What do you think?
Rate this book
La memòria de les formigues
La memòria de les formigues, és una novel·la profundament optimista, viva, palpable i que s’amolla i es va enroscant a poc a poc entorn del lector, fins que finalment aconsegueix ficar-se sota la pell completament.
“Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit” qui diu aquestes paraules és la Joana, una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor, però no sempre ha fet això, abans feia una feina de prestigi i responsabilitat. Mentre neteja la platja pensa en el sentit de l’existència, en la seva història i en el passat de totes les persones que ha conegut. I tot això ho escriu en el quadern de les catorze papallones que ha trobat a la platja.
El quadern de les catorze papallones és el quadern que escriu la Joana per explicar-li el món a la seva filla Maria, una nena de set anys: “jo he començat a escriure per explicar-li el món a la meva filla, perquè quan sigui gran no senti que tothom li va explicar una gran mentida.” En aquesta llibreta hi trobem a més a més dels pensaments de la Joana: les trucades de la Neus, una senyora de vuitanta anys que va a enterraments i els explica a la Joana per telèfon; les converses surrealistes que la Joana té amb el Jofre, el seu home; els diaris de la nona, l’àvia morta de la Joana; unes entrevistes perdudes a porters; els contes que la Joana escriu per quan la Maria sigui gran; la correspondència per mail de la Joana amb la seva amiga Lenka, una amiga txeca que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren Erasmus a Anglaterra... i moltes altres històries. Totes elles busquen entendre una mica més el sentit de tot plegat.
El lector va avançant enroscat dins d’una novel·la riu que se l’endurà des de la sorra de la platja fins mar endins.
“Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit” qui diu aquestes paraules és la Joana, una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor, però no sempre ha fet això, abans feia una feina de prestigi i responsabilitat. Mentre neteja la platja pensa en el sentit de l’existència, en la seva història i en el passat de totes les persones que ha conegut. I tot això ho escriu en el quadern de les catorze papallones que ha trobat a la platja.
El quadern de les catorze papallones és el quadern que escriu la Joana per explicar-li el món a la seva filla Maria, una nena de set anys: “jo he començat a escriure per explicar-li el món a la meva filla, perquè quan sigui gran no senti que tothom li va explicar una gran mentida.” En aquesta llibreta hi trobem a més a més dels pensaments de la Joana: les trucades de la Neus, una senyora de vuitanta anys que va a enterraments i els explica a la Joana per telèfon; les converses surrealistes que la Joana té amb el Jofre, el seu home; els diaris de la nona, l’àvia morta de la Joana; unes entrevistes perdudes a porters; els contes que la Joana escriu per quan la Maria sigui gran; la correspondència per mail de la Joana amb la seva amiga Lenka, una amiga txeca que va conèixer vint anys enrere quan totes dues eren Erasmus a Anglaterra... i moltes altres històries. Totes elles busquen entendre una mica més el sentit de tot plegat.
El lector va avançant enroscat dins d’una novel·la riu que se l’endurà des de la sorra de la platja fins mar endins.
- GenresFiction
264 pages, Paperback
First published January 1, 2009
7 people are currently reading
181 people want to read
About the author
Iolanda Batallé Prats
9 books20 followersIolanda Batallé i Prats (Barcelona, 31 de desembre de 1971) és una editora, escriptora i professora catalana, directora de l'Institut Ramon Llull entre setembre de 2018 i juny de 2021, i directora de la Llibreria Ona des de gener de 2022.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
August 22, 2023
U A U. Quin regal... La Iolanda ens regala una visió fàcil, lleugera i dolceta de la vida. Reflexió rere reflexió, fa pensar constantment en com de simple és tot en el fons i que al final, les coses que més omplen són les més sencilles (❤️🩹). Noies, aquest llibre s'ha de llegir.
"Em sento afortunada d'adonar-me de tot el que estic vivint. Sentir que no soc sorda al cant meravellós del meu entorn, sentir que no soc cega a la bellesa infinita del firmament, de la terra i de totes les criatures que l'habiten. Que el meu cos, fins el present, no acusa cap malaltia, i que el plor i la rialla continuen en mi."
"Em sento afortunada d'adonar-me de tot el que estic vivint. Sentir que no soc sorda al cant meravellós del meu entorn, sentir que no soc cega a la bellesa infinita del firmament, de la terra i de totes les criatures que l'habiten. Que el meu cos, fins el present, no acusa cap malaltia, i que el plor i la rialla continuen en mi."
September 21, 2023
Me'l vaig acabar en un lloc ben fresquet igual que la vida de la Joana. És calma i refugi.
June 22, 2023
Una proposta original (o, si mes no, una forma de narrar que no havia llegit mai) on l'autora ens relata la vida de la seua protagonista. Des de les seues relacions més intenses fins a les xicotetes anècdotes passant per un fum de reflexions (segur que la protagonista té molt de l'autora). S'hi barregen fragments i veus de moltes coses distintes. Tot el llibre són fragments de coses més o menys connectades. Té moments molt bonicos o que donen per pensar però no he connectat amb el llibre.
És un llibre per llegir amb calma. No perquè siga difícil de llegir o tinga una escriptura críptica. Però a mí m'ha sigut difícil llegir més de 10 pàgines seguides.
És un llibre per llegir amb calma. No perquè siga difícil de llegir o tinga una escriptura críptica. Però a mí m'ha sigut difícil llegir més de 10 pàgines seguides.
January 21, 2024
M’he pres el meu temps per llegir-lo, però que maco.
Que maco que algú t’expliqui de què va la vida d’aquesta manera.
M’ha fet veure quants detalls ens perdem…
“Estimar per estimar i res més”
Que maco que algú t’expliqui de què va la vida d’aquesta manera.
M’ha fet veure quants detalls ens perdem…
“Estimar per estimar i res més”
August 23, 2025
Llegit per baixar la llista de pendents.
La Joana ha fet un canvi de vida. Amb quaranta-dos anys ha anat a viure amb el Jofre, la seva parella, i la Maria, la seva filla de set anys, a un poble de la costa. Allà neteja, a la nit, amb un tractor, la sorra de la platja. Aquest temps li és propici per pensar i recordar, i amb l'ajuda dels diaris de l'àvia que acaba de morir i les cartes d'una antiga amiga, anirem coneixent moltes històries.
És difícil explicar la trama d'aquest llibre, més que res, perquè no hi ha una trama definida. Es tracta d'un cúmul de pensaments, reflexions, fragments. De records d'infantesa, de com ens fem grans, dels primers amors, dels amants que venen després. També un recull de les pèrdues, dels amics oblidats, d'aquells que van morint pel camí, dels enterraments...
La història té una certa linealitat en el temps, però es tracta d'un batibull d'històries i pensaments, que se m'ha fet una mica llarg. Moltes de les narracions són interessants, altres no tant, però tanta desconnexió m'ha saturat una mica.
Es tracta d'un llibre que, com que no té un fil argumental, potser és millor llegir pausadament, per parts, una mica cada dia, combinant amb altres lectures, perquè té fragments, idees, moments poètics molt dolços. Però, tot i agradar-me l'estil d'escriptura de l'autora, el fet que jo l'hagi llegit tot seguit ha fet que no connecti gaire, sobretot a partir de la meitat endavant.
Provaré amb altres llibres de l'autora, a veure que tal.
Prescindible. L'impacte en la meva memòria d'aquesta lectura serà el d'una formiga. Petita.
La Joana ha fet un canvi de vida. Amb quaranta-dos anys ha anat a viure amb el Jofre, la seva parella, i la Maria, la seva filla de set anys, a un poble de la costa. Allà neteja, a la nit, amb un tractor, la sorra de la platja. Aquest temps li és propici per pensar i recordar, i amb l'ajuda dels diaris de l'àvia que acaba de morir i les cartes d'una antiga amiga, anirem coneixent moltes històries.
És difícil explicar la trama d'aquest llibre, més que res, perquè no hi ha una trama definida. Es tracta d'un cúmul de pensaments, reflexions, fragments. De records d'infantesa, de com ens fem grans, dels primers amors, dels amants que venen després. També un recull de les pèrdues, dels amics oblidats, d'aquells que van morint pel camí, dels enterraments...
La història té una certa linealitat en el temps, però es tracta d'un batibull d'històries i pensaments, que se m'ha fet una mica llarg. Moltes de les narracions són interessants, altres no tant, però tanta desconnexió m'ha saturat una mica.
Es tracta d'un llibre que, com que no té un fil argumental, potser és millor llegir pausadament, per parts, una mica cada dia, combinant amb altres lectures, perquè té fragments, idees, moments poètics molt dolços. Però, tot i agradar-me l'estil d'escriptura de l'autora, el fet que jo l'hagi llegit tot seguit ha fet que no connecti gaire, sobretot a partir de la meitat endavant.
Provaré amb altres llibres de l'autora, a veure que tal.
Prescindible. L'impacte en la meva memòria d'aquesta lectura serà el d'una formiga. Petita.
April 23, 2025
3⭐
Llibre ben escrit amb reflexions molt boniques desde la nostàlgia i el sentiment.
La història no té trama com a tal, si no que són les notes, pensaments i reflexions que la protagonista va escrivint al seu quadern.
M'han agradat molt les parts del diari i en els que es recorda i homenatja a l'àvia morta, i les reflexions sobre el sentit de la vida i tot plegat.
No tant el resum de totes les relacions sentimentals de la protagonista, moltes d'elles tòxiques i d'alguna manera idealitzades.
Però bé, m'ha agradat, ha estat fàcil de llegir i està escrit amb un estil bonic i emocional.
Llibre ben escrit amb reflexions molt boniques desde la nostàlgia i el sentiment.
La història no té trama com a tal, si no que són les notes, pensaments i reflexions que la protagonista va escrivint al seu quadern.
M'han agradat molt les parts del diari i en els que es recorda i homenatja a l'àvia morta, i les reflexions sobre el sentit de la vida i tot plegat.
No tant el resum de totes les relacions sentimentals de la protagonista, moltes d'elles tòxiques i d'alguna manera idealitzades.
Però bé, m'ha agradat, ha estat fàcil de llegir i està escrit amb un estil bonic i emocional.
never-finished
October 20, 2020Deixat a la pàgina 57. Doncs massa reflexiu per mi, amb idees que sembla que les va escrivint a mesura que li van sorgint del cap, a mode de diari. De fet ja és el que pretén ser, un diari del que pensa la protagonista per donar-li a la seva filla més endavant. No m'acabava d'atrapar, i ja feia quasi dos mesos que el tenia començat.
March 11, 2022
Personatges estrafalaris amb vides extremes dins una aparent normalitat que acaben cansant. Repetició de patrons que avorreix.
Tot i haver fragments amb reflexions molt interessants, la història en sí mateixa m’ha semblat difícil de seguir i massa poc realista.
Tot i haver fragments amb reflexions molt interessants, la història en sí mateixa m’ha semblat difícil de seguir i massa poc realista.
July 5, 2020
Me ha encantado , momentos de risas y lloros, la recomiendo .
January 7, 2025
És un caramel·let de llibre. Una oda a la vida cuotidiana.
January 31, 2024
Profunda, muy simbólica… hay que procesarla y saborearla, aunque es muy difícil detenerse. Amor en el más amplio sentido de la palabra, muerte, suicidio… muchos elementos que se entrecruzan como suele suceder en la vida. Me encantó!!
April 9, 2025
"Hi ha vegades (poques) que la nostra ànima toca la d'algú altre, tan sols un instant, un segon; quan això passa la unió és per sempre. Només cal saber-ho reconèixer"
Una meravella de llibre. La protagonista ens relata la seva vida, les seves coneixences, els seus amors. Com ha arribat al seu moment vital actual. Com, moltes vegades, les coses senzilles són les que ens fan feliços. Un altre cop la Iolanda Batallé no ha decebut, ans al contrari. Com pot ser que en tants moments em faci sentir que en soc el protagonista?
https://x.com/ArturColl/status/189210...
Una meravella de llibre. La protagonista ens relata la seva vida, les seves coneixences, els seus amors. Com ha arribat al seu moment vital actual. Com, moltes vegades, les coses senzilles són les que ens fan feliços. Un altre cop la Iolanda Batallé no ha decebut, ans al contrari. Com pot ser que en tants moments em faci sentir que en soc el protagonista?
https://x.com/ArturColl/status/189210...
Displaying 1 - 14 of 14 reviews