la, homenatge a una ciutat (Figueres) i a una generació. Gran capacitat de l'autor per absorvir al lector. Sensació que hem llegit un clàssic. De la mateixa manera que hi ha les rutes Ulisses a Dublín, i les rutes Salamina al Pla de l'Estany, a curt termini hi haurà una ruta "whist" a Figueres?
Un llibre collonut, imprescindible per a la generació de figuerencs que albirem els 40 de lluny o de prop, de passada o encara no.
En llegir-lo, he tingut la sensació que algú havia pres, concentrat i destil·lat tots els meus records d’infantesa i adolescència i n’havia fet el decorat per plantar-hi una magnífica història clivellada de personatges i emocions creïbles i pors autèntiques, explicades com poques vegades les he pogut llegir.
Perquè aquesta és l’altra: Aquest text no és només un magnífic reconstituent per a la memòria i un divertit exercici de localisme (que potser posarà Figueres al mapa literari, qui sap... i per fi llegim sobre nosaltres!), sinó que el llibre és bo, molt bo.
Tot i que sap mantenir l’interès fins el final trobo que és un llibre excessivament llarg per la història que explica. Pel meu gust, massa farcit de referències musicals i cinematogràfiques que si desconeixes parcialment o total fan la lectura farregosa. Un llibre molt centrat en l’estètica. Tant, que potser hauria volgut ser una pel·lícula.
4.5 No coneixia la novel·la i en poc temps vaig sentir recomanar-la dues vegades. Tampoc no havia llegit cap llibre de l'autor. I estic molt content d'haver llegit aquesta obra. M'ha agradat des de l'inici. L'estil de l'autor és el millor, trobo. Té moments i paràgrafs realment bons. I manté l'interès, si no, no haguera llegit ara mateix un llibre de més de cinc-centes pàgines. En la seua contra diré que en ocasions les referències culturals (musicals, cinematogràfiques...) són excessives i que alguna escena o part l'allarga innecessàriament. En algun moment he dubtat si posar-li quatre estrelles però pensant en com he gaudit llegint-lo li n'havia de posar cinc. És un llibre que recomano.
No havia llegit res de Pagès Jordà i vaig trobar la novel·la en una llista d'obres recomanades dels últims 50 anys d'El País. M'ha semblat espectacular, potser també perquè he connectat molt amb el llenguatge i les cites. De Figueres a Xàtiva no hi ha tanta distància. Una llàstima conèixer a l'autor després de la seua mort per la malaltia moltes vegades innombrable.
Un llibre molt interessant i que descriu molt bé un moment de la nostra història recent pel que fa a la relació entre generacions i professors i alumnes alhora que s'entrecreua amb la narració del record traumàtic del protagonista.
4.5 Molt bon llibre, molt cinematogràfic. Pels figuerencs és un llibre que et fa recordar molts moments de la infància, tot i no ser tan vell com en Jordi, el protagonista. També m'ha agradat molt la manera de redactar de Pagès Jordà, molt entretingut i molt recomenable.
Probablement una de les millors novel·les dels últims anys en llengua catalana. Per als que vam viure l'època Fotolog, a més a més, és un record fantàstic. El joc de referents, la descripció dels personatges, els noms (que en lloc de ser els reals, són els dels seus perfils de Fotolog)... Tot plegat et transporta a un univers paral·lel. Vaig començar llegint aquest llibre i vaig acabar comprant tota l'obra de Pagès Jordà.
Desordre, Empordà gris dels 80, nens que deixen de ser-ho al tardofranquisme català... tot recordat des del convit de casament de la filla d'en Jordi, un dels jugadors...