Un llibre incòmode, necessari, per reflexionar sobre el passat, el present i el futur de Barcelona. Barcelona no està bé. Ho diu tothom. Fins i tot els que creuen que no cal fer res per tornar a anar bé. Ja ens entenem. El neguit per la ciutat és compartit i present a la nostra vida. Aquest llibre manté que Barcelona és una ciutat naturalment conflictiva, dialèctica. Nascuda i viva per a la discussió, el debat i la irresolució. Barcelona mai no estarà acabada. Barcelona és una ciutat sense solució. I desmunta la mentida del model urbà de «parc d’atraccions», que ens ven una ciutat sense conflictes, cosmopolita, plena d’atractius que no ens interessen, mentre que els veïns són expulsats físicament i sentimentalment d’una ciutat que ja no és nostra, tot i que encara no l’hem perduda del tot. Barcelona no té solució planteja com es pot arribar a solucions davant l’expulsió de la gent, la memòria i l’esperit. Perquè volem ser veïns de la ciutat més fascinant, incòmoda, bella i revolucionària del món.
Va néixer a Barcelona, va créixer al mateix lloc i encara hi viu. A la Meridiana, a cavall entre el poble de Sant Andreu i el districte de Nou Barris. Fa trenta anys que fa de periodista i ha treballat en tota mena de mitjans i capçaleres, sovint fent periodisme de ciutat com al Nou Barris 9 o al programa «La Família Barris», a Betevé. Ha publicat diversos llibres com La economia no existe (2009), Posteconomía (2012), La rebel·lió catalana (2013) o La república possible (2017). Entre altres aficions, ha tingut un pas breu per la política i pel rock-and-roll, amb dos LP.
Llibre una mica desigual, que m'ha molestat una mica en els seus principis per la seva manca de claredat, l'esloganisme polític sense suport factual i per alguns errors o imprecisions que desmereixien el treball de l'autor. Però cap al final la cosa s'endreça i troba el bon fil conductor. La importància radical del pensament maragallista i d'en Jordi Borja en la deriva que ha sofert Barcelona de les Olimpíades ençà queda palès en la part final del llibre. El poder de les constructores, el rol dels expats en la degradació de Barcelona i l'expulsió de les classes populars queda llavors clar. Una altra cosa és que la solució proposada, que n'hi ha, sigui convincent, que crec que ho és.
Tot i no compartir amb l’autor la visio de Barcelona em sembla un molt bon llibre per a reflexionar i veure un punt de vista diferent i molt necesari. A mes es nota que l’autor esta molt ben informat sobre el que escriu. Molt recomanable i de facil lectura, tot i que si vols aprendre mes del tema deixa moltisimes referencies per a ampliar
el capítol imaginant un futur distòpic de la ciutat sense veïns, tot expats, estudiants, nòmades digitals, etc, és boníssim. I malauradament no és tan llunyà aquest futur. M'ha agradat molt també el concepte de la dialèctica dels espais de Barcelona, les pinzellades d'història, i els títols dels capítols ("Tot el hub és un clam" XDDD, l'analogia de la Busca i la BIGA amb el consell de cent, la Colaufòrnia, "Menys Barcelona" com a contraeslògan decreixentista), ... genial. Molt finet l'humor. I també gràcies a aquest llibre, he descobert el documental "All watched over by machines of loving grace", mindblowing com diria el Baños. Molt recomenable la seva lectura ara just abans de les eleccions municipals. El deixaré a amics meus indecisos. Patriciat barceloní i capital, aliança criminal!!
Un llibre interessant sobre les diferents Barcelones al llarg dels temps que té una arrencada irregular i confosa, però que a mesura que avança va discernint allò rellevant per posar sobre la taula les diverses problemàtiques que pateix la ciutat. Tot i no abordar de forma extensa les possibles solucions, sí que incideix en les causes estructurals dels conflictes de la ciutat des d'una visió polièdrica, que alterna la literatura més casual amb una de més academicista.
El millor: La mirada integral sobre Barcelona i els lligams polítics i socials entre diferents èpoques. El pitjor: Capítols curts i sovint redundants que es podrien haver ajuntat en blocs temàtics.